Sopar de testosterona II

Continuació de: Sopar de testosterona.

Com he quedat esgotat dels intents frustrats de reservar taula a la Pizzeria Il Capriccio di Rompecolloni, o una cosa semblant, ja que no aconsegueixo parlar amb l’encarregat –no hi és mai-, he trucat a un restaurant que el seu nom té molt a veure amb allò que fa el públic del Camp Nou en partits especials. Al primer intent m’han donat taula: aquesta nit a dos quarts de deu. Just al costat d’aquest restaurant hi ha un lloc amb bon ambient on anirem a prendre una copeta, d’aquesta manera s’evitaran els típics cops de cap sense voler amb algun fanal de carrer col·locat a mala llet enmig de la vorera...

Ah! per cert, podrem celebrar amb un bon sopar l’aniversari d’en Marc, malgrat que ell no podrà venir fins passades les onze.