Una miqueta de Barça del PiTet i la grip NovA

Quissapon, dimecres abans del partit Garrepes londinencs - Barça del PiTet...

Pensament del nano:

Tinc preparat aquest escrit/post/apunt/txorrada per penjar-lo al PiT, però amb la història del Chelsea-Barça d’aquest vespre potser esperaré una mica...

Finalment, després de més de 180 minuts de passar vergonya, els seguidors del Garrepes FC més amants del futbol (si és que n’hi ha) es rendiren a la justícia del joc (tan trobada a faltar en els camps d’arreu). Com diu el savi Johan: Al Barça d’en Pep li mancava un partit amb aquesta èpica (dit això en el seu “perfecte” castellà...).

L'àrbitre del partit...

(hi hi hi...)

El senyor aquest em va demostrar que es pot ser bon àrbitre els darrers 45 minuts, encara que hagis fet els primers 45 de pena.
Doncs ara que ja he parlat del Barça del PiTet amb l’afonia que espero sabreu disculpar, em centraré en altres coses que potser tenen més a veure amb Drogba i el seu entrenador Gus...

* * *

Garrines i garrins:

—Aclareix nano...

Ah sí! No patiu que aquesta introducció no va adreçada a vosaltres lectores i lectors d’exquisits hàbits higiènics. Evidentment em refereixo a les truges i porcs de debò, aquells que tant han donat, donen i donaran a la nostra alimentació quotidiana.

Com anava dient estimats porcs tots, tant si sou grans o petits, albins o rosats de mena amb la cua rinxolada, per molt que la grip batejada amb el vostre nom acabi esdevenint una pandèmia, vull dir-vos que jo seguiré cruspint-vos com si res, sobretot la part que més m’agrada: el vostre pernil i el fuet.

—I quina part és aquesta última?
—Bé, no sabria concretar-ho avi...

Trobo encertadíssim el canvi de nom que ha sofert aquesta malaltia cap a grip nova o grip A, doncs no em sembla just que dugués el nom d’un dels millors amics de l’home, després del gos i la sogra. Si bé és cert que en alguns casos se segueix estrictament aquest ordre, com el del carnisser de Quissapon...

—Hi hi hi...
—No és el meu ordre avi, és el del carnisser...

Amics porquets:
Hem de tenir en compte que, i tiraré de tòpic futbolístic que el dia s’ho val: Els humans som així, us donem porqueria per menjar i després us mengem sense ser conscients que estem endrapant la mateixa porqueria i, com no podia ser d’una altra manera, després passa el que passa, que si les vaques boges, la grip aviària... Al cap i a la fi totes aquestes malalties vostres són fruit de la nostra pròpia negligència, ja sigui a l’hora de donar-vos de menjar o a l’hora de tractar-vos. Amb vosaltres, gallines albines de l’aviram, diuen que va ser pel pinso. I vosaltres, les vaques que us tornàreu boges...

—Per què?
—Doncs m’atreviria a assegurar-li que per la manca de relacions sexuals, després d’haver-les posat a cent amb mil espremudes de mugró les deixaven menjant palla... No ens tornaríem micos nosaltres si ens fessin el mateix?
—Berro nano, ets un berro...
—Berro per què?!? Reclamo des d’aquí sexe digne i amb final feliç per totes les vaques, més enllà de les espremudes de mamella. Espero que el sector feminista del PiT estigui d’acord amb mi...
Ara molts estem preocupats amb aquesta epidèmia, jo ho estic perquè el passat novembre vaig estar a Mèxic i no les tinc totes (sóc hipocondríac de mena), però si esternudo pel carrer i la gent em mira malament, em poso a tal·lejar “els segadors” (a risc de trobar-me amb “segons qui”...) Aviso a lectores i lectors: Que no us passi pel cap anar esternudant pel carrer mentre canteu allò de “Jalisco no te rajeeees...” (Podríeu trobar “segons qui” i rebre doble ració de llonganissa, oi que ens entenem?).

Que es recomani no viatjar a Mèxic ha fet que hagués de canviar una sorpresa que tenia guardada a la meva dona, si em permeteu que acapari la seva atenció per un instant?

Estimada Penélope:
En comptes de regalar-te un segon viatge excepcional i tornar a la Riviera Maia anirem tu i jo un cap de setmana a Roses...
Al piset dels teus pares...
Que també hi seran...
Amb els nens...
La gossa...
El canari-pokemon (que no sabem encara si és ell o ella)
I l’avi Gres...
Dit tot això en ordre d’importància, és clar...

—Plaaaafffsss!!!
—Òndia aviii!!!
—No me n’he pogut estar nano...
—Culleres quin maaal!

Ja veiu lectores i lectors, segle XXI, molts avenços tecnològics i el món sencer acollonit per una grip de res...
—De res? Si en els meus temps la informació hagués viatjat amb aquesta rapidesa s’hagueren pogut evitar moltes desgràcies...
—Mirat així...

Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...