divendres, 17 d’octubre de 2008

Pastanagues

Disposat a fer una amanida.
Rento les fulles de l'enciam i les trossejo amb els dits, ja que diuen que és millor. Trec unes quantes pastanagues i ... òndia!
Mòbil i foto: 'click'.




Una pastanaga amb cames. Ara de costat. I ara de ... què mires malalt!?! Et penses que és una nina despullada?

Passarel·la Gaudí a la cuina de casa...



A l'esquerra un modelet 'pareo' de patata fregida de bossa que farà les delícies de les banyistes el proper estiu 2009.
A la dreta el modelet perfecte pel passeig nocturn resguardat de la brisa marina... fresc com una fulla d'enciam acabada de trencar.
I per aquelles nits de recepció a casa de l'ambaixador, si no tens clar què posar-te, pots conjuminar-ho amb uns bom...
(So de claus al pany de la porta principal de casa, s'obre i entra ella amb la claror del sol de migdia)
-Hooolaaaa! -diu ella amb la mateixa tonada de sempre.

-Hooolaaaa... -dic jo imitant-la com sempre, mentre amputo membres- sóc a la cuina preparant l'amanida, amor meu...

2 comentaris:

Ferran ha dit...

Haha!, molt bò :-)

sergi m. ha dit...

Crec que aquesta es mereixia certa atenció :-)

Què hem fet els del PiT darrerament?