Avui no volia penjar escrit al blog, no em trobo gaire bé.
Arrossego des de la nit de cap d’any una mica de mal de coll que aquesta nit m’ha fet passar la nit del lloro. Quan finalment he aconseguit dormir plàcidament, la meva filla ha aparegut a les nou del matí dient que el del gas volia llegir el comptador...
I per què coll...ns no llegeix el diari un dissabte a les nou del matí?!? -penso.
-Digues que vingui un altre dia... que estic malalt –li deixo anar amb la mirada perduda.
Instants després apareix de nou a l’habitació la silueta de l’Ariadna...
-Papa... que diu que no pot... –em xiuxiueja prudent.
-Cg’mlptd’rsJdrSrpssblquvngundssbtalmtíaqustcbrdmrda!?!... –dic mentre busco les sabatilles i em desempallego dels llençols (no puc transcriure-ho perquè no sé si ho he pensat o ho he deixat anar sense pensar).
Quan he sortit he renyat el del gas i ell m’ha dit que no pot saber si jo estic malalt o no. Doncs, noi, si la meva filla t’ho diu... no insisteixis!
Deixant de banda si jo em trobo o no malament...
Un dissabte al matí?!?
Aquest paio és un temerari. Jo perquè sóc pacífic, però sé d’alguns veïns que, si aquest noi els truca el timbre un dissabte al matí de dura ressaca, poden desmuntar el comptador i obligar-lo a esmorzar-se’l amb el cafè!
-Seria això un comportament incívic denunciable? Sí, però aquest paio té un problema d’afany de protagonisme. Es podia fer àrbitre de futbol o millor jutge de línia per estar més a prop de les grades on es desfermen les passions més baixes i els insults més greus.
-No siguis dur Sergi, si és que passa a hores que segur que trobarà algú a casa, home...
-Doncs que passi a les cinc de la matinada, que a mi ja m’hi trobarà... amb el bat de beisbol, però a qui no trobarà serà als altres veïns.
Missatge:
Al del gas, que fa la seva feina, dir-li que les lectures les passo via internet... si no us refieu de mi, jo tampoc de vosaltres i ja de passada, als tele-operadors de companyies de serveis d’ADSL que truquen a l’hora de la migdiada de la meva dona, feu-vos-ho mirar!
I res que me’n vaig a descansar que avui no podré veure el Barça...
Dels Monty Phyton ve la paraula "spam" que usem per anomenar el Correu BrossA (ups, ho sento, no me n'he pogut estar).
“Always look at the bright side of life...”
Aclariment: No he penjat cap fotografia en aquest post perquè la que més s'hi adiu la vaig penjar en un post de ara farà un any:
7 comentaris:
No tinc el problema del sr.? del gas perque el comptador esta fora , però el que si m'emprenya i molt es el fet que estiguis dinant tranquilament i soni el tlf. per fer una pu..... publicitat que no se qui cony s'escolta.
Millorat.
PD : que n'has d'estar de cardat per no veyre el Barça , aquest any que va bé.
Millora't.
Per cert, jo ho trobaria sospitós i tot això del lector del comptador dissabte. Normalment venen de dilluns a divendres. Avisen. I pengen un cartell a l'escala perquè apuntis si no hi ets. I si ho fas per internet ja està.
Fins i tot els de la inspecció de cada 2 anys (ho dic a ull)envien carta i pots comprovar que és real, i et cobren del rebut i no en metàl·lic. Hi ha molt timador.
Jo de vegades segons quines publicitats les tallo dient que em vendré el pis, o que no vull tenir més mòbils, una cosa dràstica.Si els dius que truquin més tard perquè treballes, ho fan. Són així de complidors
Bé pel "correu BrossA". Bona!
Malament per l'home del gas que, a més com diu la Khalina, és sospitós que vingui un... dissabte al matí! No serà que busca víctimes grans que visquin soles? Quin mal rollo.
I... que et milloris!
El Barça ha guanyat 3 a 1
Haviem començat perdent 0-1 però a la segona part han sortit Alves i Iniesta i el joc ha millorat molt... jo ja sabia que al final guanyariem :-))
Ostreeeeeees quin pal que et vinguin a les 9 del matí d'un dissabte a llegir el contador!! que s'han begut l'enteniment???
I don't like SPAAAAAAAAAM!!!
Garbi24:
Ja m'hagués agradat que per llegir el comptador no calgués entrar a casa...
Vaig poder veure només la segona part fins el 2-1 i això que tan sols vam veure el gol d'Iniesta
Coses d'anar al teatre un dissabte...
Khalina:
Gràcies, procuraré millorar.
La única escala que tenim a casa és d'alumini i la faig servir per pujar dalt la teulada... que és on dormo ;-) Sóc un gran afortunat i no em queixaré aquí.
Ja estic al cas d'aquests timadors... fa set anys que em van dir que vindrien i encara els espero.
Els del telemàrketing, quan més ens agradaria que fossin ineptes, van i són efectius.
Ferran:
Sí... fillet meu... cough, cough, cough (com es transcriu la tos en català?) és que aquest jovent és de por... gràcies pels teus bons desitjos, jove!
Assumpta:
Gràcies, justament ara anava a veure'l en vídeo, ja havia mantingut les orelles verges... fins ara :-(
(aquesta no cola, tampoc?)
Doncs d'això del Spam et diré que en correu, NO Gràcies!
Però en teatre, collonut!
Ahir vam riure molt amb SPAMALOT.
ui una mica de mala la leche... jajaja. T'entenc perfectament. A mi no te pots imaginar la de gent que me molesta al matí quan estic a casa. Per mi que sóc l'única de l'escala que no treballo i ja ho saben, i truquen al meu timbre. Que si la de correus, correo comercial, etc. I ara s'ha posat de moda anar predicar per les cases i vendre tota mena de coses. Al final hi ha dies que no obro,i lo del telèfon és una passada, també hi ha dies que després de dinar lo tanco, hi ha gent molt molt pesada!
Si Bajoqueta, una mica de mala llet no va malament de tant en tant per posar-te les piles, però hem d'anar en compte, de vegades et pot crear addicció i ésser crònic...
;-)
Publica un comentari a l'entrada