divendres, 6 de juny de 2008

Sopar de testosterona, part final, espero...

Continuació dels escrits:
Sopar de testosterona i Sopar de testosterona II.

Arribo directament des de la feina a dos quarts de deu al restaurant. Instants després van arribant puntuals els altres fins que completem la taula de vuit. Esbossem somriures de complicitat, intercanviem paraules mentre tenim la sensació i el convenciment que serà una nit divertida...
Abans de demanar el sopar adverteixo als companys de taula que soparem per celebrar vàries coses com: les filles de tres de nosaltres estan d’acampada; l’aniversari del meu germà que arribarà a partir de les onze i també és el dia de la dona a París, cosa que aquí no es pot celebrar perquè demà –per avui divendres- es commemora el fet que fa dos-cents anys el Timbaler del Bruc –curiosament la identitat del qual s’atribueix a un noi de Santpedor- va tocar el timbal en comptes de tocar-se una altra cosa. Potser per aquest darrer fet al restaurant només hi havia tres taules plenes, una de dos... homes, una altra de tres... homes i la nostra de vuit... homes. Les úniques dones eren les dues que ens van atendre al restaurant.

Desxifrada la carta demanem cadascú el què ha triat, amb algun canvi inesperat de darrera hora... que dius: Si som dels primers clients de la nit i estrenem la carta, com pot ser que no els quedi un dels plats anunciats?

De sobte sona el meu telèfon:

-Sí diguem?
-Hola, només et truco per comentar-te que les nenes han arribat al campament bé, que plou una mica, però que estan bé...
-Ah molt bé...
-Només perquè ho sàpigues...
–la veritat és que no hi havia ni caigut en aquest petit detall, si érem allà era per aprofitar l’acampada de les nenes...
-Ahà! Molt bé, m’alegra saber-ho, no et preocupis per mi que jo estic bé... –ens acomiadem.

Acte seguit sona el d’en Martí i la seva dona li comunica que els monitors han trucat al 112 i Bombers, Mossos d’esquadra i Protecció Civil van cap el campament per evacuar els nens a causa de la intensa pluja que cau, són al al Parc Montnegre-Corredor.
-Però Martí, si he parlat amb la Penélope i m’ha ditque estan bé i sota cobert...
Les mirades còmplices de la taula ens fan pensar que hi ha una part de les dones intentant boicotejar-nos el sopar d’homes.
En Rafa truca la seva dona per confirmar si és veritat el què comenta la Natàlia... mentre parla sona de nou el meu mòbil i la Penélope em confirma el què també li diu al Rafa la Mònica, les nostres filles estan essent evacuades del campament i arribaran en una hora...

Estem a punt de rebre el primer plat i ja comença la diversió...

Els mòbils van sonar més que en un restaurant d’executius al migdia d’un dia qualsevol, òndia quina festa!

Entre acudits, ampolles de cava i plats exquisits anaven arribant notícies fins que just després de les postres, els tres pares responsables vam anar a l’escola a buscar les nostres filles.

Enmig del caos provocat per les diverses dotacions de Mossos, Protecció Civil i munió de pares i mares sota paraigües davant de l’escola hi vam rescatar les nenes xopes i esgotades. Vam anar a casa a deixar la meva filla i vam tornar al restaurant per pagar. El meu germà ja era allà prenent cafè i un cop vam haver pagat, dos del pares van haver de deixar-nos, la resta vam fer la copa prevista a un bar musical del costat.

Coitus interruptus? Sí, una miqueta, però estava justificat, afortunadament no passa sovint que hagin d'intervenir dotacions a la teva vida. Crec que haurem de repetir-ho, però millor sense acampada de les nenes, ja trobarem alguna excusa...

Aquest migdia hem anat a desmuntar les tendes de campanya entre diversos professors i tres pares –un d’ells amb una micona de ressaca-. Dins les tendes hi havia restes de menjar, sacs i roba mullada, residus de tota mena, fins i tot algun que es podria considerar radiactiu si no fos que tenia cordons i s'hi endevinava que era una sabatilla esportiva. La meva filla Ariadna ens ha acompanyat i hem dinat ella i jo a les quatre de la tarda.

La tutora de l’Ariadna diu que han sortit a les notícies de Telecinco –on sinó- i en Martí m’ha enviat la notícia d’Europa Press:

Esglai
Bombers i Mossos evacuen a 55 menors sorpresos per la pluja de campament a Dosrius
Cinc dotacions dels Bombers de la Generalitat i dues patrulles dels Mossos d'Esquadra van evacuar aquesta nit a 55 menors d'un col·legi que estaven de campament a Dosrius i als qui va sorprendre la pluja.
EUROPA PRESS Segons han informat fonts dels bombers, els menors estaven de campament a la zona habilitada per a l'acampada del santuari del Corredor, al municipi de Dosrius, quan els va sorprendre la intensa pluja. Al veure que la pluja no cessava, els responsables del grup van decidir dirigir-se amb els menors a l'àrea de descans del parc Natural del Montnegre-Corredor per refugiar-se, però ni tan sols van trobar el camí, per la gran quantitat de fang que es va formar amb la pluja. En vista de la previsió meteorològica que apunta que les pluges persistiran durant tota la nit, els Bombers i els Mossos van decidir evacuar als menors i retornar-los al col·legi d'on van sortir, on els esperaven els seus pares. Els Bombers van assegurar que cap dels evacuats va patir cap tipus de ferida.

Desconec si a la nostra, TV3, han fet esment ja que no he pogut veure el Telenotícies, estàvem barallant-nos amb lones i cilindres plegables...

Ha estat una experiència que l’Ariadna podrà explicar als néts de ben segur o l’escriurà al seu bloc –quan en tingui- com ara faig jo.

6 comentaris:

bajoqueta ha dit...

Osti quin soparet més accidentat jajaja, l'haureu de repetir.

sergi m. ha dit...

Totalment d'acord bajoqueta ;-)
Salut!

La Martona ha dit...

Carm, Sergi!Aquest sopar semifrustrat podria ser qualsevol capítol d'una soap opera televisiva!

sergi m. ha dit...

Doncs sí Martona, haurem de fer-ne un de nou a un lloc secret i sense mòbils ;-)
Suposo que ens l'hem guanyat...

Joan ha dit...

Encara estic rient després de poder comprovar el què hi havia al darrere de l'acampada...
Jo estaria disposat a organitzar una altra per a poder cloure el sopar con déu mana, però em sembla que ja no som a temps... O sí?

sergi m. ha dit...

Home Joan, no estaria gens malament organitzar una altra acampada per fer feliços als nens, vull dir que els pares poguem cloure el sopar en condicions, però aquest cop que pleguin tendes els alumnes, ja tinc una edat i l'esquena em passa factura...
Salut!

Què hem fet els del PiT darrerament?