dimarts, 20 de gener de 2009

Un dia de platja qualsevol

Com que els homes i dones del temps avisen que l’estiu encara queda lluny (?) i passarem molt de fred els propers dies, he pensat començar aquest post, escrit, article o parida (per posar algun exemple en femení...) amb un dia de platja qualsevol (que comença exactament igual, curiosament, com acaba aquest paràgraf).

Un dia de platja qualsevol, un d’aquells dies estiuencs en què se’m fa més fàcil dir que sí a la meva dona que discutir amb ella de la conveniència d’anar o no a la platja i recordar-li les recomanacions horàries (que ella sempre interpreta a l’inrevés), en Pedro, en Pep i jo vam anar els primers (les dones anirien més tard, però no per imposició, per gust...) a prendre el cafè després d’un suculent dinar sota el para-sol que detallo a continuació (de manera breu):

Assegut damunt de la nevera (de platja), menjant entrepans (sí, més d’un) i fent-los baixar amb cervesa sense alcohol de llauna (que s’escalfa amb més facilitat). Picant de tant en tant patates de bossa (que prèviament ha bavejat tota la canalla) i olives “rellenes” (per no dir: farcides d’anxova i pebrotet, que dius: només que fossin un xic més grans li entaforarien un plat de paella sencer, musclos inclosos -però això ja no seria un aperitiu...). Tot això amanit, com no podia ser d’una altra manera, amb la remor compassada de les ones a la vora, una amable i suau brisa marina i...

Un polsim de sorra, molta sorra, d’aquella que va i ve, la mateixa que trepitja tothom amb els peus descalços, suats, la mateixa que recull les burilles de cigarreta i...

(Ep! Xxxxxt... lectora o lector: disculpa si et fa fàstic llegir això mentre menges, però si és així: què fas llegint això si estàs menjant? Llegir i menjar són actes incompatibles, segons un estudi -que no he fet jo-, quan mengem hem de dedicar tota la nostra atenció al menjar del plat -Plat? Entrepà? Platja?- bé espero haver-te fet oblidar per què he obert aquest llarg parèntesi, podem continuar, tu menjant i jo escrivint...)

Ara no recordo per on anava...
Ja sé, que la platja "estava tan a petar" que em va costar trobar-me:

Ah! Els homes vam anar a fer el cafè al “xiringuitu” (semblàvem els Reis Mags en banyador després de seguir durant sis mesos la dieta alimentària de Santa Claus). En arribar i seguint les pautes de cortesia que regeixen les converses entre nosaltres, molt educadament vaig dir-los:

-Me’n vaig a pixar, demaneu-me un tallat, valeee?
-Valeee... –contestaren ells amb sublim correcció.

Un cop tenia la clau a la mà, vaig haver de realitzar l’esforç més gran i perillós que es pot fer després de dinar a la platja: carregar amb un clauer en forma d’àncora (a escala real) fins el lavabo.

-He dit lavabo?!?
-Sí...

Doncs el lavabo era un taüt vertical de fusta de pi sense envernissar on m’hi vaig haver d’encabir. Allà dins, la meva mirada es mogué amb rapidesa entre la fortor per descobrir coses com que l’avantatge principal del clauer és que ningú té pebrots d’obrir la porta (si aconsegueixes deixar la clau posada).

Calor d’infern i panxa plena, però la bufeta era el què més reclamava (lectores i lectors sensibles: no us preocupeu que aquest cop només vaig fer pipí...).

Acostumo a netejar-me amb un tros de paper higiènic (per higiene i per evitar sorpreses inesperades de darrera hora), però en aquella sauna pudent no n’hi havia ni una mica. Coll...ns! Un McGyver com jo... ¿Què podia fer si només disposava d’un parell de xancles, unes ulleres i un banyador vermell del tipus surfista? (Ep! Però dels que no ha trepitjat mai una taula de surf i només ha estat a la cresta d’una onada damunt d’un matalasset inflable... a excepció de les classes que em va donar la Mel, que és la noia d'aquesta foto)


Doncs res, amb la frase que sempre he tingut present des de petit: vaig espolsar i resar (entès com a renegar), espolsar i resar, resar i espolsar fins arribar quasi al punt de no retorn, la trempera. (He dit quasi i no com algun d'aquests que poso per compensar la foto anterior, clar que ningú els mirarà a la cara a aquests...)


Finalment, quan ja tenia l’instrument tan vermell com la única peça de roba que duia, vaig decidir que havia de sortir per no aixecar sospites. Amb el banyador cordat i sense poder ajupir-me gaire dins del taüt, els meus ulls es clavaren en una petita taca fosca que lluïa a l’alçada de les parts més baixes de mi mateix. Com no hi havia pica ni aixeta, no podia ni esquitxar-me per dissimular. Tampoc podia fabricar la suor suficient per afegir unes gotes extres al costat d’aquella taca delatadora... (o sí que podia?)


Si tingués un retolador podria escriure’m al pit alguna cosa que cridés l’atenció: “La bellesa de l’home no es mesura pel nombre de cabells que pentina” o “T’agraden les meves ulleres? Pregunta’m si són aquelles que canvien de color amb el sol”, però tampoc ho hagués pogut escriure això, no hi havia ni mirall ni prou espai dins el taüt!

Aquí vaig descobrir l’altra avantatge del clauer: Sortir del lavabo i anar fins la teva taula caminant com un ximpanzé encorbat tot arrossegant l’àncora a escala real per la sorra, d'aquesta manera no se't veu la taca, però crides l'atenció del públic en general i de la cambrera en particular, que se t'acosta i et renya per no tornar la clau a la barra.

I tu passes la vergonya del nen que s'ha pixat als pantalons...

Ah! M'oblidava de posar la frase que tinc present des de petit:

“Tant si t’asseus com si pixes dret, l’última gota sempre va als calçotets” (Si no et passes el drapet, afegiria...)



Vota'm al TOP CATALÀ!

18 comentaris:

Cristina ha dit...

Jajajaja, això d´anar a la platja és tot una història. I per algun motiu tothom està pendent del que té al costat. Que si fa panxa, que si té els pits caiguts, així que el millor és actuar amb naturalitat,jejeje. Feliç estiu! (quan arribi, és clar)

Carme ha dit...

Quina gràcia! Quin dia de platja!

I mira deixant la platja a part i si no ho dius a ningú... per a mi esmorzar llegint un llibre (no pas el diari) és un plaer especial.

Marti ha dit...

Definitivament, "Fent Pipí" seria un gran nom pel blog... No se't va acudir sortir corrents i tirar-te a l'aigua? (sense l'àncora, per si de cas)

Anna ha dit...

Mira Sergi, t'ho haig de dir:
M'alegres el dia.

Sempre m'arrenques un somriure estigui com estigui, es clar que ho tinc fàcil això de somriure, però es que ja entro a casa teva esperant quina una me'n explicaràs avui.
Gràcies, és un plaer llegir-te.
Petonets agraits.

Sergi ha dit...

Sí Cristina tens raó que ens preocupem més dels altres a la platja, però sovint em preocupo més de mi que dels altres, com en aquest cas...
Un petó a la galta dreta
:-)
______________

I tant que sí Carme, jo també ho feia fins que em vaig adonar que estava sucant les pàgines al cafè...
Un petó al front
;-)
_______________

Home Martinet... després de dinar i abans del cafè? Ja t'ho recordaré aquest estiu si anem plegats a la platja... Partit de voley després de dinar amb descans per fer els cent cinquanta metres papallona (estil lliure...)
XD
Una abraçada!
__________________
Anna:
(Mira Sergi, t'ho haig de dir:)

No em tornis a començar un comentari amb aquesta frase, que m'espantes...
Em fa gràcia saber que t'alegro el dia i que el temps que hi dedico no sigui en va.
Un petó a la galta esquerra!

Ferran ha dit...

Veus? Ja ho diuen, que la platja és un pèssim invent per la salut. La teva història és la prova que ho és (dolenta) també per altres motius!

Bon... estiu?

garbi24 ha dit...

Per sort falta temps encara per la platja , m'encanta el mar però odio la platja , cues , gentada , clatellada per tot......
L'unic bo es que et passa el temps volant mirant tota la fauna que hi ha i de vegades sortir corrent cap a l'aigua a baixar les temperatures.

khalina ha dit...

Això per beure massa cervesa que provoca més pipi :D

La solució més òptima era abraçar la filosofia naturalista, i banyador fora! I cridar als companys "alliberem-nos de les cadenes opressores del cos"

Sergi ha dit...

He, he... Ferran abriguem-nos que ve fort, diuen.
:-)
_____________
Doncs a mi em passa el temps lentament a la platja, garbi24, se'm fa etern :-S
______________
khalina: ben vist això de la cervesa... no hi havia caigut, he he he.
Sí això del naturisme està bé, prendre el sol, banyar-se... però a l'hora de dinar m'estimo més no veure depèn de què, digue'm delicat o tiquismiquis.
;-)
Txxxxt! Que no et senti la meva dona

Jesús M. Tibau ha dit...

ets autèntic i tens estil.

Sergi ha dit...

... i ara què dic jo?
Mmmm...
Gràcies Jesús, igualment.
:-)

Penélope ha dit...

TODAS LAS DESVENTAJAS QUE LE VES SON ESCUSAS PARA NO IR A LA PLAYA QUE ES EL ÚNICO SITIO QUE SE PUEDE ESTAR EN VERANO SI ES EN CALA CANYELLES MEJOR TU MUJERCITA

Sergi ha dit...

Aaaaaah!!!
Tatatatxaaaan!!!

386 dies després de començar a escriure aquest blog amb humilitat, finalment ella ho ha fet, ha deixat un comentari!

Sí, d'acord que m'ho has comentat cara a cara tot, sense por ni temor, en la salut i en la "insalut" (per no dir "infernetat" o malaltia, quin "iuiu"...)

Però... si tu escrius en català perfecte, per què comentes en castellà?
Ai, em sap greu haver d'agrair res al "Feixbook", però només que t'hagi donat per comentar ja m'agrada, la llàstima és que no tothom pren la determinació de fer-ho (per vergonya, crec) i no miro a ningú, perquè ara només podria mirar-me al mirall o mirar l'Elena, la jove romanesa (cangur dels nens) que anava per model, però per qüestions de la vida va haver de deixar-ho i seguir amb les classes d'arts marcials fins arribar a cinturó negre en gairebé totes les modalitats, fins que va arribar aquí, es va fer càrrec dels nostres fills i dels tres dobermann que vigilen el pati de casa, a banda de la Tora, que en vigila l'interior. Ah! Per cert, ara té un nòvio australià ex-militar amb llicència d'armes pesades i actualment jugador de rugby...
Sé que aquesta informació és privada i que potser estigui fent un salt mortal amb triple cabriola a la llei de protecció de dades, però només volia advertir als "amics" del Feixbook que vagin amb molta cura, perquè m'he fet molt amic de l'australià.
Ara me'n vaig a pencar, que avui volia penjar un post, però m'has distret amb el teu comentari, "carinyu".
Un petó i ens veiem per dinar.

Ma-Poc ha dit...

Si portes l'australià i els dòbermans a la platja segur que ningú no es fixa en res més ;). Bones vacances d'estiu (o no).

maite ha dit...

Ves como los indios atacan a los americanos?. Has conseguido que tu mujer salga a la luz y se defienda .
FELICIDADES PENELOPE !!!

Sergi ha dit...

Ma-Poc:
Òndia! El que em faltava a la platja... bon estiu segur que el fa a l'altre hemisferi, però per les vacances haurem d'esperar una miqueeeta :-(
Salut!
__________________

Penélopeeeeee!!!
Mira lo que dice Maite de tiiii...
Te ha llamado Pocahontaaaas!!!
Petons ;-)

MAITE ha dit...

Sergi-Penelope
Que no vui guerra eh?
Jo soc d´un altre planete, vale?
PETONS PER TOTS 4

Sergi ha dit...

No maite, deixa't de guerres que ja en tenim prou amb Israel...
Petons!

Què hem fet els del PiT darrerament?