Fer el passadís no és una humiliació per l'equip vençut, és una oportunitat de demostrar el savoir faire de la gent cabal, o millor dit, el saber perdre que és preferible al no saber guanyar. Almenys aquests són els valors que intento fer entendre al meu fill de set anys, en Joel, quan va a l'entrenament de l'equip de futbol del poble.
L'esperpèntic espectacle ofert a la sortida d'una boca de metro de prop del Bernabeu, on uns figurants que llueixen la samarreta blaugrana -imposada segur- simulant el passadís i aplaudint els vianants que apareixen -alguns amb una samarreta del R. Madrid que li han deixat els mateixos de la cadena de televisió madrilenya- és lamentable, és una mostra d'allò que no s'ha de fer, llenya de l'arbre caigut, lleig, molt lleig. Encara que hauria d'emprar: arbre a terra, tothom li fa guerra (seguint el refranyer de l'amic Víctor Pàmies).
Felicitar al Campió per la victòria i encoratjar al no Campió de cara a l'any vinent són bones accions. Hi hagi pau i seny, molt de seny. Al cap i a la fi, no ho recordarem gaire més això, suposo...
15 comentaris:
Èpica i ètica no acostumen a anar gaire de la mà.
Celebro que comencis a trobar-li utilitat al refranyer... :-)
El partit de demà és dels que sobra. El Barça no hi té res a guanyar i encara molt més a perdre-hi.
Ei Víctor, el partit és avui, no sé si ets futbolero o no, però si ho ets i a més el vols veure afanya't company, que el fan a les deu per la cadena amiga del cinc, que són els minuts de partit que molts culés esperaran per tal de no veure el passadís ;)
Aquesta lliga ja està perduda. No ens hi fem més mal. Cal pensar en la propera en positiu. A veure què passarà amb en Pep Guardiola.
Totalment d'acord Núria, espero que no es cremi injustament el noi de Santpedor, si aquest és l'escollit, és clar.
Sergi, Víctor, el món es un mocador! (segur que en Víctor té un refrany millor per dir això). Fa gràcia trobar que un dels meus millors amics d'ara coneix un dels meus millors amics de joventut. Una abraçada als dos, encara que, veient el partit d'ahir, el "paseillo" va ésser la més petita de les humiliacions, no?
Això del mocador és universal, Martí. :-)
Veus? La immensitat d'Internet té aquestes coses, aquests petits moments entranyables.
Sergi, si el Martí no ha canviat molt (que no en fa cara), tens una gran sort d'haver conegut aquest bon jan.
Martí, des de les nits futboleres a can Calero que veig molt poquet el futbol. Abans ens apassionàvem i el de menys era el partit, perquè passàvem unes nits inoblidables.
Per sort els culers som patidors de mena i una derrota més només incrementa el pes de la motxilla que ja duem a l'esquena i carrega una mica més els... bé no segueixo que em torno a abrandar com quan era jove. :-)
Quina sorpresa! :O
Em fa molta gràcia aquesta coincidència :D
Martí tens raó amb això de la més petita humiliació, vaig apagar la tele durant tota la segona part i no la vaig engegar ;)
Víctor en Martí continua essent un bon jan com dius, si dones un tomb pel bloc hi trobaràs fotos curioses :)(retalls de la colla).
Salut als dos, sobretot per tu, Martí, que sé que ara et convé... ;)
Tot bé, Martí? El darrer comentari del Sergi plantejava ombres... que no cal esvair en un blog ni al facebook, ;-)
Evidentment que s'ha de fer el passadís al just vencedor. Qualsevol altra cosa seria una vergonya.
En un altre blog han escrit un post amb un títol molt ben trobat per a descriure el partit: un passadís de 90 minuts.
Víctor: acabo de dinar amb en Martí, està bé, però amb el braç dret una mica impedit per causa d'una lleugereta intervenció, tot el que té de bona persona ho té de figaflor i ja saps, amb això del Barça...
Ja em va dir que hauríem de fer un trio...
de guitarres, és clar.
Salut!
Ei Jesús!
Casualment vaig estar a Blanes diumenge passat, quan tu no hi eres. De tota manera un ocellet m'ha dit que vindràs a Vallromanes el setze ;)
Ah i respecte al passadís de 90 minuts és del tot encertat, encara que jo només en vaig veure 45 ;)
Gràcies pel teu comentari al bloc, ens sumem a l'opinió que va estar lamentable el partit i el passadís de 90 minuts que comenteu.
dew.
Ei Blau i Grana benvinguts al bloc!
És força lamentable això que passa a can barça...
Salut!
Un trio de guitarres? hahahaha... El Martí és d'aquells alumnes que acaben avantatjant el mestre.
Les meves guitarres ja tenen teranyines. :-)
Víctor:
No m'ho crec ;) En Martí m'ha posat en antecedents i si ell ho diu, és.
:) Vallromanes divendres? Potser sí.
Publica un comentari a l'entrada