dijous, 5 de març de 2009

Galetes addictives

Quissapon, 14.02h
La mestressa té el dinar enllestit. El nano ha parat taula (entre altres moltes coses...) i treu el cap per la porta de la cuina, la que dona al menjador. En un racó, l’avi és davant del teclat de l’ordinador (on sinó?) capficat en un altre dels seus curiosos estudis: Comptar la quantitat de motes de pols que hi ha en un centímetre quadrat, concretament, la superfície aproximada de la lletra Ñ del teclat, la més nova de totes. Descartades les superfícies com la coberta de la impressora o una rajola del menjador, perquè ambdues són d’un color grisós que complica força la tasca de recomptat, l’avi té la punta del nas gairebé a tocar de la tecla “Ins” (potser creu que l’ha d’inspirar?).
— Aviiii!!! —crida el noi.
— Què vols ara, nano?!? —respon.
— A dinaaaaaar!!!
— No tinc gana ara i calla que em fas descomptar! —respon.
— Vostè creu que això és un restaurant? —pregunta el noi que ha aprofitat la resposta de l’avi per atansar-se-li pel darrera— Com és que no té gana? Ha picat alguna cosa?
— No res... Quatre galetes d’aquelles salades d’una bossa groga que hi havia a la cuina...
— Quatre?!? Si la bossa era plena aquest matí! Creia que se les havia menjat la cangur (cinturó negre de karate que té un nòvio australià jugador de rugby) —exclama el noi mirant a l’audiència.
— Mira nano, m’he aixecat i n’he agafat tres per matar el cuquet. Tres minuts més tard, m’he tornat a aixecar. Com ho he tornat a fer unes quantes vegades i em cansava de tant anar i venir a la cuina, he pensat que millor ficar-me-les a la butxaca per no deixar el blog desatès (ja veus que miro molt pels nostres interessos...
— Per això no hem fet gaire feina aquesta setmana, oi?
— Serà això que dius, però pensa que a la bossa posa clarament que són d’aperitiu.
— Ja veig que a vostè li han servit per dinar...
— Tranquil que ja berenaré.
— Sí, les que han quedat!
— Com tu vulguis, noi, però no sé què tenen aquestes galetes que no te’n pots menjar una de sola.
— És per això que les fan, com les "patates" de llauna (per no dir Pringles, totes igualetes, tan "naturals"...). Nosaltres dinem que a la taula d’en Bernat qui no hi és no és comptat...
— Òndia m’has descomptat, ximple!
— Ah! Ho sento.
— Eh? Res torno a començar...
— Molt bé avi...
— Fet. Per què coi no he pogut menjar-ne només una? Quins invents...

Vota'm al TOP CATALÀ!




Escrit per Sergi M. Rovira
No tot, eh? Que jo també faig feina... (Avi Gres)


17 comentaris:

garbi24 ha dit...

Si mitja hora abans de dinar trobes un paquet d'això ets home mort , o tens una voluntat de ferro o ja no dines .
Que els hi deunen posar a dintre ? , no cal fer l'estudi ,que potser millor no saber-ho

Kudifamily ha dit...

La solució és no tenir-ne... o tenir-les ben amagadetes!!!
Avi, sóc igual que vostè en aquest tema : com trobi un paquetet d'aquests ja l'han vist prou a casa...
Fa temps vaig veure un reportatge (força seriós)on parlaven d'un additiu que hi posen a molts productes per accentuar el sabor, i que resulta que un xic adictiu si que ho és... ostres, ara no recordo el nom!
Sergi, no li fotis bronca al pobre Avi, que tú haguéssis fet el mateix! Vaaa, confessa...

òscar ha dit...

avi ... compteu galetetes enlloc de pols i així queden repartides entre tots els de la casa a parts iguals. tot i que "quien parte reparte y se lleva la mejor parte". (no en sé l'equivalent en català!)

McAbeu ha dit...

Avi, penseu que en George Bush va estar a punt de donar-nos un disgust (o no) quan es va ennuegar menjant-se una galeta salada semblant a aquestes. Moderació que totes les masses piquen, encara que també és veritat que "cuando haces Pop ya no hay Stop".
Per cert ja hi ha estudis que han mesurat el diametre aproximat d'una mota de pols, esperarem a veure si coincideixen els resultats :-)

XeXu ha dit...

Jo estic segur que a tots aquests aperitius els posen drogues addictives, no hi ha manera de parar. Ja és ben veritat allò de quan fas pop...

Carme ha dit...

Galetes adictives... però és que en coneixeu algunes que no en siguin?

Assumpta ha dit...

Jajajaja molt bo, Carme!!!

Per cert, crec que a la cuina hi ha patates fregides... vaig a veure :-))

Els del PiT ha dit...

garbi24:
De fet, com diu més avall Kudifamily, d’estudi ja n’hi ha (se les empesquen totes...)
;-)

Kudifamily:
Si amagades ja ho estaven, noia, hi hi hi...

Jo vaig veure un reportatge (suposo que podria ser el mateix). Tractava el tema de les mal anomenades patates (que no ho són) de pot (totes igualetes i artificials) i de les substàncies que duen i et creen la necessitat de voler-ne més
:-(
(Potser sí que hagués picat alguna jo... ;-) )

òscar:
No està pas malament, prefereixo repartir galetes que treure la pols, hi hi hi... Me l’anoto! :)

Benvingut al PiT, òscar!
-Vols dir que és el primer cop que ve?
-No n’estic segur avi, però més val passar-nos que no quedar-nos curts, oi?
-Oi.
:-)

McAbeu:
El disgust va ser que no s’ennuegués aquest paio. No passis pena que ja em modero... Només m’he halat una de les set bosses que tenen amagades, hi hi hi...
Ei, McAbeu, saps què eren les motes de pols? Ho he sabut quan l’avi m’ha dit que a la tecla Ñ n’hi cabien 16, eren engrunes de galeta!!!
Però això que dius de la mota de pols serà interessant si ho poses al Xarel10 com a enigma visual
;-)

XeXu:
Caram noi, si no ho saps tu amb la feina que tens... Se suposa que un bioquímic ha de saber de pe a pa aquestes coses radioactives, hi hi hi...
;)

Carme:
Jo? No pas... :)
Doncs a mi les que no em diuen res són aquelles porqueries de galetes que duen gingebre :-(

Assumpta:
Ai noia si us en sobren podem fer algun canvi, eh? Que de galetes vaig una mica TiP, hi hi hi...

Un petó a totes i una abraçada a tots!

Apa menuts, a dormir tots que demà és divendres!

sargantana ha dit...

hola gent!! ara no se si soc la ultima del dijous o la primera del divendres...
moltes galletes, moltes patates..pero jo em vaig a fer un cafe...i aixo si que es adictiu!!
bon dia-nit a tots!

Els del PiT ha dit...

Bon dia bonica!
Pel què veig (4.56 AM) ets la primera de divendres.
Una de dues:
1. El cafè era pel teu fill pastisser també.
2. Has estat aquesta matinada de festa, hi hi hi...

1. Ja et planyo...
2. Quedo astorat!
Hi hi hi...

Cesc ha dit...

Jeje de debò sou els meus ídols, uns cracks, vull galetes!

Els del PiT ha dit...

Tindràs galetes, però no reclamis si et creen algun problema d'addicció,precisament ahir al Polònia van sortir els monoarques menjant unes galetes d'herbes força divertides, hi hi hi...
Una abraçada! Avi Gres.

Jordi ha dit...

Avi, savi entre els savis, adicte entre els adictes, en definitiva, avi entre els avis, la meva proposta és que per cada mota de pols es mengi una galeta per no descomptar-se...

Els del PiT ha dit...

Apreciat Jordi:
La saviesa de les teves paraules m'arriba a l'ànima, quanta raó tens en reconèixer els meus mèrits!
Quedaré ben empatxat si faig això que dius amb tanta pols com hi ha al teclat, hi hi hi...
(La propera bossa t'aviso ;)...)

khalina ha dit...

Avi, quantes motetes de pols hi havia?

Ma-Poc ha dit...

Totes aquestes coses tan 'saludables' són iguals. Creus que només en pots menjar una i... plam, ja t'has cruspit una bossa (o dues...). En fi... Per cert, veig que l'avi s'ha pres això de fer estudis ben seriosament... :)

Els del PiT ha dit...

Moooltes khalina, el què passa que el nano diu que eren engrunes per dissimular,hi hi hi...
;)
______________________

I tant Ma-Poc, em comença a agradar això d'estudiar... Ja en faré més d'aquests. Vols una galeta salada? Hi hi hi...
:)

Records, avi Gres.

Què hem fet els del PiT darrerament?