divendres, 17 d’abril de 2009

Primera sortida en bicicleta


Quissapon, sisè dia D.C. (Després de la Compra)

Lectores i lectors (esporàdiques i habituals):

Com la majoria de vosaltres (per no dir tothom i totadona) ha suposat, la descripció de la compra de la bicicleta per part d’un presumpte client anomenat Sir Gioc Dous al suposat venedor De Carlton és fruit de la perversa imaginació de l’avi Gres i tota coincidència amb la realitat, és això, coincidència o realitat (les ganes que té l’avi d’expressar-se més enllà del Facebook el traeixen de vegades i l’home no se’n pot estar...).

La qüestió és que ja fa sis dies que sóc propietari d’una BTT, és a dir, BicicleToT o Bicicleta de TunTanya (o TonTaïna en funció del grau de tonteria que tinguis, suposo).

Resumiré l’experiència del primer dia breument (amb la meva peculiar manera de resumir les coses breument):

Diumenge

8:45h
Em presento al menjadorsalad’estar (tot junt perquè així és com és).
Tres habitants de la casa miren embadalits dibuixos animats i quan em planto davant de la tele es queixen, però reaccionen en veure’m embotit en les malles curtes de ciclista que no utilitzava des de l’any 2007 (dic malles perquè el “culot” el poso jo).

On vas, papa? —em pregunta el meu fill de vuit anys.
On vas, Sergi? —m’esbossa amb la mirada la meva gossa de catorze mesos.
—On vas, nano? —m’interroga un que podria ser l’avi d’en Matus... Plaaafffsss!!! Aiii, vaaale! L’avi Gres.
—Vaig a provar la meva bici nova —dic fregant-me el clatell.
—Vinc amb tu —diu en Joel.
—Passo —afegeix la gossa amb la mirada.
—Aneu, aneu —diu l’avi pensant en la bici rovellada.

9:00h
En Joel ja s’ha vestit en temps rècord i quan ens disposem a sortir es lleva l’Ariadna (que és la meva filla de dotze anys).
—On aneu? —pregunta sense endevinar, tot i que m’ha vist en calces curtes i s’ho pren com si jo anés sempre així pel món els diumenges...
—A provar la bici nova... —responc temorós.
—Jo també vinc!

9:15h
Ella es vesteix curiosament en temps rècord, penso que haurem de fer-los anar cada dia a escola en bicicleta... He dit bicicleta? La de la meva dona és la que l’Ariadna fa servir sovint (tot i que a ella no li agrada perquè és d’aquelles de passeig amb cistell), però quina casualitat que té les dues rodes desinflades...
Després de suar la cansalada inflant rodes ja abans de sortir de casa i just quan em començo a plantejar que ja he fet prou esport per avui, sortim de casa a les...

9:30h.

Als cent metres el meu fill es queixa que té fred a les mans (i en fa, però jo aguanto amb calces curtes i em penedeixo d’haver acceptat companyia).

—Molt bé, teniu raó, fa fred, però ja que hem sortit, anirem a buscar el pa i tornarem, eh?

Xino-xano em segueixen sense protestar fins arribar a la fleca.
Enmig de la munió de gent, només les meves cames de flamenc albí lluïen i, entre tanta lluentor, unes esquerdes de pell similars a les de la terra àrida d’un desert albí (si és que existeix). Les quatre neurones del meu cervell juguen a ping-pong amb les paraules que la meva dona em repeteix sense èxit cada dos per tres: t’has de posar crema a les cames, Sergi, quina vergonya!


Resultat de l’arriscada operació de compra de pa:
-Dues barres de quart
-Una barreta de pal per l’avi Gres
-Uns quants croissantets petits
-Dos croissants normals
-Dues napolitanes de xocolata, napoliquè?!? (De taules de multiplicar va justet el meu fill, però de pastisseria...)
—Bimbollos! —li dic.
—No, napolitanes, papa! —contesta fent que no amb el cap entre els somriures de la clientela.

L’Ariadna s’ha quedat fora custodiant les bicicletes (no fos cas que...)

—S’ha caigut sola al terra, papa... —diu ella assenyalant la meva bici.
—No pot ser —dic jo.
—No la deus haver deixat ben recolzada, jo no l’he tocat... I s’ha trencat el timbre...
—Com?!? Però si encara no l’havia estrenat! (Ho deixo estar creient en els follets de Quissapon...)

Tan bon punt em disposo a pedalar, veig que no hi ha cap dels comandaments al seu lloc i entenc que els follets realment m’han remenat la bici de dalt a baix...

10:10h.
Després de posar la cadena a lloc de dues bicicletes sota una lleu pluja o txirimiri arribem a casa pelats de fred per encetar la discussió de qui s’ha de menjar les napolitanes de la punyeta i he de suportar que la dona, a banda de fixar-se en les meves cames seques, em deixi anar allò de: has comprat massa poc...
(I encara sort que la barreta de pal per l’avi Gres ens la vam cruspir tot just sortir de la fleca per agafar forces per la tornada).

En total tenim:
Temps emprat: 40 minuts.
Temps de pedalat: 10 minuts.
Conclusió:
No està pas malament, segur que després de l’esmorzar ja m’hauré aprimat una barbaritat.

—Tant o més que jo nano, que vaig haver de sucar pinso de la gossa al cafè del matí...
—És un exagerat vostè, també podria haver vingut amb nosaltres home!
—No que si em veu la de la fleca se’m queda a pencar amb tanta gent que dius que hi havia, hi hi hi...

* * *

—I és que ja no recordava l'escrit que vaig dedicar als passejos en bicicleta, on també faig demostració de la brevetat que em caracteritza...

—Mira que n'ets de ruc, eh nano? Hi hi hi...



Vota'm al TOP CATALÀ!



Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...


25 comentaris:

Carme ha dit...

Sergi, la meva mare sempre deia: "qui amb canalla s'embolica, escaldat en surt" ... ja se sap. Has provat de llevar-te abans que els dibuixos de la tele?

McAbeu ha dit...

Que et compressis la bici té un passi, però que a més la facis servir ja comença a ser preocupant. Aquesta mania per fer salut ens matarà a tots.
Per sort els resultats de la sortida em reconforten: Només un 25% de temps "pedalat" i després un bon esmorzar. No està tot perdut ;-)

khalina ha dit...

Bé, demà pot ser un bon dia per fer una bona passejada, per començar ves pedalant vora el mar que és pla.
I diumenge t'animo a pedalar fins Montserrat, que fa una mica de pujada, però la moreneta t'ajudarà :D I de passada entre per l'església a la tarda (si surts de bon matí ja hi hauràs arribat) i mira si algú canta per allà.
L'avi que vagi de cotxe escombra.

khalina ha dit...

Bé, demà pot ser un bon dia per fer una bona passejada, per començar ves pedalant vora el mar que és pla.
I diumenge t'animo a pedalar fins Montserrat, que fa una mica de pujada, però la moreneta t'ajudarà :D I de passada entre per l'església a la tarda (si surts de bon matí ja hi hauràs arribat) i mira si algú canta per allà.
L'avi que vagi de cotxe escombra.

P-CFACSBC2V ha dit...

Estic completament d'acord amb en McAbeu! A aquest pas, ja et veig al Tour de França :-D

kweilan ha dit...

Només de llegir-te ja m'he cansat!!

Ma-Poc ha dit...

Això de tenir canalla petita és dur ;)! Diumenge a les 8:45 i ja estaves preparat per anar a fer esport... (no són hores ;)!!!)

Anna ha dit...

Quina excursió!!!!! hehehe, déu ni dó noi, hauràs de tornar a intentar-ho a veure si tens un xic més de sort i al menys li dones als pedals una horeta, no?
Petonets ciclista! A la propera surt amb l'avi a veure que tal...

Cèlia ha dit...

Doncs jo sí que t'animo a fer salut i que surtis amb els nens és super xulo, és clar que sí. Ara encara podràs "xulejar" una mica, que aviat semblaràs tu l'avi Gres al seu costat...

Jordi ha dit...

Ara que ve el bon temps (o se suposa que ve el bon temps...) sí que et venen ganes d'agafar la bicicleta per anar passeig marítim amunt, passeig marítim avall, que això no cansa que és pla. LLoc ideal per portar la canalla i la no tanta canall (avi).

Segueix intentant-ho, que a la tercera va la vençuda!! Sort!!

garbi24 ha dit...

No deus pas tenir agulletes amb aquesta pedelada , jo sempre hi vaig sol i es com millor va , despres en tot cas donem un tomb amb els nens amb tranquilitat.
La bici va caure , però les napolitanes tambè i això ja es vici

Els del PiT ha dit...

Aquest missatge és generat automàticament pel contestador automàtic i robòtic del PiT:

"En aquests moments anirem a fer un tomb pels vostres blogs i ens anirem posant al dia de tots els vostres fabulosos escrits que tant tenim oblidats.

Preguem disculpeu les molèsties ocasionades i procurarem, en la mesura que ens sigui possible, fer-vos arribar el nostre agraiment."

Assumpta ha dit...

Vull manifestar la meva gran emoció en descobrir que en Joel ja va amb bici sense rodetes, cosa que, al post que has linkat, començava a voler fer :-))

Em fas riure molt... ja saps que m'estalvio la factura del "loquero" gràcies a aquestes rialles que, com ja vaig dir una vegada, no tenen preu jiji(son gratis!!)

Però vigila amb l'exercici... Jo l'únic que faig és: De la cadira de l'ordinador, a la cuina a agafar una Galeta Príncipe... i de la cuina a la cadira de l'ordinador :-))

Assumpta ha dit...

En Ferran ja té arreglat el problema amb el blog, era una incompatibilitat d'un comptador de visites amb l'explorer... l'ha tret i ja va :-))

(M'encanta donar aquesta primícia jeje)

Ferran ha dit...

Haha!, Assumpta, ets la reportera més ràpida del món catosfèric; no se t'escapa ni una! :) Merci per explicar-ho.

Sergi després de llegir la teva crònica biciflecàire (jiji) només em ve una cosa al cap: ets l'artista del pedaleig: l'Adrià fa tasts de menja, és a dir, menjars que gairebé no es veuen de petits com queden al plat, i tu fas tasts de pedaleig... Ben fet, tu, que s'ha de fer salut, i l'esport cansa!, jiji...

Bon cap de setmana, família!

Els del PiT ha dit...

La segona sortida en bici la vaig fer el dia després, el dilluns de la mona. Em vaig llevar a les 6:15h, però era fosc i vaig tornar al llit. A les 7:30h sortia jo sol i vaig fer una hora de pedalat en condicions per un Quissapon totalment desert i desconegut.

..............................* * *................................

Carme:
Amb això que acabo de posar contesto la teva pregunta. Quanta raó tenia la mare quan t’ho deia!
:-)

McAbeu:
:-D
Sis dies són la flor que no fa estiu, d’acord, però la meva intenció és continuar perquè un cop has fet la inversió només depèn de tu que l’amortitzis...
Va bé posar-ho al blog, perquè és com el qui deixa de fumar i ho comunica a tots els amics a fi de que li fotin clatellots si hi torna.
;-)

khalina:
Vora el mar? No voldràs dir que pedali per la sorra de la platja, oi? Perquè ja em costa sobre asfalt...
Però segurament ho faré, anant-hi en la furgoneta eh? Perquè Quissapon queda una mica allunyat de l’aigua salada.
Montserraaaat?!? Bufa!!! Si que confies en la meva capacitat! Ni duent l’avi de cotxe escombra m’hi atreviria, crec.
:-)

P-CFACSBC2V:
Culleres!!! Que a mi el ciclisme i “las serpientes multicolor titanlux doble capa” no em diuen res de res! Sóc de serps albines en tot cas...
:-)

kweilan:
A mi em passa sovint amb el blog d’en Jordi, el que es fot a córrer en calces curtes de lycra i es banya amb aigua freda. Per cert, hauré de fer-te una visita que ara no sé per què et trobo a faltar...
;-)

Ma-Poc:
Doncs si llegeixes l’escrit que he enllaçat dels passejos en bicicleta i el fragment inicial d’aquests comentaris...
;-)

Anna:
Et dic el mateix que a en Ma-Poc, una horeta és la fita de moment (tot i que fa una estona que he parlat amb en Pep, un amic meu de Quissapon, i li han dit que com a mínim has de fer de 30 a 40 minuts perquè el cos comenci a expressar-se ...).
Amb l’avi dius? Ja veuré, perquè el què és la col•lecta per comprar-li una bici...
Petonets!
;-)

Cèlia:
Gràcies pels ànims! Sortir amb els nens està bé, però no és el mateix, és clar, ja tens raó que més endavant sí que ho podrem fer (o almenys aquest és el meu repte per lluitar contra el sedentarisme que duc incrustat des de fa una mica més d’un any...)
Records als llops i al teu germà, el venedor de bicicletes.
:-)

Jordi:
Gràcies! Pensa que indirectament tu n’ets responsable de les meves sobtades ganes de fer esport (i no per posar-me les malles i aconseguir admiradores com les que tens, eh?).
A la vida prenc referents i he pensat que si tu pots fer tot això de córrer i a més tirar endavant un blog, què coi, jo també ho haig de poder fer! Malgrat que tingui una dona, dos fills, una gossa, un canari-evolució-pokemon, un avi “agresgat” i una llosa (per no dir hipoteca) per amortitzar.
:-)

garbi24:
El cas és que amb tant de postres de músic (plats i pinyons) no he tingut agulletes. Vas soool? Culleres això no pot ser, jo estic intentant animar alguns amics per fer alguna sortida en colla per acabar esmorzant botif... Bé, vull dir una tassa de llet de soja amb cereals i de postres uns pinyonets...
;-)
PS: Les napolitanes: una sencera el nen (Joel) i l’altra ens la cruspíem a mitges l’Ariadna i jo...


.............................* * *..............................

Intentaré no passar-me gaire amb el tema ciclista, ja que aquest blog no va d’aquest esport i no m’agradaria avorrir-vos amb les meves històries de pedals, perquè era jove i a les discoteques d’abans poca cosa podies fer més.
Gràcies colla pels ànims, vosaltres m’ajudareu molt!
Sergi M. Rovira

Els del PiT ha dit...

Assumpta i Ferran:
No sé com ha passat, però ha passat que s’han passat els vostres comentaris :-(

Assumpta:
Va bé tenir el blog per poder veure coses com aquesta, quan el nen va fer això o quan va ser que la nena va fer allò altre...

Ja m’agradaria que això que dius del “loquero” fos veritat (ep que no vull dir que... bé res que m’embolico i tu ja m’entens, oi?)

I això que dius que fas ho fas tot el dia? Perquè si és així entenc que estiguis arreu, com en el comentari següent, noia no se t’escapa ni una! I em va arribar el teu avís abans que el d’en Ferran.

Penso que ets la blogaire de guàrdia de la Catosfera sencera (i no sóc l’únic, eh?)
Gràcies!
:-)

Ferran:
Coi, sí això mateix és el què li acabo de dir a l’Assumpta...
;-)
Humor del fi el teu, eh? “Biciflecaire” sona bé, els que només fan recorreguts curts per anar a comprar el pa. Ja he comentat abans que la primera sortida va ser només testimonial, però la segona ja va ser més seriosa.
Bon cap de setmana!
:-)

- assumpta - ha dit...

Si vols passar per casa meva, hi trobaràs un cafè... i un regalet !
;)

Els del PiT ha dit...

-assumpta-:
Un cafè? Hauré de passar després de dinar doncs (ara estic cuinant spaghetti carbonara per donar de menjar aquest parell de vedells que tinc per casa)
Ui! Ara t'haig de deixar, que se'm cremarà la ceba, però ens veiem després!
:-)

A veure si arriba l'avi de passejar i m'ajuda una mica...

Patricia Montañés ha dit...

jajaja i com puc arribar a riure amb els del PiT! molt bé aquesta iniciativa d'agafar la bici, sobretot ara que "ve" el bon temps! jajaja un petonet!

Kudifamily ha dit...

Eeeeeiiiiii, molt bé això de comprar una bici i a més utilitzar-la!!!!! Et felicito noi!
Ara bé... si després de 10 minuts de pedalar et cruspeixes esmorzars d'aquest tipus... diem que la salsitxa enrotllada a la cintura (altrament dit "mitxelín")que tots voldríem fer desaparèixer fent exercici, es quedarà per sempre més amb tu, sense remei, i amb ganes de créixer... hehehe

Avi, ja ha pintat la bici???

Petonassos als nassos!

(per cert, en Lluc ja comença a disfrutar de vosaltres des de la panxa... les patades que em fot mentre ric llegint-vos!!!)

Els del PiT ha dit...

Patricia:
Sí noia, és ben bé una casualitat això del bon temps, eh?
Un petonet també!
;-)

Kudifamily:
Gràcies Maia! Sóc conscient d’això que dius i al dia següent ja vaig prendre mesures... (Curiosament escric això després de prendre el cafè i un parell de croissantets petitets de xocolata). Ui! Si havia d’anar a casa l’-assumpta- a fer el cafè!!!

La bici vella? No la penso pintar, si aquest nano vol que pedali, que em deixi la seva, hi hi hi... Petonets a la Clàudia, bonica i fregadetes a la panxa pel Lluc ;)Gràcies Maia!!!
:-)

Cesc ha dit...

Avi Gres, hi ha dia en què vosté no faci res? jeje l'esclavitza en Sergi jeje, fora bromes, continuem amb altres tipus de bromes, si amb 10 minuts et fiques a esmorzar, si un dia ho fas durant una hora pots dinar ben aviat jeje...

bajoqueta ha dit...

Lo pròxim dia has de sortir ben prontet quan tots dormen, a vore si te'ls treus de sobre :)

Els del PiT ha dit...

Cesc:
Intento descansar tant com puc, si el nano ho fa, jo també, no fos cas que m’agafés un cobriment, oi que ens entenem? Hi hi hi... Pensa que els ciclistes de debò no paren ni a menjar, s’ho fan tot dalt de la bicicleta i, la veritat, no veig el nano endrapant damunt de la minimoto que s’ha comprat...
;)

bajoqueta:
És exactament el que va fer aquest sòmines, al dia següent no va deixar que ningú l’acompanyés, no fos cas que algú l’anés cronometrant, eh? Hi hi hi...
:)

Què hem fet els del PiT darrerament?