dilluns, 19 de gener del 2009

Bicentenari del naixement d'Edgar Allan Poe

Vaig conèixer Edgar Allan Poe l’any 1984.

No fou en persona, és clar, feia més d’un segle que era mort i jo tot just feia setze anys que vivia, però sí que vaig conèixer una petita part de la seva obra.

Avui, segons diuen les males llengües del blog Hespèria, fa dos-cents anys del seu naixement a Boston, als Estats Units i això és prou motiu per commemorar l'efemèride penjant un post homenatge seguint aquesta iniciativa.

Us deixo uns breus trets biogràfics d’aquest autor de caràcter turbulent:

Edgar Allan Poe
(19 de gener de 1809 – 7 d’octubre de 1849)

A l’edat de dos anys va quedar orfe i el recollí John Allan, un ric comerciant de Virginia que se l’endugué a Anglaterra per tal que rebés una educació clàssica. La seva vida va estar plena d’alts i baixos i els problemes amb la beguda i el joc el dugueren a contraure molt deutes dels que, finalment, John Allan no se’n va voler fer càrrec. Edgar, ofès, tallà la relació.

Expulsat de la Universitat i de l’Acadèmia Militar es va quedar en la misèria fins que es casà amb una cosina seva de gairebé 14 anys i es traslladaren a Nova York on, després de col·laborar en diverses revistes, es guanyà un nom com a escriptor de contes. Va tornar a caure en la misèria i, fins i tot, perdé la seva dona per una malaltia. Donava conferències que li proporcionaven alguns diners i intentà casar-se amb algunes dones riques sense obtenir el resultat esperat. El seu alcoholisme el dugué a la mort l’any 1849.

Com crec que no podia ser d’una altra manera, tot això es veu reflectit en la seva obra i la part que vaig conèixer de Poe foren uns contes de misteri. Tres narracions en un recull que em va caure a les mans: L’escarabat d’or (amb l'afegitó d'intriga que l'autor aporta amb la tècnica criptogràfica per resoldre un criptograma), La carta robada i el Manuscrit trobat en una ampolla. Tres narracions obscures i colpidores basades en les intrigues de l’ànima humana.

El principal mèrit de l'autor i la seva originalitat fou saber dotar de lògica les narracions, a pesar d'acostar-se a fenòmens extraordinaris i antinaturals. En la seva obra destaquen temes com la mort, la fatalitat i la perversitat, a banda del terror i l’angoixa.

Un autor que no em deixà indiferent, sens dubte i que gràcies a aquesta efemèride, tornaré a revisar, si goso...

* * *

Aquesta és la meva segona aportació (en deu mesos... ja et val Sergi!) al blog:

El Racó de les impressions i la memòria

Sé que no hi he aportat gaire, però la culpa és d'en Jordi (qui em va convidar), que em va dir que no era important el temps, ni hi havia pressa, ni tan sols l'obligació de penjar un mínim d'escrits, el cas és que no em coneixia prou... el tercer està en camí.


Vota'm al TOP CATALÀ!

10 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

D'homenatge a homenatge i tiro perquè em toca. :-)

Avui fa també 90 anys que va néixer Brossa. :-)

I va fer 50 anys de la mort d'Amades, i...

No acabarem mai! Per què ha de néixer i morir la gent? Sembla que no tinguin res millor a fer. :-)

bajoqueta ha dit...

Ahir vaig llegir a algun lloc que feia 200 anys del seu naixement. I també en volia parlar al meu blog. Crec que no era molt gran i ja vaig llegir alguna cosa seua. És genial la seua manera de portar als personatges fins al límit i de fer-mos passar un mal rato.

Carme Rosanas ha dit...

Aix! I jo que m'apunto sempre a to i aquest cop nom'he posat les piles!

Els del PiT ha dit...

Sí Víctor, sort en tinc de tu que en fas esment aquí als comentaris, que sinó no ho hagués sabut això, gràcies per Brossa i per Amades.

Doncs deu ser això que dius de la mort, perquè darrerament s'està morint gent que no ho acostumava a fer... :-)
(perdó)
_____________________
bajoqueta: no és la lectura més recomanable si vols passar-ho bé
;-)
_________________________

A tot? De debò?
Au Carme que et convido a fer la marxa 24 hores Montseny 2009 que patrocina: "Caminant-darrera-del- cotxe-d'en-Sergi".
:-)
______________________

Jordi ha dit...

Ei, bona, Sergi...
Doncs sí, em declaro culpable: algú com tu pot donar tant de sí que potser li hauria d'exigir més productivitat, hehe...
No, de debò. Aquestes aportacions es fan perquè ens sentim bé, sense obligacions ni compromisos, pel gust de compartir algunes coses de tant en tant. És un plaer tenir-t'hi, de debò.
No saps les estones divertides que passo amb el teu blog, però.
Una abraçada, company!

khalina ha dit...

Aquest matí mentre conduia també n'han parlat a Catalunya radio.... Han posat una música de fons que m'ha fet esgarrifar. Uiss... sóc una poruga!

Els del PiT ha dit...

Gràcies Jordi, espero poder mantenir com a mínim la mateixa regularitat com fins ara...
Una abraçada també per tu!
;-)
_______________________

No has de tenir vergonya si tens por khalina, com ja vaig escriure aquí al blog, jo també era molt poruc de jove...
:-)

khalina ha dit...

Quan dius jove, et refereixes a jove de 15, de 20, de 30 o 35?? jaja.

Per cert, ja sé que no estàs en contra dels noms llargs. Volia dir que no passava res, però si tu vols un de curtet, endavant. Jo per casa li dic "blog" jaja. Es ben curt!

Anònim ha dit...

gràcies per participar en l'homenatge!

Els del PiT ha dit...

khalina: jove com tu, he he he. No de debò que era un cagat, sé que el meu fill és meu perquè és igual de cagueta que jo.

I ara que ho dius, sí que li diem el blog també, sí.
Salut!

Què hem fet els del PiT darrerament?