diumenge, 14 de setembre del 2008

Un dia esperat

En una llibreria del poble, una pissarreta a l'aparador resava una cosa semblant a això divendres passat:
TRES DIES I JA ESTÀ!!!

Per fi demà arriba un dels dies més esperats per tants pares:
LA TORNADA AL COLE!!!

Quan ja estàvem a punt de fer alguna bogeria com aquesta:

Malgrat el temps de tardor que ens cau al damunt, pares i mares: demà les aigües tornen al riu...
Podreu pensar:
Quin pare!
Sou lliures de fer-ho. La veritat és que els estimo molt als meus fills, però l'amor, a grans dosis i en un especial Gran Hermano d'estiu, de vegades, de tan dolç es fa empalagós (bonica paraula per una desdefinició d'en Jesús M. Tibau).

"Trobaré a faltar" coses com:
Joel menja, Joel on tens les xancletes o Joel no saltis al sofà, o Spiderman, baixa de la paret!
Ariadna on vas? Ariadna què fas ajeguda aquí? Ariadna treu-te almenys un dels auriculars per sentir el que passa a casa!

Els fills... quantes coses poden fer en tan poc temps... que tingueu tots, pares i mares en especial i a tots els que gaudiu plenament del vostre temps, somnis plàcids aquesta nit.

-I per què vas triar tenir fills, Sergi?
-Vaig néixer pare, és un tema vocacional, però no per això estic obligat a reprimir certes coses que dic.
-És de mal pare pensar això!
-Deixa'm estar, mala conciència, tothom necessita el seu espai i ha d'haver un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc.
Bona nit.
__________________________________
Per cert, la foto me l'ha enviat la meva cunyada Sílvia i, lamento decebre a les lectores i lectors, no som nosaltres, ja sabeu que si així fos, no hagués pixelat les cares. És la demostració de la nova normativa ISOnoséquè entorn a la seguretat dels sistemes elèctrics en temes de piscines particulars :-)







5 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Jo no sóc pare, m'estimo els meus nebots com si fossin els meus fills... però entenc perfectament que és necessari començar vacances... enviant-los a l'escola :)

Coi, i que hi han d'anar, simplement!

Salut i descans.

Els del PiT ha dit...

Sí senyor, Ferran.
És el que toca.

bajoqueta ha dit...

Després de tot l'estiu amb los xiquets per casa, crec que molts pares pensen com tu. I això no vol dir que sigueu mals pares.

Fa mal a la vista l'endoll dins la piscina!

Jordi ha dit...

Totalment d'acord amb les teves apreciacions. Convé prevenir les sobredosis filials amb un descans d'uns quants mesos, hehe
Salut, Sergi!

Els del PiT ha dit...

Bajoqueta i Jordi:
M'alegra saber que tinc el vostre suport, aquesta setmana ha estat molt dura, llevar-te d'hora, esmorzars, entrepans, rutina, feina i, el que és pitjor, he vist molt poques estones als meus fills i ja els començo a trobar a faltar...
Gràcies pels comentaris.

Què hem fet els del PiT darrerament?