TRES DIES I JA ESTÀ!!!
Per fi demà arriba un dels dies més esperats per tants pares:
Quan ja estàvem a punt de fer alguna bogeria com aquesta:
Malgrat el temps de tardor que ens cau al damunt, pares i mares: demà les aigües tornen al riu...
Podreu pensar:
Quin pare!
Sou lliures de fer-ho. La veritat és que els estimo molt als meus fills, però l'amor, a grans dosis i en un especial Gran Hermano d'estiu, de vegades, de tan dolç es fa empalagós (bonica paraula per una desdefinició d'en Jesús M. Tibau).
"Trobaré a faltar" coses com:
Joel menja, Joel on tens les xancletes o Joel no saltis al sofà, o Spiderman, baixa de la paret!
Ariadna on vas? Ariadna què fas ajeguda aquí? Ariadna treu-te almenys un dels auriculars per sentir el que passa a casa!
Els fills... quantes coses poden fer en tan poc temps... que tingueu tots, pares i mares en especial i a tots els que gaudiu plenament del vostre temps, somnis plàcids aquesta nit.
-I per què vas triar tenir fills, Sergi?
-Vaig néixer pare, és un tema vocacional, però no per això estic obligat a reprimir certes coses que dic.
-És de mal pare pensar això!
-Deixa'm estar, mala conciència, tothom necessita el seu espai i ha d'haver un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc.
Bona nit.
__________________________________
Per cert, la foto me l'ha enviat la meva cunyada Sílvia i, lamento decebre a les lectores i lectors, no som nosaltres, ja sabeu que si així fos, no hagués pixelat les cares. És la demostració de la nova normativa ISOnoséquè entorn a la seguretat dels sistemes elèctrics en temes de piscines particulars :-)
5 comentaris:
Jo no sóc pare, m'estimo els meus nebots com si fossin els meus fills... però entenc perfectament que és necessari començar vacances... enviant-los a l'escola :)
Coi, i que hi han d'anar, simplement!
Salut i descans.
Sí senyor, Ferran.
És el que toca.
Després de tot l'estiu amb los xiquets per casa, crec que molts pares pensen com tu. I això no vol dir que sigueu mals pares.
Fa mal a la vista l'endoll dins la piscina!
Totalment d'acord amb les teves apreciacions. Convé prevenir les sobredosis filials amb un descans d'uns quants mesos, hehe
Salut, Sergi!
Bajoqueta i Jordi:
M'alegra saber que tinc el vostre suport, aquesta setmana ha estat molt dura, llevar-te d'hora, esmorzars, entrepans, rutina, feina i, el que és pitjor, he vist molt poques estones als meus fills i ja els començo a trobar a faltar...
Gràcies pels comentaris.
Publica un comentari a l'entrada