divendres, 13 de juny de 2008

Jaume Sanllorente: "Somriures de Bombai"

L’altre dia al vespre vaig ensopegar de morros amb un tros del programa DutiFri conduit pel Xavier Sardà. No sé si era una reposició, però em vaig quedar enganxat veient un noi que pel nom, Jaume, diria que és català i viu al vell mig de la pobresa de l’Índia.

Pel què he esbrinat, sembla que després d'un viatge a l'Índia va decidir abandonar la bona vida de periodista a Barcelona -que em disculpin els periodistes que considerin això una paradoxa- per anar a viure a Bombai. Allà hi va fundar una de tantes ONGs que hi ha al món per ajudar a nens i famílies que viuen o han viscut veritables horrors a la seva vida. Està amenaçat de mort per les màfies –ha d’anar amb escorta a tot arreu- tant és així, que fins i tot li han cremat vàries vegades les oficines. Va escriure un llibre de l’experiència que el va fer canviar de vida radicalment: Somriures de Bombai, i el va escriure, en part i segons diu, per si el mataven.


Aquí hi ha l’entrevista que li van fer a El Periódico: Jaume Sanllorente.


Si us ve de gust conèixer el què fa us convido a fer un tomb pel web:

Hi tenen una introducció extraordinària, d’una delicadesa sensacional on destaquen el fet que podrien mostrar la foto d’un nen plorant o la de la seva mare agonitzant, potser també la d’un mafiós a punt de segrestar nens per a prostíbuls, però no ho fan perquè prefereixen els somriures.

El somriure d’aquest noi –té poc més de trenta anys-, en Jaume Sanllorente, és el millor senyal que ha trobat a la vida la seva raó de ser i alhora, malgrat la misèria que l’envolta, se’l veu feliç i transmet aquesta felicitat als altres.

També tenen un blog de l’ONG amb actualitzacions diàries que no podem passar per alt:
http://lassonrisasdebombay.blogspot.com/

És una experiència que, sens dubte, no pot deixar indiferent a ningú que tingui l’enteniment clar.

Al tan criticat per uns, com tan alabat per altres Xavier Sardà, només em queda felicitar-lo modestament per donar a conèixer la tasca impagable de gent com en Jaume.

Deixeu que m’aixequi i els dediqui un fort aplaudiment, així com a tota la gent que, més enllà dels problemes i preocupacions del mal anomenat primer món, fan l’esforç d’ajudar al també mal anomenat tercer món.

-Bravo!
Per cert, no patiu, no hi veureu misèria d’aquella que no te la pots treure del cap en dies, hi veureu somriures, Somriures de Bombai...





He trobat també deu minuts del programa Thalassa, bon viatge!



I la presentació del llibre a Barcelona:



D'un Sardà a un altre, en Fede Sardà de la sala Luz de Gas, entrevistat aquesta setmana pel Jordi Basté a El Món a Rac1. Deixant de banda tota la oferta de la discoteca, a més, posa a disposició la sala uns dies determinats per a gent amb la síndrome de Down, lamento no disposar de més informació, però és també d'aquestes persones que obren la mà.

Què hem fet els del PiT darrerament?