dijous, 5 de juny de 2008

Sopar de testosterona

Per una simple qüestió d’amor propi, dimarts al matí vaig decidir organitzar un sopar:

Fruit de l’escrit Els homes perdem pistonada, en Martí F. va fer el comentari detonant:
Sergi, t'haig de dir que aquest retall m'ha inspirat molta solidaritat, com comprendràs, ja que la meva dona era una de les "instigadores" del sopar de "mamàs". (Ull, que ara amenacen amb una sessió de Tapper-Sex!)Ara bé, ho tens facilíssim, noi. Oi que l'acampada de les nenes serà aquesta setmana? Doncs apa! Espero la teva trucada per sopar Dijous...
Automàticament vaig posar fil a l’agulla:
Dijous, malgrat ser el dia que tinc més feina -ja ho saps- podem fer un petit esforç.Lloc? ens truquem. Hora: potser entre dos quarts i les deu. Qui? Martí F. i, de moment, jo mateix. Algú més?

No tenia temps de redactar una circular semblant a la de les mares amb coses com:
Aprofitant que els nens de 6è. van d’acampada els pares hem decidit fer un sopar, en queden excloses persones del sexe femení que tinguin relació mare-fill amb alumnes de 6è. bla, bla, bla...

Mòbil en mà vaig tirar de llistat de telèfons i un a un van anar caient, fins i tot el meu germà, i els vaig emplaçar avui a dos quarts de deu en una pizzeria del poble.

Per la tarda em va trucar el meu germà dient que ell no podria venir a sopar perquè... era el seu aniversari, una excusa com un altre... però ho vaig entendre i el vaig convidar a que vingués a prendre una copa més tard.

Collonut! Apart del motiu de l’acampada de la nena podríem aprofitar per celebrar l’aniversari del meu germà amb el petit inconvenient que ell no hi seria, és un motiu prou convincent per a dur a terme una nit de testosterona justificada, no?

Doncs apa!

Posat el fill a l’agulla m’encarrego de reservar taula, però no tinc el telèfon i recorro a Google. Perfecte! El nom surt al buscador... adreçaaa... telèfon? no facilitat -hi diu!?!
Com és possible que en una pizzeria no tinguin telèfon? Haig de reservar i no disposo de mitjans. Busco la guia del poble, surt la pizzeria, però no el telèfon de contacte, flipo...
Aquesta tarda m’hi he atansat amb el cotxe i, a pesar d’estar tancat, una noia de dins m’ha donat una targeta de visita on sí hi apareix el telèfon.

És per reservar taula, però l’encarregat no hi és, haig de trucar demà al matí, tot i que la noia m’adverteix que no agafen reserves més tard de tres quarts menys cinc de nou -flipo encara més-, però si és així acabarem sopant en un d’aquells llocs en els que t’agafes el menjar des del cotxe estant i t’ho menges pel camí, ja que ets incapaç d’arribar a destinació amb aquella oloreta acaronant-te els forats del nas...

Trucaré i a veure si trobem taula per sopar, parlar d’esports, de motor, de don...cs ja està!

La senyora agulla em mira vestida de fil de color merda d’oca i em diu:
- Ja estic preparada.
Faig el nus a la cua del vestit, l’abraço amb els meus dits i endinso la seva punta a la roba de la jaqueta de marca bona que em va regalar la meva dona. Un a un començo a cosir i reforçar TOTS els botons que suposadament haurien de venir ben cosits de fàbrica, amb la pasta que en fan pagar...

Per cert, el meu germanet Marc avui en fa 38. Potser hauria d’escriure alguna coseta al bloc, algun retallet d’infantesa com allò d’estirar-li els cabells mentre jugàvem de molt petits i als tres segons l’abraçava i li feia molts petons... però si ell és present en la majoria d’escrits...
Em vaig emocionar escrivint una frase:
El meu germà és amb qui vaig passar els millors dies de la meva infantesa... i n’estic convençut.
Per molts anys Marc!




5 comentaris:

RAFI ha dit...

No se si els homes perdem pistonades, però em sembla que el teu ordinador n’ha perdut alguna mentre feies aquest escrit.

Salutacions,

Rafi

sergi m. ha dit...

Rafi: No entenc què vols dir amb això de l'ordinador...?!?
Demano un aclariment plis!

RAFI ha dit...

Aquesta part de l'escrit, no el lligo amb la resta, o potser són "cabories" meves per llegir el blog de bon mati.
Salutacions,
Rafi

"La senyora agulla em mira vestida de fil de color merda d’oca i em diu:
- Ja estic preparada.
Faig el nus a la cua del vestit, l’abraço amb els meus dits i endinso la seva punta a la roba de la jaqueta de marca bona que em va regalar la meva dona. Un a un començo a cosir i reforçar TOTS els botons que suposadament haurien de venir ben cosits de fàbrica, amb la pasta que en fan pagar..."

marc ha dit...

Gràcies germant per la felicitació pública.Ara ja ho sap tothom.
Aquesta nit ho celebrem a tuti plein
ijahhhhh!!!!!
Nooo que demà treballen tu.I a part fer 38 no és el mateix que 40(je.je.je)
una abraçada!!

sergi m. ha dit...

Rafi:
Entre tanta testosterona i posar fil a l'agulla vaig escriure, com a contrast, el fet de posar-me a cosir els botons de la jaqueta ;-)
Salut!

Què hem fet els del PiT darrerament?