dilluns, 27 d’abril de 2009

De Rodríguez (Part 1a...)


Lectores i lectors:

Lamento haver deixat les regnes del PiT a l’avi Gres des de dijous passat (Sant Jordi) vist l’escàs ritme d’escrits que l’home ha mantingut. Sóc conscient que la majoria de vosaltres li té una gran estima (tant a ell com als seus coneguts clatellots, tot i que l’únic que els tasta és un servidor...), però aquí es confirma que l’ull de l’amo engreixa l’ase i està clar que l’ase es mor de fam...

Donat que aquest cap de setmana la meva estimada i adorada esposa havia d’anar a Sitges per assistir a un d’aquells cursets que jo anomeno carinyosament com a “escapades de la Penélope sense motiu aparent”, vaig pensar que, ja que hauria de dedicar-me en cos i ànima a la noble labor de fer de pare dels meus fills, seria bona idea confiar-li a l’avi Gres el blog. Una tasca gens difícil que molts de nosaltres fem amb la punta dels dits (i és que escriure al blog no té cap més secret que tenir alguna cosa a dir, posar-s’hi i tenir la punta dels dits prou afilada).

Divendres va passar de tot (en el sentit més xulesc del tema i referit a l’avi, no que passés res en especial).

Dissabte va desaparèixer (fugir?) i no el vaig veure en tot el matí per casa...

Clar que tampoc vaig veure l’Ariadna, a qui vaig deixar en una hípica on va sovint a raspallar i netejar cavalls amb una amiga, que dic: Per què no es dedica a raspallar la nostra gossa i netejar la gàbia del canari? Comparant feines, jo tampoc li pago ni cinc per fer-ho, el mateix fan els de la hípica... I netejar tifes de cavall no és com fer-ho amb les de gos o de canari, oi? És una qüestió de diàmetres de tub d’escapament...

Tampoc vaig veure el meu fill, en Joel, a qui vaig deixar en un parc de Quissapon per celebrar la festa d’aniversari d’una amiga a les deu (tot i que vam arribar tretze minuts tard i encara no hi havia ningú ni res preparat... A dos quarts d’onze es van presentar i jo vaig marxar just quan es disposaven a inflar globus i penjar guarniments als arbres... (Jo ja ho vaig fer per la festa del meu fill!) Així que vaig mirar el rellotge sense dissimular i em vaig acomiadar amb amable discreció...

Amb el matí sencer per mi solet i la tranquil·litat de tenir el blog atès, vaig sortir a voltar en bicicleta i malles curtes malgrat el fort vent que bufava.

El cos, amb tota la seva musculatura, em començà a defallir després de sis o dues hores de pedalar, no n’estic segur, potser eren minuts...

Quan passava per una zona plana de torres i plena de parcel·les òrfenes (pobretes...), una noia de llarga cabellera rossa i bonica figura em va xiular, potser de la mateixa manera que ho faria un paleta (això no ho sé gaire bé, perquè no m’han xiulat mai els paletes...). No és per dir-ho, però ho entenc perfectament: Des que pedalo que no se’m nota gens la panxa perquè acostumo a dur-la amagada per la mateixa posició que la bicicleta t’obliga a adoptar.

Vaig dubtar per uns instants, però no vaig fer ni cas mogut per l’esperit de fidelitat a la parella (malgrat trobar-me circumstancialment en possessió d’un cognom que tothom i totadona coneix: Rodríguez).

Uns metres més enllà sento que torna a xiular encara amb més força i crida:

—Vine aquíii, guapoooo!!!

Aquí, amigues i amics, els instints més baixos i el llop albí en zel que tot home duu penjat van prémer amb habilitat ambdós frens... Disposat a dirigir-me a la noia rossa i provocadora (però de silicona), deixo la bicicleta, em trec el casc i m’hi atanso. Ella em mira i de seguida que veu que m’acosto s’adreça a mi descarada:

—Que em podries ajudar a fer venir el meu gos?

Coooom?!? —penso mentre sento que al meu cos hi ha una dura batalla d’ones com les d’un mar encabritat: NeurOnes, hormOnes, testosterOnes, mandaco-Ones... I responc a la noia silicOnes amb un sonor:

—No t’amoïnis! —agraït que no m'hagi parlat de vostè...

Havent vist algun capítol d’aquell mexicà encantador, en César Nosequè, el xiuxiuejador de gossos que els domina com si ensinistrés puces al Circ Cric d’en Tortell Poltrona, m’hi acosto caminant de costat com els crancs albins que habitaven a les roques de les cales de Palamós.

Extracte de la conversa amb el gos en qüestió:

—No em miris així que jo només vull ajudar...
—Bup, bup! —diu ell.
—Ets un gos i això no ho entens, però saps quant de temps trigaríem els homes a respondre el xiulet de la teva mestressa?
—Bup!
—Amic fidel? Hà! I encara tens la barra de no fer-li cas?!? Vine aquí desgraciat o me’n vaig jo a casa teva perquè em fregui el llom! Segur que podria calçar-li les sabatilles millor que tu i a més no li caldria treure'm a cagar i a pixar fora de casa! —es veu que aquestes reflexions no li van fer gaire gràcia perquè em mirà amb el cap lleugerament de costat, es pixà en un arbre i fugí en direcció a la noia tot grunyint-me.

A casa li vaig explicar a la meva gossa fil per randa.

—Els mascles sou molt gelosos! —em va dir ella com si res...

Potser és per això que aquella nit em va costar dormir pensant que la meva dona estava de festa per Sitges (la bonica població coneguda per la gran quantitat de mascles que s’hi passegen de nit).


* * *
I com ara m'extendria massa a explicar el cap de setmana de Rodríguez a partir d'aquest punt, m'estimo més guardar la resta per a un segon post/apunt i deixar uns dies que la vostra imaginació treballi...


Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina!

—Més esperava de vostè avi, sembla mentida a la seva edat i tan poca paraula...


18 comentaris:

Patrícia Montañés ha dit...

Va avi! Que aquesta vegada no ha fet res! Pobre Sergi, ell esperava que se'n cuidés vosté de tot plegat... aix! No sé pas que en farem de vosté...!
Un petó petit per l'avi i un de gros pel Sergi, que aquesta vegada ha fet tota la feina, eh? :)

Cesc ha dit...

Mare com ho emboliqueu tot! Avi fiquis al seu lloc...

P-CFACSBC2V ha dit...

Ui, que veig per aquí un nou aparellament de gossos (o era d'éssers humans?)!

Ferran ha dit...

Té menys peligru la Penélope a Sitges, tot i que hi hagi molts homes passejant-s'hi, que tu sol amb la teva bici pels carrers de Quisapon!

Carme ha dit...

Així qualsevol fa de pare! Me'ls deixa tots col·locats i l'avi a càrrec del blog i se'n va amb bici!

Clar que ja vam llegir que amb els nens no hi havia manera d'anar amb bici... i s'han d'aprofitar les ocasions... per anar amb bici! vull dir!

De tota manera, avi, a veure si no us ho preneu tot tan a la fresca, que jo ja pensava que als d el PiT els havia passat alguna cosa. Avi, v a poseu-vos a la feina i ens doneu la vostra versió dels fets que mai no se sap si els nanos ens ho espliquen tot a la seva manera.

Una abraçada per a tots dos

kweilan ha dit...

Quan la teua dona marxa, confiada en què li portaràs tot...tu fas vacances!!!

GAIA ha dit...

Això si que està bé. Tots colocadets i tu de Rodríguez. Ja ja ja
No t'acostumis!

Ma-Poc ha dit...

Avi, que no li fa la feina al pobre nano! :)

No està malalment el teu cap de setmana de Rodríguez, tot solet. Ja n'espero la segona part!!! La conversa amb el gos de la noia, d'alta qualitat (llàstima que jo no acabi de dominar el llenguatge caní ;) )

khalina ha dit...

mmm, i què passaria després?? Va presentar-se el gos de sorpresa per lligar amb la teva gossa?? La nena va portar-te un cavall a casa i el canari se'n va enamorar?
Vas anar de Quisapon a Sitges en bicicleta a rescatar la teva dona dels mascles que la xiulaven??

XeXu ha dit...

Cap de setmana per tu solet i el dediques a anar a caçar gossos? Bé, és una afició com una altra. Podries haver-te acostat a Sitges tu també, i hauries tingut més èxit tu que la teva dona, garantit.

Assumpta ha dit...

I no vas anar amb la teva dona a Sitgeeeees? No!! No m'ho puc creure!!...

Molt bé, avi jejeje... vostè descansi, que s'ho té merescut, no permeti que ell vagi a passejar amb bicicleta mentre el deixa a vostè esclavitzat a casa :-))

garbi24 ha dit...

La pregunta? , si el xiulet hagues sortit de la gola d'un mascle qui hauria ajudat el gos?

Cèlia ha dit...

Volies canviar la bici pel vici i et surt gos! Ha, ha! (és que els homes sou...)

Rafi ha dit...

Un bon consell de Rodriguez a Rodriguez (porto 2 caps de setmana) si vols tenir exit surt a passejar amb la gossa o amb criatura, es PIT segur, en el teu cas elevat al quadrat.

Salut i Peles

Els del PiT ha dit...

Ahà Patricia!
Sé que has estat tu qui ha segrestat l’avi Gres. No ho neguis perquè acabo d’entrar al seu Facebook d’amagat i he vist un avís de diumenge que diu: Patricia Montañés ha segrestat Avi Gres en el “Secuestrador en serie”Vols deixar-lo anar que ha de treballar pel PiT?!?
:-(

Cesc:
No pateixis que si apareix li diré.
:-S

P-CFACSBC2V:
Gossos, gossos, sens dubte...
;-)

Ferran:
Ho dius perquè no m’has vist bé (fa massa temps que no penjo foto meva actual...)
;-)

Carme:
S’han d’aprofitar els moments de desconnexió com aquests, ja sigui per anar en bici o anar a contemplar com se’ls dóna de menjar a les grulles japoneses (si és al Japó, doncs millor que millor --rodolíiii...).
No et preocupis que si ens passa alguna cosa tinc uns quants Grans Hermanus que podran deixar constància aquí mateix... (Ui quin iuiu que fa parlar d’aquestes coses...)
:-)

kweilan:
Dona, et convido a unes vacances pagades a Quissapon perquè tinguis cura de la casa, els meus fills, l’avi Gres (que no hi és...), la gossa. el canari pokemon i la colònia de ratpenats albins que viu al pis de dalt (altrament conegut com a: càmera d’aire amb accés gairebé impossible...)
;-)

GAIA:
Noooo, si no ha estat res això, diumenge va tornar la meva dona cap a les set de la tarda (una hora abans que jo anés a buscar el meu fill a casa d’una amiga i dues hores abans de fer el mateix amb la meva filla que voltava amb les amigues...)
;-)

Ma-Poc:
De la segona part n’he avançat un xic a la Gaia, tampoc és que hi hagi molt més que explicar, eh?
Recorda que els gossos són més de signes i fregaments que de paraula (això que s’estalvien a l’hora de lligar...) El sentit de fer una Part 1a. era crear expectació, però potser ara me’n començo a penedir perquè hauré d’explicar allò que no es pot explicar (i dient això encara creo més expectatives... És la truita albina de la Noguera Pallaresa que es mossega la cua!)
;-)

khalina:
Quina imaginació que tens! Això dels gossos, vale... Anar jo en bici a Sitges? Buf! Encara no m’hi veig amb cor... Però que la nena em porti un cavall a casa?!? No, encara no té carnet per conduir-ne! No descarto que el canari s’enamorés d’un cavall (tot i que tampoc sabem del cert que sigui canari o canària...)
:-)

XeXu:
Solet, solet, no estava, que dissabte al vespre, com feien el València-Barça, els meus fills no van voler fotre el camp enlloc... No et diré que no m’anés bé per Sitges, en això sóc una mica com la birra San Miguel...
;-)

Assumpta:
No m’hi van voler, es veu que anava amb una companya de feina que és joveneta, de bona figura i cabellera rossa i llarga, però sense silicones i només hi havia una habitació a l’hotel...
Gràcies pel teu suport, jo també t’estimo...
;-)

garbi24:
La resposta: Si un mascle em xiula, sigui a Sitges o a Quissapon, poso gas a la bici i foto el camp a més no poder, que l’ajudi sa tia nana!
;-)

Cèlia:
Els homes no som (tan) complicats com creus, som més simples...
;-)

Rafi:
Apreciat amic, la teva criatura encara és petita i deu estar per menjar-se-la, però malauradament pels meus interessos, a les meves criatures no vaig tenir temps de cruspir-me-les abans que creixessin massa. Amb la gossa encara, però amb ells és molt difícil perquè han vist més episodis del xiuxiuejador de gossos...
Menja pomes amb la pela inclosa i tindràs concedit el teu desig!
;-)

Assumpta ha dit...

Vols dir que no acabarem tots malament? Jajaja jo parlo amb l'avi i amb tu de manera diferent!!! És greu!!!

Els del PiT ha dit...

No passa res Assumpta, jo també parlo diferent quan haig de fer-ho amb l'avi o amb mi mateix.

Aprofito per dir que celebro el canvi de foto de perfil de la Carme, no perquè no m'agradés l'altra, sinó perquè està bé anar-se renovant, oi?

Sí nano, però fixa't que en Rafi també ha canviat, ara ja no pixa el malandando, hi hi hi...
:)
Òndia!
:-D

Assumpta ha dit...

Jajajajajjaja ai, menys mal que avui és més d'hora i puc riure fort!!!

Què hem fet els del PiT darrerament?