diumenge, 6 de setembre de 2009

L'avi que fardava d'haver escrit un conte d'un gripau i el nano que fugia amb la família

Lectores i lectors:

Mmm... d'aixòoo... Ui!
Què anava a dir? Ah! Sí... mmm... que tinc agulletes als dits i... que m'estic recuperant...
—Estàs fet un figaflor...
—És clar avi, com vostè no va fer cap esforç...
—Au va! Deixa que ho faci jo i ja pots marxar amb la família...
—Molt bé avi, adéu! Fiuuu...


Uf! La seva actitud em comença a espantar, coi de nano...
Lectoretes i lectorets que llegireu això des d'un penyassegat amb una càmera digital a les mans i teleobjectiu més pesat que una bombona de butà:

Aquest mes d'agost només he pencat jo i, per ser sincer, no gaire, hi hi... així que, i ja em disculpareu tots els qui l'hagueu llegit ja, però tinc intenció de penjar el conte que vaig escriure pel blog de la bajoqueta que va sortir publicat el 17 d'agost d'enguany (un dia que no passarà a la història per tenir una especial activitat blogaire, oi?). Doncs aquí va per tothom i totadona que no el va poder llegir en el seu moment (tot just ahir al vespre el vaig llegir en veu alta a la dona del nano i la seva canalla...).
Ah! Tal i com vaig prometre, també penjo el dibuixet/gargot del nano que acompanya el conte.




* * *




Vet aquí una vegada hi havia un gripau albí enamorat d’una princesa. L’enamorament sobtat li arribà sota la llum de la lluna en una calorosa nit d’estiu. La princesa sortí al balcó i cantà la cançó més dolça que mai orelles de gripau hagueren sentit. En l’afany per veure millor la noia, el gripau hagué de lliurar cinc-centes batalles, i guanyar-les, per conquerir la roca més cobejada pels altres gripaus. Quan finalment assolí el cim, a pesar del dolor de les ferides sofertes, s’adonà del seu malastruc en veure com la princesa s’esvaïa cambra endins.

Aquella mateixa nit el gripau es jurà que res ni ningú el faria fora del seu nou reialme i l’ocupà amb altivesa de noble i cara de gos famèlic. La roca era el lloc alçat que gaudia de major privilegi en tot l’estanyol reial, des d’allà estant s’albirava, sense destorbs innecessaris, el balcó de la princesa. Com una estàtua més dels jardins, el gripau albí esperà pacient la sortida del sol, el dia sencer i l’anhelada posta de sol.

La nit el sorprengué frisant per banyar-se de llum de lluna i escoltar una nova cançó de la princesa. Quan aparegué completament nua rere la barana del balcó el gripau li somrigué, però la princesa no se n’adonà. Frustrat per la dissort del primer intent, tragué pit i s’atansà curós al cantell de la roca des d’on li dedicà un nou somriure mentre ella passejava la seva blanca nuesa per la balustrada, però el moviment tampoc captà la seva atenció, la princesa mostrava més interès pel recipient vítric que brandava en una mà que per l’estanyol i les bestioles. El recipient contenia un estrany beuratge groguenc cobert d’una fina capa blanca i escumosa que el gripau no sabia reconèixer, però entengué que havia de ser prou bo a jutjar per la cara de felicitat que es dibuixava en el rostre de la noia.

El gripau es desesperava convençut que ella no cantaria aquella nit. El seu pessimisme natural el dugué a pensar que no cantaria mai més, però quina fou la seva sorpresa quan, després que la princeseta s’empassés l’últim glop del maleït beuratge, arrencà el dolç cant esperat:





—GRRROOOOOOOOOOAAAAAAAAAAAAAARRRGGGGG!!!




* * *




Gargotejat per Sergi M. Rovira
—I escrit per mi, eh? Hi hi hi...


21 comentaris:

garbi24 ha dit...

Ratifico el que en el seu dia vaig dir.
Mira potser m'has donat una idea , penjar-ne algun per la resta de la catosfera , tant aturada aquest estiu.

Ferran ha dit...

Oooooh!!, camacuuuuu!!, haha
M'he rigut com un descosit amb això de "la cançó més dolça que mai orelles de gripau hagueren sentit", haha!! :-))

Mireia ha dit...

jajajaja.

P-CFACSBC2V ha dit...

He tingut com un déja vu, però sempre és un plaer tornar-lo a llegir :-D

Assumpta ha dit...

Com jo sóc addicta al 356 Contes, doncs ja l'havia llegit ;-))

Però trobo que fas molt bé de posar-lo aquí també. A vegades sap greu quan bons relats surten en dies de molt poca activitat i t'adones que tenen menys comentaris dels que mereixerien. Relats publicats l'agost, o els que surten sempre en dissabte o diumenge, així que et felicito per la iniciativa de "fer anar" a la gent cap allí :-))

Ah!! i digues a la teva granota que no miri d'aquesta manera a la mosca amb la que juga la meva nena!! A veure si encara la voldrà menjar!! Uhmmmmm

Laia ha dit...

Quina melodia tan peculiar! Però bé, cadascú és un món i el gripau els seus gustos tindrà!

he anat a para aquí arran de c@ts i... amb el vostre permís, compro un bitllet per acompanyar-vos en el vostre trajecte! :)

Anònim ha dit...

............♥
...........****
..........******
.........********
........**********
......*************
.....*****HAPPY***
....*****************
...*******************
..*********************
...........****
...........****
...........****
Day, doing nothing is the life of the consumers; positive pay, is the creator of life. Nothing to do, that is, had an empty life; If people continue to pay the interest, that is, good life.
www.hoard.com.tw
www.hoard.com.tw/default.php
www.hoard.com.tw/product_08.html
www.hoard.com.tw/about_us2.html
www.hoard.com.tw/chocolate.htm
www.ta89.com
www.ta89.com/about
www.ta89.com/index.htm
www.ta-520.com

sargantana ha dit...

un bon conta per el diumentge al mati...gracies
per mi es nou.

petons a l'avi tambe

Jesús M. Tibau ha dit...

mol bé, avi, no paris

Carme ha dit...

Jo ja l'havia llegit, i em sembla que ja vaig dir que a la primera frase ja sabia que era vostre... je, je, je sóc una gran endevinadora. I també vaig dir que l'havia trobat molt divertit. Jo he preparat un altre conte que em sembla que el faré sortir simultàniament.

kweilan ha dit...

Jo també el vaig llegir però uns dies després de la seua publicació.Molt divertit!!

Asimetrich ha dit...

A banda del gran final i el to humorístic del conte, no puc deixar d'admirar la qualitat literària de la narració. Menys mal que hi és l'avi per escriure allò que gargoteja el senyor rovira ... ;-)

Cèlia ha dit...

Bon profit princesa! un rotet digne del seu càrrec! Un bell cant per les orelletes del gripau...

Avi, us heu lluit! És molt bo!

Rafi ha dit...

Si aquest GRRROOOOOOOOOOAAAAAAAAAAAAAARRRGGGGG!!! final, es amb "cua", es un bon escrit per el diumenge al mati, doncs els dissabtes al vespre corren molts de "princeps i princeses" que deixen "petjada".

Salut i Peles

XeXu ha dit...

Jo ja l'havia llegit, però si t'agrada que et regalem les orelles una mica, et tornaré a dir que és molt bo!

bajoqueta ha dit...

Avi 1 Sergi zero patater i fins aquí puc llegir :)

I voltant el pollastre m'he cremat al forn ::(

Jordi ha dit...

Em reincorporo del periode estival i veig que segueix fent de les seves!Bé, el conte, molt bo! Bon retooorn!!

khalina ha dit...

Avi, felicitats per aquest conte. El final és genial!

Anònim ha dit...

Time for a wise person, as precious as diamonds; but right fool, it becomes like a soil, there is no point value.
www.sunsgarden.com.tw
www.sunsgarden.com.tw/service.php
www.love-motel.com.tw/index.html

Ma-Poc ha dit...

Aquest sí que l'havia llegit i comentat al seu moment... ;)

Els del PiT ha dit...

Moooltes gràcies a tothom i totadona! Hi hi hi...
:D

Què hem fet els del PiT darrerament?