dilluns, 14 de juliol de 2008

Això és el què passa Time after time...

Molts recordareu aquest tema des de Miles Davies a Cindy Lauper que ens va il·luminar els ulls i enfosquir les pistes de ball a les discoteques on hi havia un temps per ballar les "lentes" i així poder arrambar-nos. Aquí teniu una versió acústica de la Cindy amb Sarah McLachlan:


I després d'aquesta versió, una altra que, al meu entendre, no calia:


Esteu amb mi? Calia fer aquesta versió?

Compte amb el tema!

5 comentaris:

Dani ha dit...

No feia cap falta; no, no i no.

Això és el que passa per culpa de la maca de creativitat. Només valdrà la pena si això serveix perquè algun/a fan de l'Iglesias aquest acabi descobrint les versions realment interessants. Per exemple:
http://www.youtube.com/watch?v=TNP9OuwCVJs

sergi m. ha dit...

Ei Dani, el post anava encaminat a la comparativa entre Miles Davies i l'aberració d'aquest fill de Iglesias, però vaig optar per la versió Lauper per poder colar allò de les "lentes" i perquè suposava que tindria més acceptació general, malauradament.

sergi m. ha dit...

Per cert, havia preparat el post amb el mateix video que enllaces... bona elecció company!

Marti F. ha dit...

Sergi,

Malgrat que a nosaltres no ens agradi, la música no és només art i talent. El marketing fa miracles.

Tu creus que aquest nano seria alguna cosa si no fos fill de qui és fill? Però el marketing és això. Segur que ha venut deu vegades més discs a Espanya i Latinoamèrica que la Cindy Lauper i en Miles Davis junts... i, per desgràcia, d'això es tracta.

sergi m. ha dit...

És una llàstima, però així és Martí, em sap greu que tinguis raó en això.

Aviat un sopar de testosterona com cal? ;-)

Què hem fet els del PiT darrerament?