dimarts, 8 de setembre de 2009

L'home que es preguntava "què ens està passant?" en un càmping del Pallars

ADVERTIMENT:
ALGUNES PARAULES PODEN FERIR LA SENSIBILITAT LECTORA


26 d’agost de 2009, Ribera de Cardós (Pallars Sobirà)

Matí del segon dia d’estada al càmping.
Avui no plou.

Ahir va ser un dia d’aquells passats per aigua amb estones de sol.
D’aquells que quan surt el sol et poses: pantalons curts, samarreta i xancletes... i quan es tapa: pantalons llargs, polar, mitjons i bambes. Si, a més, plovia: afegies el paraigües com a complement directe. Fins a sis canvis de roba vaig comptabilitzar pel capbaix...
Però avui no plou, podrem fer coses.

Surto al petit porxo de la caseta/bungalow de fusta que ens acull amb la intenció de fer temps (la meva estimada esposa i la meva filla estimada dormen; jo, que també m’estimo, no) i em poso a llegir. El silenci aviat dóna pas a la vida pròpia d’un càmping de muntanya. Ànimes solitàries que vagaregen, en processó dispersa, de les tendes i bungalows diversos al supermercat per comprar el pa, de cada dia.

Una mare juga a pilota amb el seu fill de cinc anyets en dues parcel·les buides del davant.

* * *

Aclariment primer:
Ella s’ubica a la part més elevada de les parcel·les, el nen a escassos vuit metres pendent avall...
Consell primer:
Si ho feu així, el més probable és que la pilota rodi més enllà d’on és el vostre fill estimat, a menys que aquest sigui un Messi en potència.
Aclariment segon:
El nen en qüestió no es diu Leo ni Lionel, es diu Yoel, a jutjar per la manera com la mare l’anomena.
Consell segon:
El nom no fa la cosa.


* * *


El xiquet corre dues vegades darrere la pilota de goma en un silenci adorable... i admirable, per què no? Però com diuen que a la tercera va la vençuda, i aquesta arriba, la tercera destapa la fera:



—MEGAGONDIOÓS-LA-MIERDA-LA-PELOTAAAA!!! —exclama el menut.


Espero dos segons, tres, quatre... deu, onze... i res. Potser és que tinc les orelles inundades i no hi sento prou bé per escoltar la reprovació materna, però res...

Mitja hora més tard, tots llevats, ens trobem per esmorzar al bungalow de fusta on dormen la resta de la família (ma mare, el meu fill, el meu germà, la seva dona, el meu nebot de tres anyets i la meva fillola deee... mesos).
Els seus veïns de bungalow tenen un fill d’uns cinc anys que es diu...

—YOEEEEL-DEJA-DE-TOCAR-LOS-COJONES-QUE-COBRAS-EEEH?!?—exclama la mare del nen.

Ah! Justament se m’acabaven de destapar les orelles, ara ja conec el nom sencer del nen, curiós...



* * *


—I això és real o inventat, nano?
—Real, real avi, no hi he posat ni un guió ni una coma de més, pot preguntar-ho a ma mare...
—On anirem a parar... això és can pixa!
—Sí avi, ja ho pot ben dir...
—S’està perdent la fe en NostruSenyor...
—I la por dels pares de ser denunciats per amenaces!





Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...

20 comentaris:

Ferran ha dit...

Estem envoltats de cutres disfressats d'éssers humans. Estem obligats a conviure-hi, o a marxar a l'exili. Mmmm... he dit exili? Sona bé!

Jo li fotria una cleca al Yoeeeeel per malparlat i desgraciat, i dues a sa mare per malparlada, per basta i per cutre.

Salut!

Nymnia ha dit...

Ui, jo aquests els anomeno "domingueros de camping", que van porai i no es mouen del camping i de la piscina ni que els matin (com a molt van al costat a fer una paella, això si, que no són tontos). Ja vaig tenir jo un rifi-rafe amb uns d'aquests quan un cop vaig agafar unes tumbones en les quals una família havia reservat amb tovalloles i portava com dues hores sense ocupar perquè estaven, com no, fent el "dominguero". I pels nens, pobrets, tal palo tal astilla que diuen... Sempre és bo observar la flora i la fauna que hi ha pel món, jejeje!

Jordi ha dit...

Sergi, amnb pares així, com no han de sortir els fills com surten? Hi ha molts Yoels en potència desperdigats per la nostra geografía, per desgràcia. Es el pa, de cada dia. Seguirem lluitant i seguirem vencent!

Carme ha dit...

Arriba un dia, que aquestes mares es queixen i no saben per què els seus fills són tan mal parlats, i tan impertinents i els parlen d'aquella manera a elles. "Sujuru" ... no ho saben i el que costa de fer-los hi veure.

Aix! quants de nens hi deu haver que tenen uns noms tant llargs...

P-CFACSBC2V ha dit...

Però… Però… Però… tu has anat a un càmping o a la selva??? Marededéusinyor!

Asimetrich ha dit...

cagunlaputa, si és que el món està ple de cabrons malparlats. El dia de demà, quan la mare vegi al Yoel al diariu de Patrisia o a Gran marrano es posarà les mans al cap i es preguntarà què ha fet malament.

Assumpta ha dit...

Real com la vida mateixa...

Quan "treballes" (ho poso entre cometes perquè fer Catequesi dóna feina, però no es pot considerar un treball... bé, al menys no es cobra, tu!! jajaja) amb criatures en veus de tots colors i de Yoeeeels també.

A vegades, quan els venen a buscar les mares o els pares, llavors ho veus tot clar i entens per què els "Yoeeels" parlen així...

També n'hi ha que els pares riuen quan senten que en crio parla així. No tan sols callen, no, riuen.

Després hi ha els nens que peguen als pares. Quan jo era petita havia sentit aquella frase (Pàmies, què ho dic bé?) "És més lleig que pegar a un pare", doncs això avui en dia ja no deu ser així... Els pares i mares es deixen, no els renyen... o, just al contrari, els hi fan uns escàndols impressionants de crits i cops...

Afortunadament, també n'hi ha de "normals", eh? :-))

Fins i tot hi ha infants de 8 i 9 anys que van a dormir abans de les 10 del vespre!! :-))

kweilan ha dit...

De vegades carreguen a les escoles l'educació dels nens i no se n'adonen que si no hi ha educació a casa, l'escola és impotent.

garbi24 ha dit...

amb pares així , que donen tanta educació als seus fills , fa que hem senti tranquil....tindrem la jubilació assegurada , doncs amb aquesta cultura es pot anar a per tot.
La gent normal aviat serem , especies protegides , amb perill d'extinció.

GAIA ha dit...

Aquests no tenen ni idea del que és ser un bon campista. Quins mal educats, ara jo no m'estava callada, eh!

XeXu ha dit...

No ho diuen això de que 'de tal palo, tal astilla'? Com a mínim pots saber que el nen era un fill legítim d'aquesta dona tan educada.

Mortadel.la ha dit...

Però quina cutrada de personal, no? Però, escolta a quina mena de càmping vas anar!!!! Jo de tu els hi hagués posat un cartellet: prohibido utilizar la palabra soez mezclada con gritooooooos!!!!
A mi m’hagués saltat de la boca.... escolta misèria de nen! Potser que ens moderem una mica, no? Igual el llenço de cap a la piscina acompanyat de sa mare!
UIXXXXXXX! Quina ràbia!

Kudifamily ha dit...

Bru-tal!
Quina cleca li fotria jo a la mare...
D'això se'n diu educació, sí senyora...
En fi... quin panorama noi! Jo al segon dia ja hauria fotut el camp d'allà... no m'ho vull ni imaginar, brbrbrbrbrb

Anònim ha dit...

On the ground planted vegetables, it is unlikely that long grass; the hearts of the good, it is unlikely that health evil.
www.gayoyoga.com.tw
www.gayoyoga.com.tw/teacher.html
www.gayoyoga.com.tw/time.html
www.sunny-yoga.net
www.sunny-yoga.net/news/news001.php?userid=6&page=1
www.sunny-yoga.net/aboutus/aboutus.php
www.sunny-yoga.net/classroom/classroom.php
www.988818.com.tw
www.988818.com.tw/husky.html
www.988818.com.tw/boxer.html

Mireia ha dit...

Això és el que entenc jo per uns dies relaxats en plena muntanya. Quin personal que corre pel món! De vegades els sents i tens vergonya aliena o és alienígena ?!

El veí de dalt ha dit...

Això passa per no anar a càmpings pijos de la Cerdanya!

zel ha dit...

jejejejeje,molt bo, si senyors...i real com la vida mateixa....

bajoqueta ha dit...

Quina fauna quina fauna :)

khalina ha dit...

quina pau i tranquilitat jaja!

Sergi hauries d'haver enviat a l'avi a donar bons consells

Ma-Poc ha dit...

Mare meva... quines escenes que has de presenciar...

Què hem fet els del PiT darrerament?