-Escrit fa una setmana en condició de pare emprenyat que rep les primeres notes de la filla-
No penso escriure res de les primeres notes de pre-avaluació de la meva filla.
Tot això de l’Institut ens ha trasbalsat i a ella li costa trobar el seu lloc i no em refereixo a la cadira (perquè aquesta estic segur que la té ben ubicada). El curs passat, a l’escola s’hi trobava bé, els professors i professores l’estimaven moltíssim i tot era una bassa d’oli, bones notes, els treballs a temps, etc. però a l’Institut... no.
S’ha trobat amb gent que va per feina, professors i professores que tenen poc en compte les càlides relacions amb l’alumnat i molt en compte la puntualitat i l’atenció i, és clar, la meva filla es veu que ni la p. ni la a. li van bé.
No penso escriure res de les primeres notes de pre-avaluació de la meva filla.
Tot això de l’Institut ens ha trasbalsat i a ella li costa trobar el seu lloc i no em refereixo a la cadira (perquè aquesta estic segur que la té ben ubicada). El curs passat, a l’escola s’hi trobava bé, els professors i professores l’estimaven moltíssim i tot era una bassa d’oli, bones notes, els treballs a temps, etc. però a l’Institut... no.
S’ha trobat amb gent que va per feina, professors i professores que tenen poc en compte les càlides relacions amb l’alumnat i molt en compte la puntualitat i l’atenció i, és clar, la meva filla es veu que ni la p. ni la a. li van bé.
Malgrat tot, insisteixo, no escriuré res de les notes perquè ella fa un temps que es va adonar que no anava bé i va fer propòsit d’esmena. Nosaltres ho vam acceptar com a pares que som, però ara ens tocava a nosaltres ser ferms i posar els punts sobre les lletres que duen punt, com la ‘i’ i la ‘j’. Per tant citaré, sense que serveixi de precedent, el que diria en Bono, que no és el cantant de U2 (però, què dic? si segur que no el coneixes a aquest!) Em refereixo al President del C... bé, aquell que surt al Polònia:
“Hija, ej je no te haj japlicado suficiente...”
I no m’agradaria haver d’escriure més d’aquest tema, ni ara ni mai, ok?
Doncs apa!
___________________________________________________
Il·lustració de: 
6 comentaris:
un bon crit d'atenció
Home és un canvi que no deixa indiferent. Jo quan vaig passar d'EGB a l'insti també vaig tenir un bon trasbals. Però al final a tots ens adaptem. Si ella n'és conscient tot millorarà ja voràs :)
Jesús M.
Costa tant frenar l'impuls de cridar... és molt complicat! Hi ha vegades que no tens prou paciència.
D'acord Bajoqueta que a nosaltres tampoc ens va deixar indiferents, però de l'EGB passaves a BUP després de vuitè, és a dir, dos cursos més tard que ara. Pensa que l'Ariadna va començar l'Institut amb ONZE anys...
Ja ho sé ja que ara és diferent. De totes formes los canvis poden afectar a qualsevol edat, i encara que no és lo mateix als 11 que als 15, jo conec a molta gent que al passar a l'ESO tampoc ho han notat gaire. Suposo que és del nivell que porten i les ganes d'apendre que tinguen. El que està clar és que tots los canvis afecten i més quan ets menut. Però ja voràs com se recuperarà i serà una bona estudiant :)
PAU I TRANQUILITAT.
Respira a fons.....i deixat anar....
Ponle confianza a tu hija, que por cierto vale mucho.
Piensa que las hormonas alborotan mucho y la cabeza está recibiendo mucha + información que antes. Ya sabemos que los consejos no son bien recibidos, pero la "comprensión" si que es necesaria. TE COMPRENDO MUCHO !!!
Gràcies Maite per comprendre'm ;-)
Publica un comentari a l'entrada