Diumenge passat vam anar la família sencera a veure un dels típics mercats de Nadal. A la ràdio del cotxe sonaven les cunyes de publicitat a les que ningú hi parava gaire atenció i, entre elles va sonar la veu de la Marta Cailà anunciant el sorteig de la panera de Nadal del programa Via lliure de Rac1.
He dit que ningú parava atenció? Sí? Doncs no, estava equivocat...
En Joel de sobte alça la veu i pregunta:
-I si no volem entrar?
-On no hem de voler entrar? –preguntem la Penélope i jo alhora.
-A racúpuntcat... –ens respon fent-nos escoltar amb atenció la veu radiofònica de la Marta que repetia una frase semblant a aquesta:
“... doncs ja sabeu, si voleu participar en el sorteig de la súper-mega-panerassa de Nadal entreu a rac1.cat i bla, bla, bla...”
Entenc que convida a participar, però al meu fill li va semblar que l’obligava i es va rebel·lar.
Per un moment vaig caure en la senzillesa de les coses vistes des d'una òptica infantil... i en la panera, que està valorada en més de vuit mil euros.
He dit que ningú parava atenció? Sí? Doncs no, estava equivocat...
En Joel de sobte alça la veu i pregunta:
-I si no volem entrar?
-On no hem de voler entrar? –preguntem la Penélope i jo alhora.
-A racúpuntcat... –ens respon fent-nos escoltar amb atenció la veu radiofònica de la Marta que repetia una frase semblant a aquesta:
“... doncs ja sabeu, si voleu participar en el sorteig de la súper-mega-panerassa de Nadal entreu a rac1.cat i bla, bla, bla...”
Entenc que convida a participar, però al meu fill li va semblar que l’obligava i es va rebel·lar.
Per un moment vaig caure en la senzillesa de les coses vistes des d'una òptica infantil... i en la panera, que està valorada en més de vuit mil euros.
"Oju peligru!"
15 comentaris:
Jo no sóc d'enviar missatges a cap lloc, però quan un dia vaig entrar i vaig vore la mega-panera que sortegen no ho vaig poder evitar :)
El cas és que em fas pensar que finalment no he entrat per veure-la... ni he enviat cap missatge... potser no em tocarà...
http://www.rac1.org/panera/
Pos ja tardes a enviar un mensajito. Jo ja estic somiant que me toque. Lo que porta gluten regalat i lo que "to pa mi" :)
Ai que m'he posat nerviosa pensant que me tocarà i ja no sé escriure, volia dir:
"lo que porta gluten regalat, i lo que no ne porta m'ho penso quedar"
No sabía lo de la panera , ara hi entraré i així no tindreu tantes possibilitats de guanyar-la.
El nano varies vegades també ha dit coses d'aquestes , com preguntar , i si no ho vols fer que passa ?. No sé que els passa , que ho entenen com una obligació.
A bon entenidor, Bajoqueta... gràcies per l'enllaç, potser ho provi.
Sí garbí24, és la peculiar senzillesa infantil, a nosaltres de vegades els arbres no ens deixen veure el bosc...
Ara recordo un post que vaig penjar just abans de les eleccions generals, endevina a qui volia votar el meu fill...
A vegades els comentaris que es llegeixen en aquesta finestreta són boníssims :-))) Em refereixo al que has posat tu Aquest blog s'alimenta de comentaris, dóna'l de menjar :-))
Val... però si entres a la web de RAC.1, que no s'assebenti el teu nen, eh? :-))
Gràcies per dir que llegiràs el conte de l'Avi Joan i els pastorets als teus fills, m'ha fet moltíssima il·lusió :-))
Assumpta, tres cosetes:
1. Tenia molta gana... de tota manera, el comentari no és meu, crec que el vaig llegir en algun blog i jo només vaig afegir el final: "dóna'l de menjar", no ho recordo gaire bé, però si l'autor em vol denunciar per plagi és ben lliure de fer-ho ;-)
2. Ahir hi vaig entrar quan ell dormia i ja vaig enviar un missatge, qui sap? Potser hauria de doblar les opcions enviant un altre missatget a 1,20 eur + IVA...
3. Ho provaré durant el matí aprofitant que estic amb ells, ara bé, pensa que la competència és molt dura: Horsez i Sly 2 ;-)
Gràcies, fa dies que vull enviar el missatge i em passa per alt, ens fem grans. Casualitat o destí ?
El missatge ja esta enviat
Rafi
Jo crec que les dues coses... Bé, Rafi, si et toca hi haurà un percentatge per nosaltres, suposo...
Una abraçada!
I el número guanyador és el 18121. Jo tampoc sóc de SMS, però aquest era llaminer...
Ah, tu també has estat al cas?
Per cert, he escoltat la trucada que han fet a la Núria (crec que així es diu la guanyadora) de Matadepera. No és per criticar rabiosament (que sí...) però no ha fet cap crit d'alegria, ni esclat de joia, ni res de res... potser perquè estava al carrer?
Res que volia felicitar-la de tot cor i enviar una abraçada a tots els seus amics i familiars que de ben segur ompliran la seva casa aquest Nadal ;-)
Muntsape, haurem d'esperar la loteria de demà...
Salut! (Que precisament serà una de les paraules més repetides)
de vegades va bé comptar amb l'assessorament d'un xiquet per anar per la vida
Et va tocar la panera? :-)
Ja sé que al final vas llegir el conte, eh? em va fer molta, molta il·lusió! :-))
No ho dubtis, Jesús ;-)
Ni la panera, ni la loteria, Assumpta... si m'hagués tocat no hagués ni intentat fer "el fabulós i llampant con de colors" del post següent, hagués estat fent números d'una altra mena :-)
I ja sé que saps que vaig llegir el teu conte als meus fills, vam passar una bona estona ;-)
Gràcies per dir la vostra, companys.
Publica un comentari a l'entrada