Dissabte passat i després de valorar la quantitat d’esport realitzat en els darrers sis mesos, en un moment de nervis, Sir Gioc Dous se'n va anar a comprar una bicicleta nova.
Malgrat buscar-ne una adient a les seves necessitats, el venedor, un tal De Carlton o una cosa semblant, li digué:
—La que voleu no existeix... —de vós, com a ell li agrada.
—No existeix perquè tu no l’has vist o no existeix perquè no existeix?!?
—No existeix perquè una bicicleta amb tauleta damunt del manillar per dur el portàtil (encara que sigui lligat amb una corda) i seient tipus butaca de cine seria impossible de fer anar!
—Del “com” ja me n’ocuparé jo, tu preocupa’t del “què”...
—Ho sento, però no puc ajudar-vos...
—Està bé, està bé... Quina és la més còmoda?
—Aquella d’allà —diu mentre assenyala una moto (sense motor) que queda dissimulada sota uns números negres... 1.295,95 seguits d’una E curiosament molt semblant a aquesta: €.
—Si em vens una moto, quin és l’exercici que faré jo?
—No és una moto, és la bicicleta més còmoda que tinc, també la més cara... Els números negres són el preu de les coses.
—Ho veus com em vols vendre la moto? Això li ho hauràs d’explicar a la meva dona, té parla amb ella ara mateix —li allarga el seu mòbil— o millor, truca des del teu fixe que la “moto” encara és teva...
Instants més tard...
—Diu que ni pensaments...
—Ja ho sabia jo, només volia que te n’adonessis tu també, noi. Bé, deixem-nos de xerrameca i anem al gra: la del 99,00€ què?
—Res...
—I aquesta de sota el 179,00€, sembla bona... La suspensió al davant i al darrera amortirà prou?
—Tampoc us la recomano aquesta...
—Pel preu?
—No, és que és d’acer i seria millor d’alumini pel pes...
—Pel meu pes? M’estàs dient graaas?!?
—No, no, pel pes de la bicicleta!
—Ah! Les bicicletes “també” pateixen de sobrepès?
—Us esteu dient graaas?!?
—Molt hàbil, noi!
—He he he... Vull dir que les d’acer pesen més que les d’alumini i això es nota a l’hora de pedalar...
—Aaaah! Pedalar...
—Jo, per tan sols 100,00 euros més, us recomano aquesta altra...
—Molt bé, veig els meus 179,00€ i accepto els teus 100,00€, ja pots embolicar la roda del davant per regal...
—Regal?
—Homeee tot un detall que t’honora com a expert venedor... Com sabies que fa un mes era el meu aniversari?
—No, no... El preu total és de 279,00€ i no us penso descomptar ni cinc, que la botiga no és meva!
—Doncs fas tota la pinta de ser l’amo d’aquest antre...
—Haureu d’esperar uns deu minuts que revisaré les pastilles i faré un ajustament general...
—Pastilles?
—Sí, les pastilles de fre, ara que per tan sols 100,00€ més, si us estimeu més els discos...
—Discos? Calla, calla, que això ja no es porta, ara va tot amb mp3 noi, a veure si et poses al dia, tant treballar!
* * *
Dos clients com aquest al dia i les pastilles se les hauria de prendre el pobre De Carlton cada vespre, hi hi hi...
Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...
21 comentaris:
I te la vas emportar cap a casa tu mateix? Si total per 100 € més oferien el servei de transport gratuït...
Uf! Fer exercici surt molt car… :-D
amb les estatiques no has de patir per el pes..(de la bici...es clar) ni per el desgast de les rodes.
i si no ...sempre us queda la opcio la posar un *sidecar* a la bici d'en sergi...ejejejjeje
recorda posarli 3 en 1 al avi...fa soroll de rovellat ell tambe!!
petons!!!
Pobre venedor!!
sovint els venedors han de tenir molta paciència, i de vegades qui compra també
jajajajaja Molt bo i molt cert, que hi ha compradors que tela tela! La meva mare és panadera i cada dia m'explica una anècdota nova amb algun client...!
M'encanteu! De Cartlon no se n'entera... la teva dona sí que sap el què vol :) ni motos ni res, la bicicleta de sempre :)
Hi ha compradors molt pitjors... Clar que segons quins venedors... En tots els oficis trobes de tot, però aíxí es tenen anècdotes
I ens voldreu fer creure que tot va anar així, narrat fil per randa... Sortir a córrer no seria més barat?
Tot i que em sembla que el De Carlton té raó en algunes coses, el meu germà, que ven bicicletes i és un excel·lent ciclista, el podria ajudar millor!
Jo crec que hauries d'inventar aquesta bici amb tauleta i patentar-la, hehehe... És que mira que em fas riure sempre (bé quasi sempre) Ai i vos també avi!!!
Petonets pels dos!
Haha!, no m'estranyaria que aquest venedor, malgrat la crisi, preferís apuntar-se a l'atur a l'espera que li surtís una feina menys arriscada. Enfrontar-se al Sr. Dous (i ep!, no m'estranyaria que son avi l'estigués acompanyant!)... a qui se li acut!
haha... què difícil que és fer esport. A mi el model amb tauleta per l'ordinador em semblava interessant. ;)
Tant lluny arrib a l'adicció a l'ordinador? Realment és una bona idea... però una mica complicadeta. je, je...
Sir Gioc!! jajajajajaja
Jo vull aquesta bici que SÍ existeix!!! i a més, la vull estàtica!! (el sillonet, la tauleta)... com jo no tinc portàtil, també en vull un... i, au, anar pedalant mentre escric (que seria molt!!!)
La bici, des de que me la van robar (Visc a Barcelona) i ben lligada que la tenia a la porta de la feina, ja no l'he tocat més! Un consell, perquè te la robin, compra't la barata!!
Ui jo me'n comprava una però ja!, que amb la crisi igual Sergi es ven el cotxe i li fa anar caminant al llocs :)
Comprar una bici es quasi tant dificil com comprar un ordinador , però s'ha de fer per treurens el vici del sofa i sempre es millor caure en bici que no caure en el vici , tot i que seria més fàcil.
McAbeu:
Òndia que en són d’espavilats aquests, transport de franc per 100 euros, hi hi hi...
;)
P-CFACSBC2V:
... I fa una mandraaa, oi?
;)
sargantana:
tàndem, sidecar... Tu hi estàs molt posada en el tema, oi? Crec que amb el “tresenuno” el nano no farà prou per desrovellar-me, almenys li caldrà un “diesenuno”, però agraeixo el teu interès pels meus ossos, hi hi hi...
;)
Petons, bonica!
kweilan:
Mira que ets bona persona...
;)
Jesús:
Tota la raó, perquè hauria de dir el contrari?
;)
Patricia:
I taaant, bonica! Així que la “dona dels mil noms” fa pa? Ara entenc que tu siguis un trosset de pa, hi hi hi...;)
Cesc:
I tu més, maco! Bicicleta i si és nova millor, eh? Hi hi hi...
:)
khalina:
I així ens anem distraient bonica, a veure si acabes el projecte, eh?
:)
XeXu:
Sortir a córrer sens dubte és més barat, però el nano va tenir un accident de moto fa dotze anys que li va deixar un peu mig coix i es veu que córrer no li va gaire bé, sembla més iaio que jo mateix de vegades amb això del mal temps :).
(Ara pedalar, sembla que sí que pot fer-ho sense dolor, el mateix que li passa assegut teclejant, hi hi hi...)
:)
Cèlia:
Ja ho diuen que el tracte personalitzat és un gran què a l’hora de vendre... (Pregunta-li al teu germà si té una bicicleta amb tauleta pel portàtil i butaca, hi hi hi...)
Un petó al front bonica!
:)
Anna:
El nano està al garatge treballant en un projecte similar que ja descobrirà aviat. Així que rius quasi sempre? Caram, no ho entenc, perquè mira que jo me’l miro de dalt a baix el PiT i no li veig la gràcia enlloc, hi hi hi...
Petonet al front bonica!
:)
Ferran:
De ben segur que aquesta colla cobra plus de perillositat, hi hi hi...
;)
Ma-Poc:
D’acord, t’accepto fer esport el fet d’anar a comprar certes bicicletes, ja que en veure el preu ja sues, hi hi hi...
;)
Carme:
L’altre dia em van passar per correu una foto d’un addicte a l’ordinador i als cotxes d’aquells antunujats o tonojats o no sé com en diuen... Si la trobo la penjo...
;)
Assumpta:
Ja t’has portat prou bé? Si és així ja pot fer la carta als reis de l’orient que potser et facin cas, oi?
La gràcia d’aquesta bici estàtica seria que l’ordinador només funcionés amb l’energia que aportarien les pedalades, així es faria esport, hi hi hi... Bona idea, li diré al nano...
;)
Jordi:
No sé si és massa tard o és que no em rutlla el cap...
No has tocat més la bici que et van robar? Jo tampoc ho he fet, eh noi?
Recomanes que es compri una bici barata perquè se la robin o que es compri la barata perquè segur que se la robaran? Buf, no ho sé, potser sí que aniré a dormir...
;)
bajoqueta:
Si caminant ja m’hi fa anar sempre, el què vull que me’n compri una de nova a mi...
;)
garbi24:
Bon joc de paraules bici vici, hi hi hi...
:)
Un dia aprendia volar, aprendia volar, come los gaviotas.. One day I will know what you are writing, when I am 80 yearsold perhaps but... Regards from Barcelona!
Merike
No et preocupis Merike bonica, un dia també jo entendré què escriu el nano, hi hi hi...
avi Gres ;)Regards from Quissapon, Merike!
I hope you to enjoy every minute of your time in Barcelona and clic de white cross (the one in a red box on the right top of the explorer) in order to disconnect for a while...
Sergi
;-)
Publica un comentari a l'entrada