dimecres, 12 de novembre de 2008

Videojoc de finals dels setanta

És una tarda qualsevol d’un dia entre setmana a la tornada del col·legi.


El meu germà i jo passem per la perruqueria a veure la mare, que ens té dit que l’avisem sempre d’on anem. Li fem dos petons i passem la vergonya d’haver de ser anunciats a totes les clientes que ens miren tot dient quant hem crescut i coses d’aquestes.

-Mama, podem anar a casa de l’Edu a jugar? –pregunto mentre ella ruixa de laca el cap d’una senyora.
Ella ens dóna el permís i marxem, primer a buscar berenar a la Tendeta d’en Josep (Hola Josep, apunta-ho al compte –li diem) i després a casa de l’Edu.

L'Edu té un joc impressionant, es tracta de destruir unes naus que baixen a diferent velocitat cap a la part baixa de la pantalla. El comandament per fer-ho anar és una pistola que té forma d’ampolla polvoritzadora. Sense fils. La munició, curiosament, és alhora la generadora de naus i el torn per jugar és quan es buida el dipòsit de munició. L’Edu és el primer en jugar. Té molta traça, es nota que estem a casa seva, deu practicar sovint. Embadalits, en Marc i jo observem com va quedant cada cop menys munició...
Aviat em tocarà a mi! -penso.

Quan l’Edu ja no pot esprémer més el gallet em passa l’arma a mi i la prenc com si fos un tresor. L’agafo amb les dues mans, faig girar el capçal per carregar el dipòsit mentre l’Edu neteja la pantalla. Quan el dipòsit és ple d’aigua de l’aixeta, enrosco el capçal amb gallet i em preparo. Davant meu hi ha el mirall del lavabo de casa l’Edu, a sota hi ha la pica que recollirà les naus. Enlloc diu Start, començo quan vull. Apunto a la part més alta del mirall i disparo el tret que deixarà anar una primera munió de gotes. Ràpidament vaig fent trets a cada gota que baixa i d’aquesta en surten unes quantes més que llisquen pantalla avall fugint de l’atac. Animat continuo la batalla fins que s’acaba la munició. Enlloc diu Game Over.
Ara li toca al meu germà i li passo l'arma sense saber que allò s’anomenarà “joystick” anys més tard.

Potser la mare de l’Edu es preguntava per què al vespre la tovallola del lavabo estava xopa...

5 comentaris:

Ferran ha dit...

Molt bon post, Sergi !

sergi m. ha dit...

Gràcies Ferran!

Roser Pros-Roca ha dit...

Ai la innocència de la infantesa, en la que ens entreteníem amb qualsevol cosa.
Quins records!.
Bon post.
Salutacions.

sergi m. ha dit...

Sí Roser, "Quan no hi ha pa, bones són coques" diuen (extret del Refranyer de l'amic Víctor)

sergi m. ha dit...

Ups! L'enllaç:
Refranyer català-castellà

Què hem fet els del PiT darrerament?