divendres, 20 de febrer de 2009

Ella treballa molt dur per diners.

Poble de Quissapon, dilluns nosequè d’un mes qualsevol de l'any que vulgueu (a partir del segle XXI).

Subjecte: Sales, Womanda. (Womy pels amics)
Professió: Venedora d’assegurances per pisos emmoquetats de 33 anys (edat d'ella, no els pisos).

8.20h
Womy surt de casa mandrosa, amb els ulls clucs i el maletí a la mà. Puja al cotxe i comença la ruta. No li agrada anar a treballar els dilluns. Reflexiona i descobreix que tampoc li agrada anar-hi els dimarts. Escolta a la ràdio del cotxe una emissora de música d’èxits dels vuitanta. Es va desvetllant i s’adona que els dimecres també és mal dia, li costa més llevar-se perquè arrossega cert cansament setmanal.

Cansada d’escoltar coses com “Big in Japan” d’Alphaville i “Never gonna give you up” de Rick Astley (que no li desagraden del tot i la duen a èpoques pretèrites) canvia el dial per posar-se al dia de les notícies i així poder xerrar d’actualitat amb els clients que, curiosament, viuen tots en pisos emmoquetats. Mentre escolta la veu masculina que informa de les dades de l’atur, reflexiona: Almenys jo en tinc de feina...

Clar que els dijous, si no fos per la paella que comparteix amb les companyes de l’asseguradora Quin al·licient tindria anar a treballar? Aparca al davant de l’edifici dels primers clients (Sort? No, és només per estalviar-me perdre temps buscant-li aparcament al personatge). Truca el timbre i la senyora Carpet obre la porta:

—Ah! És vostè... La mateixa que ha enredat el meu marit per assegurar la moqueta... —diu deixant clar els dubtes que l’assolen.

—Sí senyora Carpet, però li asseguro que no se’n penedirà... —encara està mig adormida i reflexiva.

Després dels petonets de rigor amb música de fons dels vuitanta (els clients de pisos emmoquetats són gent que acostuma a ser tremendament esponjosa, suau i afectiva encara que no vulguin comprar... Ah! A banda de ser fidels seguidors de ràdio fórmules), Womy deixa el maletí obert damunt la taula i comença a prendre mides de les moquetes que hi ha al pis sense esma. La senyora Carpet li estira la cinta mètrica taral·lejant i ella, des de l’altre costat del menjador, pren nota en una llibreta dels centímetres de llarg.

Entre cabòries, arriba a la conclusió que quan li agrada més anar a treballar és el divendres a partir de les sis de la tarda perquè ja té el xip canviat de cara al cap de setmana. Medint l’ample reflexiona i li cau l’ànima als peus. Recorda les dades de l’atur i es pregunta:

Com puc ser tan egoista? (Ella en realitat utilitza la paraula gilipolles/xitxarel·la) Si hauria d’estar saltant d’alegria els dilluns per no haver-me de quedar al llit tocant-me les peres!

Womanda Sales canvia el xip i s’alça, pren la mà d’una senyora Carpet desconcertada i garratibada.

9.15 del matí, pis emmoquetat dels Carpet.
Amb el volum discretament alçat, sona “She works hard for the money” de Donna Summer. Venedora i clienta ballen sense fer soroll gràcies a la moqueta que estan a punt de deixar assegurada sota contracte signat amb la companyia d'assegurances on treballa Womanda Sales (esvaïts totalment els dubtes inicials de la clienta).


* * *

—I no s’ha cremat res, nano?
—No, avi, és una historieta amb final feliç i encarat.
—Doncs avui és divendres, tu! Haurem d’anar canviant el xip, hi hi hi...
—Tingui avi, un caramel perquè escolti una mica de música de gust.
—Gràcies noi... Què, li dono aquí?

—Sí, avi, aquí, aquí...



Vota'm al TOP CATALÀ!

Escrit per Sergi M. Rovira
No tot, eh? Que jo també faig feina... (Avi Gres)

27 comentaris:

Kudifamily ha dit...

Ostiiiiiii, quin "revaival"!!!
El conte molt xulo, per pensar...
I el video... uff... ja no es balla com ho feia en Rick...
(i de les tetorres de la Samantha Fox, què me'n diu, Avi Gres??? perque de la cançoneta no se n'enrecorda ningú, però dels seus apèndixs mamaris...)

Sergi M. Rovira ha dit...

Ah! Ups, era la Samatha? Gràcies per avisar! Com en el vídeo no se li veuen gaire, ni l'havia conegut...
-Vostè què hi diu avi?
-Pfffeeee... Què vols que et digui, nano, després de trobar-me aquella noia del gOOgle el dia que em vas deixar sol buscant el Iutú...
-Ah, sí... Ja recordo...
______________________________
Per cert Kudifamily, et comenta gaire sovint al blog el teu Jordi? Ho dic perquè la meva dona ho ha fet un parell de cops en catorze mesos...
-No et queixis que tens tots els comentaris en "vivo" i en "directo" "punyeteru", hi hi hi...)
-És molt de la broma vostè, oi avi?
-(...?)

Kudifamily ha dit...

De fet, avui és la primera vegada en l'any de vida que té el blog que entra a fer-hi un comentari... i m'ha sorprès agradablement, la veritat.
Normalment me'ls fa "en vivo i en directo" com diu l'Avi Gres!
Això sí, és el fan "number one"!!

Sergi M. Rovira ha dit...

I no hi veus massa casualitat que faci el seu primer comentari el dia després que l'avi s'hagi enamorat de la teva imatge futura?

(Ui, perdó! Que per qui no l'hagi vist és aquí:
http://kudifamily.blogspot.com/2009/02/aaaaagggghhhhh-el-primer.html)

Si és així me n'alegro per tu, fa il·lusió que els que t'estimen et facin costat, oi? Perquè t'estima. (Almenys la nostra visita al teu blog haurà servit per alguna cosa... Petons a la Clàudia!)
;-)

zel ha dit...

Jijijiji, m'has fet riure molt, però que molt, darrerament estàs tan fi, però tant que per mi que et fots alguna cosa... ja em diràs que, i si no hi ha contraindicacions amb el meu sarró de medicació, m'afegeixo a la pastillada!!!! Crak, que ets un crak!

Ma-Poc ha dit...

Ep, m'agrada, m'agrada el post d'avui... i ja som a divendres :). Per cert bona la de gilipolles/xitxarel·la :)

Sergi M. Rovira ha dit...

Gràcies Ma-Poc!
Ostres la "t" de trampa, que xitxarel·lo que sóc! :-)

No et tallis mai si trobes alguna errada, ens agrada ésser corregits (què hi farem compartim aquesta debilitat amb l'avi...)

rebaixes ha dit...

Penso que aquí de ballar ballen les dones juntes i soles, els homes sembla ser que els interessa el llençol amb perfum del que usa (no USSA)la bambalina aquesta. Saps que un dia a un xicot l'agafa a la força per ballar una mestressa d'aquestes de bona sibadera i el va estrènyer tant que el pobre xicot abans de que se li ofegués quelcom va deixar que es trenqués la closca de l'ou que portava a la butxaca i encara busquen el rovell per que la clara, no no s'ho deia clara, va posar la bava de caragol entre pantalons i faldilla que fins qui volia aprofitar per fe capsetes amb ametlló d'aquelles de l'avia... Pregunti, pregunti... No més us fieu dels llibres i ara no us fieu de la transmisió oral... Pobre avi,massa us en aprofiteu...
eneiu, senyor el pa que encara que no tenim pau, almenys de pa en queda al cistell... Adeu,avi, adeu, Anton.

Sergi M. Rovira ha dit...

Ostres Zel!
No sé què ha passat amb el teu comentari que me l’he saltat :-( (Bé vull dir l’avi, és clar, he he he...)
Ets una exagerada, dona, jo sí que he rigut amb els vídeos que has penjat avui al teu blog...
:-D
Vols dir fi de prim, suposo...
-Ho veu avi com no estic tan graaas?!?
-Macatxis aquesta mossa haurà d’anar a l’oculista!
Medicació: Claudines quan estic refredat i Ibuprofè quan em fa mal alguna cosa, menys el cor... (Pel cor prenc petites dosi de petons que em prepara la meva dona)
Un petó al genoll bo, que sóc molt burro i encara et faria mal al dolent...
:-)
_______________

Anton:
Això de ballar juntes ho fan encara les mosses a l’envelat del poble, els fa vergonya de fer-ho amb els mossos per això de l’ou com balla que expliques (és boníssim!) :-D
Quanta feina heu fet els avis amb la tradició no escrita fent torrades de pa de pagès vora la llar de foc (o l’estufa de butà com feia amb l’avi Joan...)
Salut Anton!

Assumpta ha dit...

I a la família li has posat Carpet!!!

Jajajaja sí, Sergi, sí... necessites canviar el xip i posar el de cap de setmana...

La família Carpet vol assegurar la moqueta?? juasss què volen? una assegurança de vida?

Imagino a la Womy y a la Sra. Catifa, ballant al ritme de la Donna jeje

Bon vídeo... mooooooolt bon vídeo :-))

Assumpta ha dit...

Jijijiji la Womy i la Sra. Estora ballant sobre la carpet... jiji

Però no ballen juntes com a les festes majors dels pobles petits, que la canço de la Donna és una "ràpida" :-PP

Jimmy Carpet ha dit...

I don't know what's so funny about my last name, could someone explain that to me?
I mean, actually to ALL of us?
C'mon guys, stop kidding!!!
:(

Assumpta ha dit...

Oh, Jimmy, I'm sorry... its a Sergi fault, he will explain you (He's a very naughty boy!! He laughs about ALL!! Is not a serious person)

I'm going to make a cup of tea, would you like one? :-)) Yes?? A litte smile for me??

Sergi M. Rovira ha dit...

Molt good Assumpta...
La culpa del nano (de folt of de nano, Jimmy Ai wil gou on in inglix txu iú eing?)
Ai em a veri sirius man, is ol a bic misteic bicos Assumpta, he he he (bi querful uiz de leidis ti...)

Jimmy Carpet ha dit...

All right, ma'am!
I see what's going on down here...
(Assumpta: I didn't catch a single fkng word the ugly guy in a black shirt has said, so I guess it was his fault)
Well about the tea... I'll say no definitely, I'm american, but what about a Bud?
Finally: This smile is specially dedicated to you
:)

Sergi M. Rovira ha dit...

A les festes majors dels pobles petits les noies ballen plegades només les lentes? Ja em diràs a quins poblets vas! Hi hi hi hi, és per no perdre-s'ho...
Un petó mooolt fort!!!

Assumpta ha dit...

Noooo!! Les noies no!! les senyores grans... ballen "Pasodobles" i coses així...jajaja però la Donna Summer es balla separat!!
--------

Jimmy... a Bud? a beer? now? it's cold here!! :-))
Thank's for your sweet smile ;-)
"the ugly guy in a black shirt" is not so ugly and the shirt is not so black (hehehe) he was only joking :-))

Sergi M. Rovira ha dit...

Aaaah!!!
No ho enteniaaaa, si és que necessito unes vacances...
Algun dia ballarem el "Killing me softly", separats és clar
;-)
_____________

Jimmy:
Iú sii?
Ai em not sou agli (seis de leidi) it uas onli a jouc, iú sii?

Cesc ha dit...

Avi! avui ha xerrat poc... que nota el cansament de la setmana? M'agrada l'història, com sempre, fresca i meditada.

Montse ha dit...

Molt bona, la història... de quin color era, la moqueta? eh? eh? eh?

records a l'avi!

Avi Gres ha dit...

Apreciat Cesc:
Tens tota la raó i per això no te la trauré pas, que jo sóc generós de mena. Ja veus, el noi ha pres tot el protagonisme avui, fins i tot xerrant en anglès (com em van fer fora de l'acadèmia d'anglès...)
Però la idea d'assegurar les moquetes ésmeva, jo esperava que hi hagués un incendi, no sé, em sento un xic piròman potser...
Ah! I a veure si vigiles els teus escrits noi, que a la teva edat no és normal perdre'n tants, on tens el cap?
Apamaco, bona nit!
;)

Sergi M. Rovira ha dit...

Montse:
Òndia no ho havia pensat això...
Diria que del mateix color que els teus ulls, ni més ni menys.
:-)

Ferran ha dit...

Osti tu! Estava reflexionant sobre la importància de dir-se Carpet, les peres dels dilluns i, més seriosament, les dades de l'atur, quan he arribat al pupurri musical i m'he traslladat 20 anys enrere d'una revolada. Quin flaix!

Deixo per tant de banda les reflexions sobre les assegurances i em quedo amb l'Astley i companyia, que a aquestes alçades, quan ja tot comença a penjar una mica (aaaaapaquí, quina manera d'exagerar!!) han aconseguit fer-me cantar i començar a moure'm a la cadira on sec.

Vive les années quatre-vingt...

... i bon cap de setmana, Sergi & Co.!

Sergi M. Rovira ha dit...

Ferran:
Espavila que tens prou feina aquest cap de setmana amb els deures que t'he posat al teu blog
;-)

Pengim, penjam... anem ballant
:-)

Bon cap de setmana de part de l'avi (ara tinc feina a explicar-li el teu comiat: no enten que li diguis Co. vés quina cosa...)

garbi24 ha dit...

El que s'ha de fer per vendre alguna cosa i subsistir .
Una bona historia

khalina ha dit...

una història molt graciosa :)

I com va reflexionant la Womy, sort els que tenim feina!

Sergi M. Rovira ha dit...

garbi24:
Bé, en aquest cas diria que la noia es posa les piles des de dilluns. És una mica surrealista, ho sé...
;-)

khalina:
Aquesta és la clau, sort que encara hi ha gent com la Womanda Sales!
:-)

Què hem fet els del PiT darrerament?