Sopar d'estiu "exepcional".

Una nit de principis d'estiu vam anar a sopar amb els nens a una pizzeria del poble, aquella on no vaig aconseguir reserva pel sopar de testosterona.

Des d'aquí felicito a l'autor del disseny de les tovalles de paper que posen a la taula:
Si el què es proposava és fer anar de cul a la gent meticulosa com jo, que sóc incapaç de mantenir les mans quietes quan parlo amb algú que li penja un fil de la camisa i li haig de treure, o bé em sento obligat a advertir a algú que li ha quedat una miqueta d'enciam o espinacs entre les dents...

Felicitats dissenyador! Ho has aconseguit de totes totes, m'has enredat vàries vegades pensant que el cambrer s'ha oblidat de recollir els coberts de la taula.

Dins del local, a pesar de disposar d'aire condicionat, hi feia molta calor, suposo que a causa dels forns de llenya i l'aglomeració de gent.

Ens van posar a la taula del costat de la porta principal i cada cop que algú l'obria també entrava aire fresc, però per allò de l'aire condicionat la porta havia de romandre tancada.
De tant en tant, jo mateix obria la porta assegut estant per deixar passar una mica d'aquell aire natural.

No és millor deixar la porta oberta si la font de calor és dins del local?
Entenc que si al migdia la font de calor més alta està al carrer es mantingui la porta tancada, però a la nit?
Amb la porta oberta s'escapa l'aire fred...
No, si l'ajudes aportant la fresca de la nit, no.

Un cop al carrer –i per això volia escriure aquest post (de vegades fujo d’estudi)- el meu fill de vuit anys em pregunta:

-Papa, què vol dir E X E P T E?
-D’on ho has tret això? –responc a la gallega, com sempre...
-D’allà –em diu alçant el seu ditet cap un senyal que hi ha al costat d’una parada d’autobús.

M’ho miro dues vegades. Sopant he pres una cervesa amb alcohol perquè la marca sense alcohol que tenen és la que no m’agrada i, efectivament, li manca una lletra a la paraula. Explico al meu fill l’error i el significat mentre li faig una foto amb el mòbil, ja sé on anirà aquesta, l’enviaré al Fortografies, crec que la foto s’ho val. A uns tres metres en faig una altra que també l’he enviat.

Ahir va ser publicada la primera, si la voleu veure feu clic aquí.
Quan es publiqui la segona ja us ho faré saber.