L'avi Gres apren a enllaçar...

-Helooou... guuut mooning... haau ar iuuu?
-Què feu avi Gres?
-M’he apuntat a classes d’anglès.
-Molt bé, em sembla una bona idea!
-He pensat que, ja que has de menester els serveis d’un servidor com jo per tal d’elevar i incrementar el grau cultural del blog, que tot sigui dit de pas, està sota mínims...
-No sigui cruel, home. Es refereix potser a augmentar el nivell, oi?
-Sí noi, també augmentar el nivell d’interès dels visitants. Jo contribuiré (en la mesura que em sigui possible i donades les circumstàncies) a aquesta difícil labor (per no dir tasca i confondre al respectable) amb tot allò que estigui al meu abast... o mà.
-(...?)
-No em miris així, que de vegades jo també m’espanto de mi mateix...
-I vostè creu que d’aquesta manera és possible captar l’atenció de les lectores i lectors del Pers...
-I seguidors, eh? No te n’oblidis... que ja sé que els cromets són gent.
-Bé, s’entén que tots aquests cromets que hi ha a la barra lateral són una part important del grup de lectores i lectors habituals del blog...
-Llavors deu fer ben poc d’això dels cromos...
-Per què ho diu això, avi Gres?
-Doncs perquè aquests dies he revisat el blog sencer (de dalt a baix) i he vist que tens escrits sense comentaris, ni tan sols tenen un “No m’ha agradat” que t’animi.
-Això és perquè hi ha gent que et llegeix i es manté anònima...
-Aaaalto, noi! Em tens aquí de franc i tens la barra de dir-me que hi ha gent que cobra per llegir el teu blog?!?
-Gent A-nò-ni-ma avi, desconeguda...
-Aaaah, Déu nos en guard!
-Consti que a vostè li pago, eh?
-Sí, amb caramels com els nens...
-No creu que està millor aquí calentó que allà fora?
-Ben mirat... sí. O iès, en anglès...
-Quan comences ningú et coneix (com li passa ara a vostè), però de mica en mica vas entrant i fas una pinya, visites blogs que t’agraden i deixes la teva opinió (amb certa vergonya), llavors els companys et visiten a tu i fan el mateix. Llavors un dia decideixes posar enllaços que duen a d’altres blogs...
-Enllaços dius? No ho entenc...
-Sí home, és allò que et teletransporta a un altre lloc, se’n recorda?
-Ah sí home, és que de vegades em costa seguir-te (com la majoria...) i per què ho fas això, llavors la gent marxa del teu blog!
-Diria que es tracta d’una llei (no escrita) de reciprocitat que fomenta el bon rotllo entre companys blogaires i, alhora, serveix per donar a conèixer els blogs que acostumes a visitar a tot aquell que et segueix. És una mena de simbiosi...
-“Coleguisme” vaja!
-Justa la fusta, avi Gres... bé, ara aniré a preparar unes infusions, però abans li ensenyaré a crear un enllaç i, mentrestant, vostè podrà practicar, però amb compte, eh?
-Sí... La meva infusió que sigui amb anís...
-No en té prou amb l’anís dels caramels?
-(...?!?)
-Pari atenció si us plau...
-Sóc tot orelles, nano...

Instants després...

-Aviiii! Li poso sacarinaaaa?
-Nooooo! Sucre com tu, quatre culleradeteees!

Això dels enllaços està força bé... mmm... però seria lleig que algú que t’enllaça a tu, no fos en la llista del NOSTRE blog... i aquest en Sergi de vegades és tan despistat que potser s’ha oblidat d’afegir algú...

AVÍS A BLOGAIRES AMICS:

Si teniu un enllaç del Personal i Transferible a “casa vostra” i veieu que “casa vostra” no figura en la llista de “casa nostra” (a mà esquerra), no us talleu un pèl i feu-nos-ho saber. Ara que ja en sé, ho faré jo mateix i no voldria quedar malament. Algú ha de tirar del carro...

Signat: Un servidor (Avi Gres)

Aquest nano i les seves coses... mmm... a veure què tal em queda aquest enllaç...

Si voleu llegir un dels primers escrits del noi al blog (encara que sigui per distreure-us) feu clic en aquesta paraula de color vermell d’aquí sota:

Vaig néixer despullat

I si no voleu, no passa res, eh? Com és de franc...

PUBLICA AQUEST MISSATGE
CLIC, hi hi hi...

-Guuut bai mai freeens... Ja em direu si he après a fer enllaços, ara guillo que ve el nano...
-Què heu fet?!? Avigreeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeessrgggtttt!!!

-Apadéu!