Rento les fulles de l'enciam i les trossejo amb els dits, ja que diuen que és millor. Trec unes quantes pastanagues i ... òndia!
Mòbil i foto: 'click'.
Una pastanaga amb cames. Ara de costat. I ara de ... què mires malalt!?! Et penses que és una nina despullada?
Passarel·la Gaudí a la cuina de casa...
A l'esquerra un modelet 'pareo' de patata fregida de bossa que farà les delícies de les banyistes el proper estiu 2009.
A la dreta el modelet perfecte pel passeig nocturn resguardat de la brisa marina... fresc com una fulla d'enciam acabada de trencar.
I per aquelles nits de recepció a casa de l'ambaixador, si no tens clar què posar-te, pots conjuminar-ho amb uns bom...
(So de claus al pany de la porta principal de casa, s'obre i entra ella amb la claror del sol de migdia)
-Hooolaaaa! -diu ella amb la mateixa tonada de sempre.
-Hooolaaaa... -dic jo imitant-la com sempre, mentre amputo membres- sóc a la cuina preparant l'amanida, amor meu...
2 comentaris:
Haha!, molt bò :-)
Crec que aquesta es mereixia certa atenció :-)
Publica un comentari a l'entrada