divendres, 13 de març del 2009

Refregit de la setmana: Vasectomia

Aquesta setmana he anat de cul, entre el merder de la macro-botiga "Jo sóc tonto", les quatre dianes del Liverpool i el "txorreo" als de Lyon no he donat l'abast al PiT i menys als/les blogaires catosfèrics/ques (amb "pantumaca" com diuen a Burgos). Hauríem de posar-nos d'acord a l'hora de publicar escrits/articles/i d'acord, apunts (per no dir posts). Tenint en compte la capacitat d'organització dels catalans, podríem establir un ordre de publicació, com allò de les matrícules de cotxes per circular per... Roma? Bé, per qui sap on... Si publiques (amb la feina que et dóna escriure) i després vols estar al dia del què han escrit els altres, fas tard arreu i se t'acumula una cosa amb l'altra (per no oblidar que has de treballar per... Ah mantenir una família... Família? Ah sí! És clar, la meva estimada esposa i els meus fills... Fills? Ah, calla que aprofito aquest tema per reflexionar sobre allò de les dates de publicació i mentrestant us colo un refregit del blog, que avui no tinc ganes de PiT (ni de cuixa...).

* * *

Sempre havia volgut ser pare. Conèixer les sensacions d'un progenitor, donant la vida i lluitant pels fills (sense bel·licismes). Vaig ser pare per primera vegada als vint-i-vuit anys (un de tants somnis complert). Gairebé tres anys més tard ens assabentàrem que la meva dona tornava a estar embarassada (per art de màgia? No...) i venia en Joel de camí, ens plantejàrem seriosament el fet de no tenir més fills.

Amb plena capacitat de decidir què volíem fer a la vida (respecte als fills) i conscients que les coses no venen sempre rodades, pactàrem de mutu acord (ella i jo) que: si era necessària una cesària perquè en Joel sortís, aprofitaríem l'ocasió per fer l'anomenada lligadura de trompes.

Per contra, si el nen podia néixer de manera natural, llavors seria jo qui passés pel quiròfan. En aquell moment estava convençut que naixeria per cesària de la mateixa manera que sa germana Ariadna. La llevadora havia dit que la meva dona era "estreta de caderes" (quines coses, dotze anys amb ella i encara ni m'hi havia fixat!).

Haig de confessar que creia que jugava amb avantatge (apostava a cavall guanyador...), però em va sortir el tret per la culata (per no dir cul...)

Arribada l'hora i tenint equip sanitari i quiròfan a punt per intervenir, la llevadora ens donava la notícia:

—Aquest nen ve per baix!

I jo vaig replicar confós:

—Nooo, si no pot ser! Que li van dir que era estreta de cader... però, com? Si ja tenim a punt la intervenció! El ginecòl... Estàs segura que ve per baix? Em punxes i no em treus sang...

El nostre estimat cigronet va pesar 700 grams menys que la seva germana i era tan menut que sortí, davant la meva estupefacció, a la primera i disparat com un supositori rebel!

Sempre he tingut un gran respecte pel sexe femení (em vaig criar en una perruqueria) i també he estat home de paraula, per tant, dit i fet. Una vegada superat el temps prudencial que et recomanen, vaig concertar visita amb l'uròleg. Després de posar damunt la taula només els "ets i uts" del tema, acordàrem dia i hora per a la meva intervenció, la vasectomia.
Havia de presentar-me a la clínica afaitadet (cap problema, m'afaito des dels dotze anys —vaig pensar...), però no era el pèl de la barba el que els preocupava (curiós, oi?).
Si no fos perquè hagués estat impúdica, m'hagués fet una foto al bany despullat amb la maquineta afaitadora de doble fulla a la mà (per no dir gillette) i fent posturetes estranyes amb el mirall a terra per veure què coll...ns m'afaitava (mai millor dit!). Com no em van dir exactament quin era el camp operatori que necessitaven (i jo sóc pas metge...), m'ho vaig rasurar tot!
Des de llavors (i ja en fa uns quants anys), no he estat capaç de deixar que el pèl de certes parts creixi. Tan aviat com comença a picar, m'afaito. No suporto la idea que algú em vegi gratant-me les parts en públic, és lleig! (Hi ha coses que millor deixar-les per la intimitat de cadascú, oi?)
Critiquem?
Hi ha massa prejudicis respecte a la vasectomia i tot és perquè afecta només els homes. No som gaire bons pacients, no suportem el dolor (comparat amb les dones)... Som uns figaflors!
Ens pensem que perdrem la virilitat, les ganes i l'oremus quan, en realitat (i per experiència pròpia) el fet de no haver de pensar en res més que en la persona que comparteix amb tu una de les sensacions més delicioses de les que l'ésser humà pot gaudir, fa que el grau d'alliberació i plaer es vegi multiplicat per mil noucents noranta-cinc (per no dir dos mil)...
Moments abans de la intervenció em vaig dir: prendré alguna cosa que em tranquil·litzi al bar de davant de la clínica, per tant un refresc de cola m'aniria bé (coi, la publicitat funciona, això no em calmaria...). Aquest és l'últim glop com a home amb possibilitats de perpetuar l'espècie -vaig meditar... Collonades! Jo ja he fet la meva feina! —vaig tornar a meditar amb més profunditat. Després de sortir del bar (amb més nervis al damunt que un globus dins de l'hivernacle dels cactus), em vaig encaminar cap el quiròfan (o "matadero" com diuen alguns...)
L'uròleg i jo érem els únics mascles del quiròfan, la resta eren dones (perquè les tortugues albines tenen l'accés restringit). Els ulls de les infermeres eren discrets i agradables i el meu instint d'home em deia que admiraven la meva decisió (almenys així ho vull creure...). Sempre he estat molt reservat i vergonyós (tancat dins la meva intimitat de closca de tortuga de Florida), però amb els pantalons fins els turmells i exposant les meves parts baixes (situades entre el melic i el genoll... Ui, que em passo!) plantat al davant de persones desconegudes, jo (conscient i adult) ho vaig acceptar amb total normalitat i sense vergonya...
—La part de l'anestèsia és la més dolorosa —m'advertí el doctor—, però serà un moment de res...

I tant! És molt anguniós pensar que un testicle teu està patint l'atac d'una agulla!!!
L'anestèsia va fer efecte i la intervenció començà. Estirat damunt la taula d'operacions imaginava tot el que feien sense sentir cap dolor. Tot l'equip mèdic era al meu costat (el dret). Minuts més tard em cosien i vaig pensar amb cert goig Ja està!
Un bri de felicitat que em durà molt poc. La mateixa naturalesa de l'home, així com la de la resta de mascles del planeta (per regla general), ens fa posseïdors de dos testicles i no d'un!!! Per tant, l'equip mèdic va canviar de costat en un tres i no res i som-hi que no ha estat res això, torna a començar!

Més anestèsia, obrir, tallar i cosir com qui bufa i fa ampolles!

El grau de confiança amb les infermeres (que ja coneixien totes les meves intimitats i nueses) va esdevenir tan normal i em van fer sentir tan a gust que, fins i tot, vaig estar dret parlant amb tot l'equip mèdic una bona estona, despullat de cintura cap avall, fins que em digueren discretament (a la cara) que no calia exhibir-se més...

Mitja hora més tard tornava a ser al bar prenent un tallat per calmar-me més (eren quasi les nou del vespre...). Aquesta vegada em va costar molt pujar al mateix tamboret. La sensació més molesta que tens durant una setmana és la mateixa que et queda després d'un cop al baix ventre (per no dir "patada als nesprus").

Fem un munt de postures cada dia que afecten les parts (dels homes, vull dir), especialment si les tens sensibles. Si et cau alguna cosa i ets assegut per casualitat (per casualitat, un home com jo? Res, res...), doncs si ens cau, instintivament i per què no arribi al terra, tanquem les cames i què hi ha entre mig? Exactament això que imagineu, els nespres que tens emolicadets!

I et lamentes, però t'aguantes perquè les molèsties van desapareixent...

A la pregunta de quan ens hem de tornar a veure amb el doctor, la resposta té trampa:
—Aproximadament, després d'unes vint ejaculacions... —em diu i es queda tan panxo!

La primera setmana no compta, no mantindràs relacions, tampoc estàs per aquestes coses!
Fem comptes: Si per fer net necessito 20 descàrregues de "cartutxo", quant de temps serà l'adequat per presentar-me a fer l'analítica? A raó d'un cop per setmana (?) estaria menys de sis mesos, però no és massa temps? I si em presentés quinze dies després? Seria de fantasma, oi?

No deixava de preguntar-me coses:
—Tot això comptarà per les estadístiques que es publiquen de tant en tant en premsa? El 84% dels catalans manté relacions a raó d'un cop a la setmana, bla, bla, bla... que respecte a la mitjana mundial representa un baix nivell...
Jo m'hi vaig presentar al mes i mig i convençut que ajudaria a millorar les estadístiques (tot sigui pel país...). Que no diguin dels catalans!
Et sents bé amb tu mateix (Un cop has passat el tràngol, no en notes la diferència).
Llavors et promociones a tu mateix. Comences a tirar la canya a totes les amigues de la teva dona (fent broma, és clar) com que no hi ha risc que et vinguin després dient que el fill de tal s'assembla molt a tu...
(El pitjor que pot passar és que la dona es quedi embarassada després de la vasectomia del marit, potser...)


Vota'm al TOP CATALÀ!

Escrit per Sergi M. Rovira
No tot, eh? Que jo també faig feina... (Avi Gres)


20 comentaris:

Kudifamily ha dit...

Per favooooooor... com he rigut!!!
És que ho expliques d'una manera...
Certament, molts homes tenen aquesta por d'esdevenir "menys homes" pel fet de fer-se una vasectomia... però no s'hi paren a pensar pas quan li demanen a la dona que s'ho faci ella.
Valent!
Per cert, això de posar-nos d'acord a l'hora de publicar... perdria tota la gràcia, home!!!!
Petons als nassos!

estrip ha dit...

quina crònica! has pensat en escriure les memòries? Ara caixa de catalunya et dona la oportunitat!

Martí ha dit...

Ostres! El d'avui està "repe"! Ja l'havia llegit a finals de gener de l'any passat.
Sergi, aquesta setmana no et penso pagar la quota de "Seguidor del PiT"...

...Com? Què giu Avi Gres? Que aquí ningú paga? De debò?...

...Sergi!! Torna'm els calers que m'has estat fotent tots aquests mesos! Mantenir una família, diu! Ara sé com t'ho fas "bandidu"!

bajoqueta ha dit...

jajajaja Ara entenc tot lo que te passa, ve del trauma d'esta operació :)

Garbí24 ha dit...

No hauré de passar per això , perque la meva senyora si que va patir dues cesareas i va quedar el tema llest , tot i que si no jo tenia clar de fer-ho , es una ventatja no haber de corre quant es presenta el septimo de caballeria a tot drap .
Ah i conec un cas veridic d'un home que despres de tenir tres crios , en fer les proves per l'operació el van trobar esteril , tot i que els seus fills tenien una retirada a ell .Sembla ser que un germa seu que vivia al pis de sobre en sabia alguna cosa del tema. El tio era el pare i el pare era el tio , tot queda en familia.

Cèlia ha dit...

Tens molta gràcia en explicar-ho, és cert! però el que m'ha agradat més és la part final, quan m'he de presentar? De veritat que els homes feu les coses per quedar bé, és a dir, com uns "maxotes"? (No cal que respongui ningú, ja sé la resposta, afirmativa, evidentement!)

Sergi ha dit...

Home, havies d'haver fet el fantasma, tornar-hi en un parell de setmanes, i en arribar, amb cara de preocupat, dir alguna cosa de l'estil 'perdoni, si m'he passat de les 20 no passa res, no?'

zel ha dit...

Cèliaaaaaaaaaaaa!!!! M'has passat al davant, conye, ja està bé...


jjjjjjjeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
fa un temps que aquests del PIT esteu per sucar-hi pa, i ara més que mai!

Els del PiT ha dit...

Kudifamily:
Gràcies!
Valent? No, més aviat home de paraula, he he he...
Publicar així perdria la gràcia, però ajudaria un xic a organitzar-me...
;-)

estrip:
Així vaig començar el blog fins que ha esdevingut superflu i eteri com un pa de gambes xinès...
(Tinc un amic que agraeix la teva publicitat)
;-)

Martí:
És el refregit de la setmana, una secció que m’he tret de dins d’un kleenex sense fer servir que alleuja el fet de patir la síndrome del full en blanc.
No et pots desdir, quan vas acceptar pagar la quota era a totes i sense aquestes condicions, eh?
O és que pretens mantenir només la teva de família?
“Malandando!”
(Coi, se’m fa estrany escriure això havent parlat amb tu per telèfon fa unes hores...)
:-)

bajoqueta:
Catxiiiis... Com n’ets de dolentota! Ja vaig néixer així, jo... (Bé, vull dir de caràcter, no de vasectomitzat...)
;-)

garbi24:
He he he... No riuré gaire perquè això són coses que poden passar, però com diria en Josmar: “És superfoooort!”
:-)

Cèlia:
Com diu la meva santa esposa: “Els homes us sabeu vendre bé”.
Jo només pensava en les estadístiques... Els catalans... Que no sigui dit que duc la pàtria només al cor...
;-)

XeXu:
:-D
Però tenint en compte que la primera setmana no hi érem (ni jo, ni les ganes), no colaria més de 20 en una setmana (ni menys...) Ara en Roucco Sigffredi potser sí... (Noti’s que no sé escriure el nom perquè no l’he vist mai escrit a cap títol de crèdit de Hollywood, eh?)
:-)

Zel:
Ui que aquesta nit no podrem dormir...
-Aviiiii!!!
-Què voooools!!!
-Amaguiiiiis!!! Que se’l volen cruspiiiiiir!!!
-Ets ben foooooooll!!!

khalina ha dit...

jo també l'havia llegit, però m'ha fet gràcia llegir-lo de nou, i de la manera que ho expliques.

Es una tranquilitat! Tot i que també conec l'altra cara de la moneda.
També hi ha hagut gent que se l'ha feta, i després han canviat les circumstàncies... I a intentar relligar jeje

Els del PiT ha dit...

khalina:
És que el nano té unes coses...

Ara no parlaré de la conveniència de tornar a fer un "empalme", però quan hi he pensat...
Bé, l'adopció em sembla una altra forma esplèndida de tenir fills.
Bon cap de setmana musical!
;-)
Vagi bé bonica!

Ferran Porta ha dit...

Hahaha, com m'he rigut! Ets un crack explicant les teves històries, Sergi!

És curiós que tants homes tinguin (encara) tants problemes per afrontar de cara qüestions relacionades amb els "nespres". Potser que anem madurant d'una vegada, oi? -Tu ja t'hi has posat, i mira ara com ho disfrutes/disfruteu! ;-)

Bon cap de setmana, i records a l'avi!

Ma-Poc ha dit...

Hahaha! aquest no l'havia llegit (encara no havia descobert el teu bloc). Ben divertit i amb foto inclosa ;)!

Els del PiT ha dit...

Moltes gràcies Ferran i Ma-Poc!
Ens alegrem que us hagi agradat i que ho hagueu passat bé, eh?

Ja es tracta d'això nano, hi hi hi...

Sap greu pels que ja l'havien llegit, potser el proper refregit de la setmana vagi més acompanyat.
;-)

Carme Rosanas ha dit...

Ja saps això meu d e llegir i rellegir. Divendres vaig haver de plegar a mitja vasectomia. Ara he rellegit... t'he dit que ets un crack, nano? sí, sí, ja sé que sí, però és que m'has fet riure... com sempre vaja!

Carme Rosanas ha dit...

Ja saps això meu d e llegir i rellegir. Divendres vaig haver de plegar a mitja vasectomia. Ara he rellegit... t'he dit que ets un crack, nano? sí, sí, ja sé que sí, però és que m'has fet riure... com sempre vaja!

Carme Rosanas ha dit...

Ja saps això meu d e llegir i rellegir. Divendres vaig haver de plegar a mitja vasectomia. Ara he rellegit... t'he dit que ets un crack, nano? sí, sí, ja sé que sí, però és que m'has fet riure... com sempre vaja!

Carme Rosanas ha dit...

Ja saps això meu d e llegir i rellegir. Divendres vaig haver de plegar a mitja vasectomia. Ara he rellegit... t'he dit que ets un crack, nano? sí, sí, ja sé que sí, però és que m'has fet riure... com sempre vaja!

Els del PiT ha dit...

Carme:
A mi m'està començant a agradar això de llegir i rellegir els teus comentaris, cada cop hi trobo diferents missatges ocults...
;-)
Des de divendres que m'has tingut despullat damunt la taula d'operacions al quiròfan fins avui diumenge?!? I què, com he quedat, eh?
Ets un sol!
:-)

sargantana ha dit...

ostres...ara he tingut un deja vu
o es que hi has tornat??
adeu sacarinooooo
(avi...vos us manteniu integre oi??
no...per res...per res)

Què hem fet els del PiT darrerament?