dilluns, 23 de març del 2009

Uns quants "tacos"...

Lamento decebre a aquells que vinguin a aquest escrit pensant trobar un minidiccionari de paraules malsonants. Tot i que entre la llarga tirallonga de paraules que acostumo a deixar anar per la boca en podríem trobar uns quants exemples dignes, el títol fa referència a allò de:


tacos = anys


—Sí nano, potser un xic passat de moda, però és que ja tenim una edat, oi? Hi hi hi...

Lectores i lectors:
Començaré aquest breu escrit amb unes imatges, que valen més que mil paraules...
—Doncs a mi em ve salivera sense dir res...



—Pastissos diversos, xocolata, nata... Noi t'has deixat anar avui, eh?

—Res avi, que com estem en crisi: Què tal si els gaudim d'una manera virtual?

Suposo que n'hi haurà prou per tots, si no enviaré l'avi a buscar-ne més, serà per calés...



—Nano, t'has proposat fer-me feliç avui?
—No és tot per vostè avi, diuen que els diners criden els diners, oi?
—Sí i que no fan la felicitat, però contribueixen força...
—Doncs apa! A veure si és veritat que criden els altres diners i ens ajuden a paliar la feblesa del compte bancari...
—No és més ric qui més coses té, sinó qui menys coses necessita, noi!
—És una bona sentència aquesta avi, ara, si em permet, dedicaré unes poques paraules a les lectores i lectors del PiT...
—Tot teu, nano...
—Gràcies avi.

Tal dia com avui, ara fa quaranta-un anys, aquest humil servidor vostre va fer acte de presència en aquesta vida.

La presentació fou, si més no, diferent d'allò que es pot entendre com a normal. En vaig escriure alguna cosa aquí. No és que fos més pròpia del Spencer (Betty, he estat jo?) de "N'hi ha que neixen estrellats" (o era Steve Urkel qui ho deia això?), només que vaig sortir de color morat (per allò de la setmana santa, imagino...).

Vaig néixer mogut i nerviós, la calma m'arribà amb els anys, crec. Mentre ma mare treballava fins l'últim moment abans d'anar a parir, jo esperava avorrit dins del seu ventre. L'espera es feia llarga i tediosa, d'un cantó a l'altre matava el temps i em dedicava a jugar amb el cordó umbilical (l'única cosa amb prou atractiu per cridar-me l'atenció allí dins). Tant vaig jugar amb ell que se'm lià al coll fins el punt d'arribar a veure el túnel, la llum i la cara o la mà (no n'estic segur...) del metge que em va salvar d'una mort prematura. La llum provenia d'una bombeta de l'any 68 o anterior, el metge passava per allà (o hi treballava) i el túnel, "no hase falta desir nada más"...

Diu ma mare que vaig estar coronant moltes hores (curiosament encara ara de tant en tant em diu rei, serà per això?), tantes hores coronant mentre ella pentinava senyores a la perruqueria van provocar un efecte curiós en el meu cap de nadó (per fer-ho més comprensible, què millor que il·lustrar-ho amb una altra fotografia?)


I és que si imagineu un nadó de color morat i de caparró coniforme, podreu pensar que vaig triar amb idea la setmana santa per néixer, però no, jo encara no opinava...

—Doncs deixa que et feliciti, nano...

—Gràcies avi, ja pot prendre un bocí!

—Un de cada, oi? Hi hi hi...
—No abusi avi, que li pot fer mal tant de dolç... Ah! Miri l'hora... Estic a punt de penjar aquest escrit exactament quaranta-un anys després de néixer, no és emocionant?

—Ui sí, nano! Mira com em tremolen les cames, hi hi hi...

Vota'm al TOP CATALÀ!



Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...



27 comentaris:

Sergi ha dit...

Doncs moltes felicitats, i per molts anys. En veure la torre Agbar pensava que anaves a explicar alguna altra anècdota sobre la vasectomia o similar...

Carme Rosanas ha dit...

Moltes felicitats, nano!

Aix! 41 anyets, que ets una criatura encara! hi, hi, hi...

Un trosset del pastís mé s exxocolatat que tingueu, si us plau, ara mateix abans d'anar a dormir, no em vindria gens malament!

Un petonàs!

òscar ha dit...

moltíssimes felicitats pel nou guarisme al marcador. m'acabes d'empatar posant una ics a la travessa.

morat? morat amb tant de pastís és el que et posaràs!!!

una abraçada!

Jesús M. Tibau ha dit...

felicitats, i no perdis mai l'humor, és el millor regal

Tramuntan del Nord ha dit...

En 3 paraules Per Molts Anys.

Kudifamily ha dit...

MOLTES FELICITATS NOI!!!
41 tacos... si estàs fet un xaval!!!
Continua així de simpàtic, positiu i encantador!!!

(confesso que en veure la foto de la torre Agbar no pensava que ens parléssis del cap precisament... he he he...)

Per cert, guarda'm un bocinet d'un dels de xocolata!!! (jo com la Carme...)

JJMiracle ha dit...

Per molts anys!!! Agafaré un trosset de pastís…

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Ara ja sé perquè sintonitzo tant amb tu, Sergi: avui és també l'aniversari del meu gran, que en fa 11. Si ets de tan bona pasta com ell, segur que ens portarem bé. :-)

Passaré a buscar el meu trosset de pastís, eh? Que no s'ho mengi tot l'Avi!

Ferran Porta ha dit...

Herzlichen Glückwunsch, Sergi!! (que es noti el sector germanòfil del PiT, coi! ;-)
O sigui, per moltíssims anys a tu i a la mare que et va parir (ei, amb tots els respectes, eh??) i... benvingut al club dels 41-ers!

Que tinguis un feliç any!

Martí ha dit...

Per molts anys, Sergi. Benvingut al grup dels "quarentons-que-no-en-tenen-només-quaranta". Espero que ja recuperat després de dissabte (jo encara no, que en tinc dos més que tu...)
Per cert, després de tants dies coronant, no has sortit massa monàrquic, que diguem! :)))

bajoqueta ha dit...

Crec que és lo segon any que te felicito, així que felicitats de nou! Besets!

Anònim ha dit...

Moltes felicitats Sergi i de veritat que no els aparentes, jo té n'hauria posat uns quants més. ;-)
Una abraçada i gaudeix dels 41 anyets!

Puigmalet ha dit...

Per blocs anys, Sr. Rovira!

Garbí24 ha dit...

Sap greu dir-ho però quasi tinc cinc anys més d'experiencia que tú , i de totes maneres alguna cosa t'haura quedat amb la mateixa forma que la torre , no? .
Per molts anys i vaig a fotra-li queixalada als pastisos.

Assumpta ha dit...

Pobret, va néixer de color morat i amb el cap allargat... i tan maco que és ara, oi avi? (Quan dorm, vull dir... Si, avi, quan dorm i està tranquil·let... que ara ja no és morat ni té el cap allargat)

Assumpta ha dit...

Ai, perdò!! Que m'oblidava d'una cosa... d'agafar pastís (de xocolata, és clar) :-))

Assumpta ha dit...

... que m'oblido d'una altre cosa encara?

... ah!! sí!!! jejeje

MOLTES FELICITATS!!!

zel ha dit...

MOooooooooooooooooooooooltes felicitaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaats!!!!
Aquest món no seria el mateix sense tu! Crak! Consola't, el meu fill gran va néixer coronat com tu i també li dic rei!
Milions de petons...

Ma-Poc ha dit...

Moltes feleicitas! Arribo a temps de menjar una mica d'algun d'aquests pastissos? :)

Ma-Poc ha dit...

Perdó, volia dir MOLTES FELICITATS! (això d'escriure ràpid no és sa...)

Anna ha dit...

MOLTIIIIIIIIIIISSSSSSSSSIIIIIIIIMES FELICITATS GUAPÍSSIM !!!!!!

41 anyets, si ets una criatura, hehehe... no m'estranya que l'avi t'incordii, et deu tenir un xic d'enveja (sana, eh!) fins i tot jo en tinc un xic...

Per cert si que era el Spencer que ho deis això de "He estat jo?" era patètic pobre, però em feia riure..

Guarde'm un trocet de pastis, del que vulguis, tots m'agraden.

Petonets ex nadò morat i "enpepinat" ;¬)************

Els del PiT ha dit...

Ada el nano està celebdant l'anivedsari amb la família, nyam, nyam... Però m'ha dit que, tan aviat com tingui un moment, us agrairà les vostres, nyam, felicitacions... Nyam, nyam...
(De pastissos a cada minut en queden menys, hi hi hi...)

Els del PiT ha dit...

XeXu:
Moltes gràcies (em sap greu no haver estat a l’alçada de les expectatives...)
;-)

Carme:
Moltes gràcies, noia!
Una criatura de PiT, com diria l’avi: hi hi hi...
Compte amb la xocolata abans d’anar a dormir, eh?
Un petonàs per a tu també!
:-)

òscar:
Moltíssimes gràcies! Empatem en fer els anys amb pocs dies de diferència o en que som de la mateixa lleva (per no dir quinta)? (O potser ambdues són vàlides...) Els pastissos són gairebé tots per vosaltres, que jo ja tinc reservades les engrunes...
Una abraçada!
;-)

Jesús:
Gràcies, l’humor procuraré no perdre’l (encara que sigui dolent...)
;-)

RAFI:
Doncs moltes gràcies (ni una més ni una menys...)
:-D

Kudifamily:
MOLTES GRÀCIES NOIA!
L’avatar és qui està fet un xaval, no envelleix mai!
He he he... Molt bo això de la torre, lamento novament (com amb en XeXu) haver decebut les teves expectatives...
Xocolata per ella avi... I ràpid que està embarassada!
-Marxant una de xocolaaataa!!! Hi hi hi...
:-)

P-cfacsbc2v:
(No et molestarà que usi minúscules, suposo... ;-) )
Moltes gràcies!!! Agafa, agafa que és gairebé tot per vosaltres.
:-)

Víctor:
Caram! Moltes felicitats de la meva part al teu xiquet d’onze “tacos” (segur que per més bon jan que sigui en deu fer anar alguns més...).
Ja em coneixes una mica i sabràs que tot és façana, aparador i quedar bé (en Martí F. te’n farà cinc cèntims d’euro...)
-Aviii!!! Vol deixar estar els pastissos que ja n’ha tingut prou amb el caramel d’avui, vostè?!?
-Es que, nyam, nyam, estan tan... Tan... Però tan rebons... Que no me’n puc estar, nano!
Recoi quin home...
Afanya’t si vols pastís, Víctor!
;-)

Ferran:
Vielen dank per la teva respectuosa felicitació!
(La mare que em va parir et dóna records també ;-) )
FortyOners seria això? Coi sona prou bé, vol dir que tu també ets de la lleva del 68? (Sóc de lletres jo...)
Et desitjo el mateix!
:-)

Martí:
Moltes gràcies per partida doble, he rebut la teva felicitació sms i he pensat que ja t’ho agrairia aquí (coses de la crisi, eh?)
Ara ja començo a formar part del sector amb veterania... Em costa molt recuperar-me de la festa de la Mia, arrossego els peus encara (no tinc edat per aquestes dances... Ho he dit jo això? Avi? Avi?...)
Monàrquic mai! La gent s’ha de guanyar amb esforç allò que té...
;-)

bajoqueta:
Moltes gràcies! Quina gràcia, m’has fet pensar que potser aniré al post de l’any passat per recordar aquells temps...
Besets per a tu, també!
:-)

McAbeu:
Moltes gràcies! Em conservo de nassos gràcies a les deu hores que dormo cada dia (bé, que somnio que les dormo, però en realitat en són sis de mitjana...)
Una abraçada!
:-)

Sr. Puigmalet:
Tot un honor rebre’l per aquí (com la resta, és clar...)
Blocs anys i que vlógs ho pugueu veure!
;-)

garbi24:
He he he... Em sabria greu decebre’t a tu també, per tant: Sí, com la torre m’ha quedat l’ànim després de rebre tantes felicitacions...
Moltes gràcies i fot-li, fot-li, que per això estan.
;-)

Assumpta:
Jo no t’ho puc dir això, bonica, però més aviat penso que l’única cosa que ha canviat és el color, hi hi hi...
-Molt graciós avi... Vagi a buscar l’escombra que comença a haver pastís de xocolata per tot arreu i a la gossa no li convé gens tastar la xocolata... És verí pels gossos la xocolata, ho sabia?
-No paaaas...
-Doncs ja ho sap, reculli-ho tot i marxi a dormir que se’l veu prou cansat avui...
-Vaig nano, no m’estressis... Psssst, Assumpta... El cap allargat li tornaré a posar jo mateix a força de clatellots, hi hi hi...
-Encara és aquí avi?!?
-No trobo l’escombra, nano
-Ja ha mirat al safareig, a sota del seu llit?
-No paaas, però si tu ho dius, deu ser allà...

Pren xocolata, pren, però compte amb els efectes secundaris, eh?
MOLTES GRÀCIES ASSUMPTA!!!
:-D

Zel:
MOooooooooooooooooltes gràcieeeeeeeeeeeeeeees!!!
Ets massa amable amb aquest humil serf...
:-)
Espero que el teu fill sigui tan monàrquic com jo.
Milions, milions... (I molt de cacau de llavis)
:-D

Ma-Poc:
Moltes gracietes! Has vist els pastissos i se t’ha obert la gana. Ho entenc. El què és important és que entre la precisió i la rapidesa has optat per la rapidesa. Exemple:
-Ràpid avi: Quaranta-un més vuitanta-dos?
-Tres-cents vint-i-cinc!
És incorrecte, però li he demanat rapidesa, no precisió.
Per la precisió m’estimo més la calculadora...
En aquesta caixa de comentaris, avui, tant se val la forma, m’interessa el contingut.
MOLTES GRÀCIES!
;-)

Anna:
MOLTIIIIIIIISSSSSSSIIIIIIIIMES GRÀCIES GUAPÍSSIMA!!!!!!

Sí, em fareu agafar complex de nen...
Enveja? Em sembla prou bé si és sana, a mi tot aquest jovent també me’n fa, però no sempre, que també m’agrada estar i ser com sóc.
A mi també em feia gràcia aquell Spencer i les seves històries desastroses...
Pastís? Tu mateixa, ets ben lliure de prendre’n tant com vulguis.
Petonets del nadó, he he he...
:-)

Anònim ha dit...

Eiiiiiii tacos i les mateixes estirades d'orelles eh! Moltes, moltes felicitats eh...

Els del PiT ha dit...

Moltes gràcies Cesc per la teva felicitació!!! (Acabo de contestar-te un altre comentari... Les estirades d'orella, si no et sap greu, els hi faré jo mateix de la teva part, eh? Hi hi hi...
avi Gres

khalina ha dit...

Moltes felicitats!
Arribo tard, vaja! ja no queda pastís.

Ah, ja posats diré que sóc una mica més joveneta ;)

Els del PiT ha dit...

Moltes gràcies khalina!
Sí, bé, és que són una colla de golafres, eh? Sobretot l'avi...
Una mica més jove, només?
;-)

Què hem fet els del PiT darrerament?