dimarts, 13 de gener de 2009

Atac de banyes

Post no apte per a menors de...
Bé, que ho llegeixi primer un adult i decideixi.


Ken Follet em pren la dona.

El Tió de Nadal, tot cagant, va tenir la gran pensada de cagar "Un món sense fi" per un servidor. No em queixo que el Tió tingués una gran pensada, perquè això és el què fa la meitat del planeta quan “fa el número quatre”, l'altra meitat llegeix quan és al lavabo, o almenys això diu... (dic això del quatre per no tornar a repetir el verb “cagar” de nou... crec que he cobert amb escreix el percentatge escatològic del post).
Al què anava, que no vull estendre’m massa.
Em vull queixar de l’abducció sideral que ha patit la meva dona amb aquest llibre. No llegeix altra cosa que aquesta totxana encantadora que sepulta els lectors més temeraris... i quan dic altra cosa, sí amics i amigues, tots i totes, també incloc els escrits en aquest humil blog :-(

En honor a la veritat, potser es va perdre tres o quatre posts seguits... i què és això? Res... misèria si ho comparem amb l’època “pre-tiolenca”, amb aquells ulls brillants que em preguntaven ansiosos allò de:

-Has escrit alguna cosa avui, carinyu?
Amb aquelles papallonetes que pessigollejaven la meva panxa de músculs abdominals ben definits... Ai, la meva panxa... (No us ho creieu això, eh? Que sempre n'he tingut un i molt ben definit).
Aquí hauria d’entrar una musiqueta trista que provoqués sentiment de pena cap a la meva persona per part dels lectors...

Ken Follet pren metadona.
La sort que tinc és que “Un món sense fi” d’aquest Richard Gere en potència no es titula “Un llibre sense fi”, sinó ja em podria anar buscant parella de ball... (Ups, no he dit res).
Fa un parell d’estius em vaig llegir “Els pilars de la terra” i m’agradà molt. En veure’m enganxat (que no sepultat, perquè era en edició de butxaca de les de debò) ho vaig entendre.
Diuen que les editorials catalanes haurien d’espavilar a l’hora de publicar títols de butxaca, espero que no vingui de Madrid aquesta afirmació i que no tingui res a veure amb la nostra butxaca.

Ken Follet prem la llimona.

Si en comptes d'escriure "Els Pilars de la Terra" hagués escrit un llistat de "Les Pilars de la Terra", potser no hagués arribat a passar de les cinquanta pàgines. Si prenem d'exemple el que diu el Instituto Nacional de Estadística, que us detallo aquí per estalviar-vos perdre més temps (si és que no teniu ja aquesta sensació...): vint-i-dues coma vuit de cada mil dones de nacionalitat espanyola es diu Pilar. (Les coma vuit deuen ser columnes... molt dolent, ja ho sé, no m'ho tingueu en compte).

El mateix, o una cosa pitjor, passaria amb "Un món sense fi" si s'hagués titulat: "Un nom, Serafí". Crec que només hagués pogut escriure un conte de llargària similar al de "La caputxeta vermella" en versió reduïda quan el pare o la mare en qüestió té pressa perquè comença el partit de futbol a TV3... (Que no és allò de: On vas caputxeta? A rentar-me el cul al riu... que tots sabeu, noooo...)

Ken Follet emprenya la mona.

Doncs sí, i molt que ho estic... que el llibre era per mi!!!

Doncs aquesta mona no deu ser la primera de fer jocs de paraules amb el nom d’aquest autor... que si ara trec la ena i la poso al final, que si trec la té i la poso al lloc de la ena...

Ket Follen mala persona

Com dirien alguns... i la mona!

Ai que m’he passat, sort que no estem en horari protegit...

Penélope! Au va dona, a veure si l’acabes ja i me’l passeees, eh?
Què dic, si ara no tinc temps. Avui dimarts i tretze, agafeu-vos!

Vota'm al TOP CATALÀ!

22 comentaris:

bajoqueta ha dit...

M'ha passat alguna vegada això de voler llegir un llibre que té algú altre i se fa molt dura l'espera, molt!

Sergi ha dit...

En realitat no tinc gaire pressa, estic llegint contes d'Els tretze tristos tràngols d'en Pinyol (que és el darrer cognom de l'autor) i, ara escric i no llegeixo.
Salut!

Marti ha dit...

Quan el llegeixis, ho entendràs tot. Paraula d'ex-sepultat!

Ferran ha dit...

En teoria, aquesta setmana començo Els pilars..., que encara no m'he llegit. Però hosti, em fa una mica de mandra que sigui taaan gruixut! A mi m'agrada començar i acabar històries una mica de pressa (m'acabo de llegir "El noi del pijama...", que vaig començar diumenge), i aquests totxos...

Au, ànims per l'espera!

Anna ha dit...

Déu ni do el suc que li treus a qualsevol cosa, hehehe. M'agrada com escrius, amb aquest punt d'ironia que em fa somriure.

A mi saps que em va passar amb aquest llibre, me'l varen regalar per Sant Jordi i m'hi vaig enganxar com la Penélope, però marxava a calcuta a primers de maig, i era massa pes per la motxilla... (vaig estar a punt de trencar-lo i endur-me el troç sense tapes que em faltava) però m'estimo massa els llibres i vaig tenir que esperar dos mesos per acabar-lo!!! Trobo que hauria d'estar prohibit editar aquets totxos, bé podrien haver-ne fet dos o tres, no? En fi, a reveure!

Sergi ha dit...

Ho sé, ho sé Martí... (en construcció... permanent) A veure si t'animes i poses alguna totxana al Fent camí... o és que fent tant camí has oblidat per on es torna a casa?
;-)

Ferran, segueix la recomanació que li faig a l'Anna...

i Anna, gràcies per la floreta. Segons el què dius (estic d'acord amb les tres parts d'un llibre per separat, però al mateix preu...) i també diré que jo no me'ls dec estimar gaire, et recomano la lectura del començament d'aquest post: http://elmeumonpetit.blogspot.com/2008/09/lectures-estivals.html

Salut a tots!

Jordi Casanovas ha dit...

El món sense fi el tinc pendent a la tauleta de nit però tenint en compte que Els pilars de la terra no em va acabar d'agradar la cosa va per llarg.

Sergi ha dit...

Benvingut Jordi Casanovas!
Pensa que aquest "llibret" no va gaire bé per falcar la tauleta de nit si balla, ara bé, si els poses els dos potser sí ;-)
Salut!

Assumpta ha dit...

Oooooh!! M'ha fet molta, molta llastimeta quan has dit que ja no llegeix el teu blog :-(

Penélope, dona... el blog no, si us plau, que el blog és important...

Jo al meu marit el crido jejeje "carinyet vols veure l'article sobre Tintin..."? (o sobre el Barça, els Reis, el que sigui... i ve (no sé la cara que posa primer, però quan ve sembla que ve bé) :-))

vpamies ha dit...

Sergi, has començat l'any imparable. Si en Permanyer era el cronista de Barcelona, tu estàs fent números per ser considerat el cronista de la Catosfera!!

PD.: Ara que no ens veu ni ens sent ningú... a veure si li dius al Martí que s'animi a escriure-hi alguna cosa en el seu Fent camí que encara no ha començat a caminar.

Sergi ha dit...

Assumpta:
Casualment avui ella m'ha dit que anava a veure què havia escrit.
Des del post de les set diferències entre Messi i Bassi no havia llegit res!
(Aprofito per recordar que només se n'han trobat cinc i això, tractant-se d'aquests dos personatges, és greu i per a l'instigador i promotor del joc, encara ho és més...)
Doncs, evidentment, li he recomanat que comencés per aquest post d'avui i anés baixant...

De tota manera, ha de ser dura la vida de la parella de blogaire... Penélopeeeeee... vineeee!!!
Que acabo d'escriure una coseta en un comentari i...
;-)
__________________________________

El rotllista de la Catosfera deus voler dir, Víctor, deu ser que fa massa temps que no toco la guitarra i els dits necessiten moviment ;-)

Txxt, txxxt... (ara escriuré amb veu baixa) Víctor... doncs mira, que sé que has estat molt ocupat i totes aquestes coses... però que... ja li he dit això mateix aquest matí (al nostre amic Martí)... i avui he descobert que va obrir el Fent camí al 2007 i la veritat que és, i permete'm l'expressió: el pu...o amo de l'humor! (ai que no volia cridar...) ¿Com és capaç de fer riure tant amb la simple frase que acompanya el títol del blog? Paga la pena fer-li una visita, malgrat que no se li poden deixar comentaris...
;-)

Salut als dos i paciència per les parelles que ens pateixen!

Assumpta ha dit...

Jejeje molt bo això de "paciència per les parelles que ens pateixen" :-))

khalina ha dit...

Els Reis (o sigui jo mateixa) van regalar aquest llibre a la meva germana, amb dobles intencions. Després d'ella, i quan tingui temps (estiu? buaa) el llegiré jo.

I bé, la meva parella em llegeix de tant en quant. Però no passa res. Ells es perden "el nostre art" :) Saps? Si amb tots els teus posts fas un llibre. Quants fulls serien??? Tremola Ken!

M.TeReSa ha dit...

Aquest banyut també l´has fet amb el móbil ?????
:-o

Sergi ha dit...

No, he he he, aquest és en Lurch, el rècord Guiness de banyes... si vols més info pots visitar: http://rockyridgerefuge.com/

Està bé M.TeReSa, la majoria de les meves fotos són fetes amb el mòbil ;-)

Sergi ha dit...

khalina!
És que el Tió de casa també ho va cagar amb doble intenció...

Al principi era una novetat, més endavant estava enganxada, darrerament es deixa posts i l'altre dia em va demanar que li obris un compte al facebook?!?
L'estic perdent? Keeeen... vineee...

khalina ha dit...

El facebook és com un poble. Tothom s'entera de tot.

Sergi ha dit...

Calla, calla que ja vaig desactivar el meu compte...

Marti ha dit...

Sergi, Victor
Si he trigat 6 dies a adonar-me dels vostres comentaris sobre el meu inexistent "Fent Camí", imagineu si hagués de mantenir un blog...o dotze com en teniu alguns, eeehh??
Al 2007 el vaig crear, amb la sana intenció que algun dia existís de debò, perquè no volia que ningú em prengués el nom, però de moment no hi ha temps, nois.
He calculat que al 2031 (quan em jubili) segur que el començo! Paciència, doncs,...

Sergi ha dit...

D'acord Martí, així que no t'animes? Serà que el "Feixbruc" tira massa...
:-(
De fet aquest nom "Fent camí" està prou bé. Tenint en compte totes les vegades que pixo fora de test, potser hauria de canviar el nom del meu blog per: "Fent Pipí..." i no seria plagi, oi?
Apadéu!

vpamies ha dit...

Sabrem esperar, que jo m'hauré jubilat el 2028.

Per aquell temps, espero que el Sergi ja hagi llegit també el llibre del Ken Follet i mentre espero el vaig llegint. :-)

Marti ha dit...

Sergi, si li poses "Fent pipí" no només no em queixaré, sino que em pixaré jo de riure...
I el nom no és cap plagi, però el que sí és un cert plagi, com sap en Victor, és posar el nom d'una cançó al blog...

Què hem fet els del PiT darrerament?