Dia de la Mare

Ma mare: figura clau en la meva biografia.

Vint-i-dós anys vaig estar al teu costat, tant en l'alegria com en l'adversitat i ara fa disset anys que vaig marxar de casa, vaig abandonar el niu per emancipar-me i anar a viure a Tenerife amb la Penélope, a qui sempre vas acollir com una filla.

Tant allà com a Banyoles, a Roses i la tornada al poble després d'un temps i fins el dia d’avui, m’he sentit recolzat en tot moment. Això ha significat molt per mi i per la meva dona.

El meu bateig, la mare em té als seus braços i jo em sento bé, un fet que m'acompanyarà la resta de la meva vida.

Gràcies als consells que em vas donar des de ben petit has fet que jo creixés com la persona que ara sóc. Quan a la perruqueria del piset lligaves amb un cordill el meu petit món de nadó –el parque- a la finestra, per tal d'evitar que es tombés amb mi a dins, aquell cordill era la prolongació dels teus braços protectors. Això ha estat la meva vida al teu costat, una metàfora dels braços protectors.

Vaig sentir algú que deia que a certa edat els pares han de deixar de ser pares per ser amics, fins i tot s’havia de fer el ritual de dir als pares que deixaven de ser-ho per esdevenir amics. Estic d’acord que això és incentivar els fills a que facin la seva vida, però pots fer la teva mantenint una bona relació familiar amb els pares. Jo no vull ser un amic teu, vull continuar essent el teu fill, sempre.

No fa gaire vaig rebre “Mi otra mujer”, una de les presentacions que s’envien per correu electrònic. Era una de les més tendres que he rebut mai i em va emocionar molt. Es refereix a la mare, a l’inici juga amb el doble sentit del títol, però de seguida dóna la volta i adverteix del risc que hi ha de no poder ser a temps de dir coses importants a la vida com aquestes...

Són totes aquestes petites coses teves, els detalls i la força que has demostrat tota la teva vida, malgrat sacrificar temps familiar per poder tirar endavant, que m'han ajudat a ser millor persona. Per tot això em sento tan orgullós de ser el teu fill, de ser el fill de l’Elvira.

A tu, que em vas donar la vida i m’ho vas donar tot.

A tu, que paraves els braços quan queia i sempre m’has donat la seguretat per tirar endavant.

A tu, a qui tantes vegades he obviat dir t’estimo amb el convenciment que es donava per fet.

A tu i per que no vull obviar cap més oportunitat a la vida per poder-t’ho dir...

T’estimo.