dissabte, 21 de febrer de 2009

Els corbs han tornat

Aquest és el relat que m'ha inspirat el quadre d'Alekséi Savrásov que proposa el blog: Relats Conjunts. És una iniciativa que desconeixia totalment. Sovint passejo amb l'avi per molts d'altres blogs susceptibles de ser visitats i em trobo amb coses interessants com aquesta proposta. Animeu-vos a participar! (Que és de franc... Crec).
-Ai! Que t'has trencat alguna coseta noi?
-No avi, crec de creure...
-Ah! Ets creient tu? No deies que se t'...
-Nooooo... És a dir, bé... Deixem-ho estar, que el que toca avui és el relat i no una discussió amb vostè de creences religioses.
-Està bé, està bé... No cal que et posis així, home! Només volia participar d'aquest escrit que has fet, ja que no m'has deixat ajudar-te en el relat...
-Vostè mateix, faci'n un... És ben lliure de fer-ho, prengui paper i llapis i comenci...
-Uuuiiixxxx, però és que ara m'estic preparant per veure el "derby" i, a més, em fa molta mandra noi, estic cansat!
-Res, excuses...
-Apa noi! Què dius?!? (Recoi com l'ha clavat el nano... Justa la fusta! Perquè a mi no m'agrada el futbol, hi hi hi...)



* * *



Funeral a Quissapon

Els dies s’allarguen amb la claror. Els vilatans, abillats acuradament, es dirigeixen en processó cap al temple. No hi ha cares llargues, tampoc plors d’infants. Els corbs han tornat amb el funeral. L’hivern agonitza, darrer sospir, l’últim alè glaçat de la vida que expira. L’hivern ja és cadàver i les campanes abandonen l’obligat emmudiment al que han estat sotmeses mentre regnava la neu. La primavera s’atansa al llit de mort per besar els llavis del difunt. Cada any segueix el mateix ritual, mai recorda que els llavis són freds. El bes és traïdor. Les dagues de sol que l’acompanyen es claven en els darrers esculls nevats. Els corbs han tornat, cap gest de dolor entre els congregats, tan sols el gest del finat.
Regnen els corbs altius les branques encara nues. La neu es fon. Camí de l’església, els feligresos saluden els corbs. No hi ha pena, tampoc consol, els corbs retornen amables la salutació. Ha tornat la primavera i els corbs amb ella. La terra resplendirà i els regalarà colors de vida. Amb el ressò de l’última campanada, els somriures dels quissaponencs acomiaden el fred. Reben joiosos la nova reina amb els braços alçats, perquè els corbs han tornat.
La primavera escolta cants de joia i observa jovial els jocs dels nens amb la neu fangosa. Els crits s’esvaeixen com la tarda més enllà del camí. Per uns instants i amb respecte, els corbs guarden un breu silenci sepulcral. Els corbs han tornat a Quissapon i són ben rebuts.

Vota'm al TOP CATALÀ!

Escrit per Sergi M. Rovira
No tot, eh? Que jo també faig feina... (Avi Gres)

23 comentaris:

Assumpta ha dit...

Mooooooooolt bé!! :-))
El funeral de l'hivern!!
Una gran pensada, si senyor! ;-))

Kudifamily ha dit...

Mooooooolt xulo!!!!
I molt original... jo no hi hagués caigut!

Cesc ha dit...

Què avi patim pel derby? miri si el pateixo jo que escric als blocs... Sergi, em deixes estar amb l'avi una estona? a part, dir-te que el relat és boníssim, ja ho saps, a partir d'ara pots col·laborar-hi sempre què vulguis, dóna gust llegir-ne :)A patir avi!

Ferran ha dit...

Sí que és bona, aquesta: la primavera assistint al funeral per l'hivern! Original. M'agrada. I el nom del poble em fa gràcia; podria ser perfectament el nom d'un poble televisiu, per exemple!

zel ha dit...

Que bonic, els corbs han fugit amb els teus bons desigs...

XeXu ha dit...

Em sembla que és el primer relat que llegeixo en el que els corbs són ben rebuts, ja tocava. Per cert, reconec que jo tampoc ho hagués agafat de no ser per l'Assumpta, però m'ha agradat molt com ho has descrit.

Anna ha dit...

Sergi i avi, us he diexat una coseta a casa. Espero que us faci i il·lusió

Carme ha dit...

ENHORABONA PER LA TROBALLA, JO CREC QUE ELS RELATS CONJUNT S S´`ON UNA TROBALLA (AL MENYS HO VAN SER PER A MI) I PER LA TEVA PRIMERA PARTICIPACIÓ. MOLT BONA!

Carme ha dit...

ENHORABONA PER LA TROBALLA, JO CREC QUE ELS RELATS CONJUNT S S´`ON UNA TROBALLA (AL MENYS HO VAN SER PER A MI) I PER LA TEVA PRIMERA PARTICIPACIÓ. MOLT BONA!

Sergi M. Rovira ha dit...

Assumpta:
Mooooooltes gràcies!
:-)
Una gran abraçada per tu!

Kudifamily:
Moooooootes gràcies!
Només tinc dos dilemes:
1. “Xulo de m’ha agradat” o “Xulo de castís” (que sigui la primera si us plau...)
2. “No haguessis caigut en enfocar-ho així?”
o “No haguessis caigut en que el funeral era de l’hivern si no ho hagués dit l’Assumpta abans?”
:-)

Cesc:
L’avi és tant teu com de tots, gràcies pel teu comentari respecte al relat
:-)
Et deixo amb l’avi, que no sé què et vol dir...
Amic Cesc:
Jo no pateixo gens, el que ha patit és el nano (li vaig amagar els calçotets de la sort del Barça a la barana del balcó i avui els corbs se li han pixat al damunt pel que es veu, hi hi hi... Ja has fet bé de no perdre el temps veient aquests arreplegats en calces curtes corrent darrere d’una pilota...

-Així que vostè és el culpable que el Barça hagi perdut?!?
-Jooooo?!? Han perdut ells!
-Sí, però perquè jo no duia els calçotets que m’ha perdut vostè!!!
-Innocent...

Ferran:
Quisapon? No fotis! Que és ben meu aquest, eh? No ho diguis gaire alt, a veure si me’l prendran...
Gràcies!
:-)

Zel:
I pel què es veu, amb els meus calçotets...
Gràcies!
;-)

XeXu:
Sí noi, la veritat és que em sabia greu per ells i com sé que en realitat és el que expressen (malgrat la seva fama), simplement he basat el relat en aquest fet.
Gràcies!
:-)

Anna:
De seguida anirem cap allà...
Estimada Anna:
No seran uns calçotets de la sort del Barça pel nano, oi? Hi hi hi...

:-)

Carme:
Efectivament ho són. Creia que es tractava d'una història semblant als teus Personatges Itinerants, però anava errat. La veritat és que la trobo també una bona iniciativa.
Gràcies!
Gràcies apreciada dama, les vostres paraules dobles i en majúscula em faran dormir més content aquesta nit, petons...
:-)

Kudifamily ha dit...

Sergi, allò de "xulo" anava pel relat, tranquil ;-)
I vaig veure que era el funeral de l'hivern, però crec que l'enfocament és tan original que segurament jo no hi hauria pensat a escriure-ho.
Per això m'encanta, perque em sorprèn... i les coses que em sorprenen (per bé) em provoquen molt bones sensacions!!!
Digues a l'Avi Gres que amb això dels calçotets de la sort es va passar un xic... ;-)

- assumpta - ha dit...

Quina estrena, noi! El trobo realment genial! El funeral de l'hivern, m'ha agradat molt i molt!
Ep!i records a l'avi!

;)

khalina ha dit...

Quin text tan poètic! L'enterrament de l'hivern, la neu es fon... Encara ens falten 27 dies, però la primavera està arribant ja.

Ma-Poc ha dit...

Molt bon relat. Ben trobat i molt poètic. M'ha agradat molt. Felicitats!!! :)

Sergi M. Rovira ha dit...

Kudifamily:
Ja m’ho pensava això de xulo ;-)
Gràcies per l’aclariment total.
Tranquil•la que ja li diré a l’avi allò dels calçotets, jo volia fer-li el mateix a ell, però em va fer cosa tocar els seus...
:-)

- assumpta -
Moltes gràcies i benvinguda al PiT!
No pateixis que li donaré records de la teva part a l’avi, ara està descansant perquè ha conduit ell mentre tota la família dormia (hem anat a Roses a veure la rua del carnaval, més de 120 km. de tornada...)
:-)

khalina:
27 dies noméeees?!?
Òndia! Doncs ja és primavera al PiT (per primer cop ens hem avançat a El Corte Inglés...)
Gràcies bonica!
:-)

Ma-Poc:
M’alegra que t’hagi agradat.
Gràcies!!!
:-)
__________________________________

A tothom:
De debò trobeu aquest text poètic? L’avi diu que més que poètic és patètic :-( (Està esgotat del viatge...)

Montse ha dit...

Ep! m'ha agradat molt! Felicitats, per ser el teu primer relat conjunt!

Sergi M. Rovira ha dit...

Moltes gràcies Montse!
:-)

Marti ha dit...

Sergi, genial! M'has tret un somriure un dilluns al matí amb un relat de funerals i corbs, i això no ho aconsegueix qualsevol!
Per cert, això de Quisapon ho has de registrar, que hi ha gent molt dolenta pel món, i és un gran nom.

Sergi M. Rovira ha dit...

Coi Martí, si l'avi Gres va plorar de pena en llegir-lo...
Però ja està bé que t'ho passis tan bé un dilluns al matí!
:-)
De fet escrit està i ho tinc passat pel Registre de la Propietat Intel·lectual de fa anys.
Vés que no passés quisapquè, eh?
;-)

kweilan ha dit...

No he llegit el teu relat fins avui i l'he trobat bonic i original a la vegada. M'ha agradat molt.

Sergi M. Rovira ha dit...

kweilan:
Benvinguda al PiT!
Agraeixo molt la teva opinió i m'alegra molt que t'hagi agradat.
Benvinguda al PiT Kweilan! Com a part integrant (i important) de la plantilla del blog, et dono les gràcies per ser com ets...
-Però avi, si encara no la coneix vostè...
-Noi, tens raó, però ha triat un nom molt original i una foto de perfil interessant, què més vols?
-Doncs que no es precipiti, que m'espantarà el personal si s'excedeix...
-Ja està, el set ciències ha parlat...
-Primer de tot aniré a conèixer el seu blog, procuraré fixar-me en quin és l'estil, el tema o la darrera cosa que ha escrit i li deixaré un comentari un cop cregui que estic capacitat per fer-ho...
-Mira, ara serà la primera vegada que pensis les coses abans de dir-les?
-Deixi-ho estar i quedi's aquí de guàrdia, que aquesta és la seva tasca bàsica...
-Molt bé nano, tu manes...
-Bona nit avi...
-Bona nit noi...

Mireia ha dit...

Molt original, confio que sigui la primera de moltes participacins a Relats conjunts

Sergi M. Rovira ha dit...

Mireia:
Moltes gràcies, ets molt amable, de debò.
:-)

Què hem fet els del PiT darrerament?