dimecres, 2 de setembre de 2009

L'home que havia perdut la noció del temps mentre era abduït

Quiss pon, hor de remen r tecles, o ixò diuen... (Per cert, on redimonis és l tecl que busco?!?
—Aquí és nano! La veus ara?!?
—Aah! Gràcies avi Gres! No la trobava aquesta, tan amagadeta a l’esquerra...

Abans de començar a formar paraules amb les diferents lletres que el teclat m’ofereix i que aquestes, soletes i plegades, vagin formant oracions amb cert sentit per ésser transmeses i publicades, demanaré públicament disculpes pel silenci i la deixadesa mostrades al PiT aquest darrer mes. Mentrestant aprofitaré per acostumar novament els meus ditets de dona al noble art del tecleig...

AVÍS A NAVEGANTS:
Aquest escrit pot ser llegit de dues maneres, tan bona serà l’una com l’altra, i són les següents:

1) Tothom i totadona que passi amb presses per aquí a saludar (o a tafanejar) i sigui del tipus: “és que tinc l’olla a la banyera i el nen al foc” (cosa que a pocs dies de començar les escoles no serà gens d’estranyar), que no s’espanti, l’escrit/post acaba de seguida, just quan s’acabi el compte enrere que va després d'aquest paràgraf trobarà el comiat de l'avi i tres estrelles Michelon, llavors haurà de tancar el PiT... i el foc, en el cas que la carn agradi més aviat al punt o volt-i-volta-tirant-a-crua.


3... 2... 1... 0!



—Fins la propera i moltes gràcies per venir! Hi hi hi...



* * *



2) Com no hi haurà un examen al final de l’escrit per comprovar que els que us heu quedat continuareu llegint fins que s’acabi aquesta ximpleria o fins que la carn quedi tan feta com una sola de xiruca nova, també us donem les gràcies, però bàsicament per la vostra paciència.



* * *




Lectores i lectors que llegireu això immersos en la peresa pròpia que representa la tornada a la normalitat:

—Quina mandra que fa haver de tornar a la normalitat quan ja t’has acostumat a l’anormalitat, oi nano?
—No cal que ho juri, avi... ja fa un temps que no escric gaire res per aquí...
—Ni per allà, eh?
—Ni per allà, ni per allà... però és que a l’estiu s’engega la “part lectora” que habita en mi i la “part escriptora” queda relegada a la segona posició.
—Entre altres coses, oi? Si ni tan sols vas dir adéu...
—Miri qui parla!
—Què dius sapastre! Almenys jo vaig enviar una postal i un conte pel blog de la bajoqueta, però això teu no té perdó! Un comiat així... a la francesa, sí senyor! Hi hi hi...
—Mai millor dit avi m’he-lligat-una-francesa-que-es-diu-Xantal-i-ballem-cada-nit-el-mambo-plegats, eeeh?!?
—Ui, però si allò va ser una història d’uns dies...!
—Ah sí...? Quants?
—Trenta, per ser exactes, hi hi hi...
—Ara no és moment d’entrar en detalls perquè ens allargaríem massa... d’altra banda, tampoc cal tornar amb molta embranzida perquè podríem prendre mal a la nostra edat, eh? Ja ens ho anirà explicant tot això en fascicles (que precisament ara comença la millor època per vendre aquestes coses...).
—Està béee, naaano...

El cas és que...

Estimada catosfera:
Vaig patir un problema d’ADSL que em deixà sense connexió TOT UN DIA SENCER, just el dia després de penjar la postal de l’avi Gres. Reconec que no tenia intenció de desconnectar tant de temps, però sense poder comptar amb l’avi de guàrdia al PiT i amb els nens de vacances per casa, em vaig anar acostumant a la desconnexió...

—I a jaure com un gos a l’hamaca, hi hi hi...
—I el "dolce far niente" o el "laissez faire"...
—Com dius?
—No res, avi. Que haig de dir que ara em sento satisfet i no me’n penedeixo d’haver desconnectat. He recuperat gran part de vida que havia oblidat en Un racó... he escrit per mi (digueu-me egoista), he descobert que els nens creixen més ràpid del que podia pensar i que la meva fràgil i atabalada ment sabia descansar en harmonia amb els ulls i la resta del cos sense esperar que l’explorador de torn em preguntés si volia tancar pestanyes o aclucar parpelles.

Dono les gràcies a l’amic Víctor Pàmies (del Raons que Rimen, entre altres...) que va “diccitionar” allò de: “Escriure al blog a l’estiu és treballar pel diable”. A mi el que és treballar ja em costa normalment, però si a més a més és per a algú que sempre està de mal humor i porta banyes... realment es deu fer insofrible, amb aquella calor, infernal...

—Coi! Com a tothom i totadona, no et fot?
—Avi si us plau... quina llengua, home! S’ha oblidat de les lectoretes i lectorets? Això de “no et fot” vol dir “no te jode” en castellà, eh? Lleig, molt lleig!
—No, no... que això és francès nano: “No et fot, avec un café olé et un pixé de l’eau”...
—Au va home!
—A veure si ho he entès bé... estàs dient que la gent que llegeix el PiT són uns banyuts malcarats?!?
—Bé... no, no exactament, no ho deia per les estimades i estimats blogaddictes catosfèrics, ho deia per... ho deia... ho... h... ui quin merder... ho deia per fer la conya amb allò del diable! Estic plenament convençut que la gent que ens visita ha quedat sanejada i descarregada d’haver de suportar les nostres històries durant molt de temps seguit, d’aquesta manera han pogut assaborir amb millor criteri les lliçons de xinès/japonès que des de la virtualitat ens han encolomat aquesta colla de nous comentaristes/col•laboradors del PiT...
—T’hi hauràs d’esforçar un xic més nano, hi hi...
—Clar que podria configurar una excusa més creïble, com allò de: “Ui, m’han deixat sense internet un dia i ja no recordo com es feia allò de penjar escrits al blog... hauré d’esperar al setembre...”.
—I què tal dir la veritat?
—Home, vist així... diré que en realitat he estat abduït per un munt de gent mentre vostè es torrava a la platja de dia i ballava samba i merengue de nit fins a hores intempestives (pels llocs més insospitats) i amb la mare d’un tal François (informàtic-francès-super-important-al-seu-país...).
—Abduït?
—Això he dit exactament, avi, els abductors en qüestió (no confondre amb adductors) han estat aquesta colla:


1.- Ken Follet i la segona part de la segona part de “Els Pilars de la Terra”, és a dir: “Un Mundo” era la primera part de la segona part i “Sin Fin” la segona part a la que feia referència unes paraules abans...

—Claríssim nano, tgguébian!
—‘Aaale avi...

2.- David Benioff amb la trista, crua i divertida “City of Thieves”, ambientada a Sant Petersburg durant la Segona Guerra Mundial. L’avi de l’autor li explica amb pèls i senyals la “difícil missió” que van haver de dur a terme ell, Levi Beniov, un noi de disset anyets i un prominent nas jueu, i Kolia, un soldat/escriptor/desertor del mateix Exèrcit Roig. La missió, encomanada per un Coronel de l’Exèrcit Roig, té un termini (aproximadament una setmana) i una finalitat: salvar les vides pròpies. (Aquest en Benioff és el marit d’una tal Amanda Peet que, pel que sembla, figura dins del Star System, però encara no he trobat ningú que me’n sàpiga dir què... hauré de seguir buscant).

3.- La peculiar Kazuko Ueno i les “Veus per Existir” (Regal/premi obtingut d’un concurs de jomateixa del Tu mateix llibres) Una periodista japonesa o nipona (com vostè vulgui) que descobreix la nova cançó catalana (Llach entre altres...).

4.- John Boyne i la crua novel·la “El Noi del Pijama de Ratlles” que tenia pendent des de feia massa temps, com vaig dir-li al Ferran (PForta i especial abraçada!) en un article/post que va fer al seu blog In Varietate Concordia (no he vist la pel·lícula, però sens dubte m’ha agradat més el llibre...).

5.- Paul Auster i la seva angoixant i marejant “Trilogia de Nova York” (tres novel·les en una i d’una tacada, que també tenia pendent gràcies al blog de noséqui ara mateix).

6.- Zadie Smith amb la seva primera novel·la “White Teeth” de l’any 2000. Casualment també era el primer llibre que treia de la biblioteca de Quissapon després de donar-me d’alta (no vaig haver de pagar res... qui diu que la crisi causa estralls? Llegir així et surt de franc!). Smith descriu des de l’òptica de tres religions: Musulmans, Testimonis de Jehovà i Jueus (i alguns ateus), una part de la societat londinenca (tot això abans de l’11/S). Ho fa usant un transfons humorístic: escenes divertides mesclades amb d’altres socialment més dures, la trama i el desenllaç són una excusa només per fotografiar aquella realitat social “minibabel” de determinats barris...

—Això dels minibabels no són els formatgets aquells que es mengen els teus fills?

—No avi, fred, fred...

7.- Karen Rose i “Nothing to Fear”, que és d’aquelles de patir, “d’aiaiai què passarà?” i com n’és de dolenta la dolenta... preveus que tot acabarà allà mateix, com acaben les típiques pel·lícules americanes (telefilms bàsicament), o no, però t’ho passes bé si t’agrada rosegar les ungles disponibles...

i ara...

8.- He començat a notar que m’abduïa en Markus Zusak amb “The Book Thief”, del qual en tenia referència a través d’en Ma-Poc del Mots Emblocats (que, si la memòria no em falla, és el llibre que va triar pel 100è joc literari d’en Jesús M. Tibau) i no me’n vaig poder estar quan el vaig veure en una lleixa esperant que algú el prengués...

—Doncs jo em vaig comprar un llibret a Quissapon de Mar: “Parli Francès (15 dies garantit)”...
—I què, ça va bien monsieur?
—Res, res nano, que com la Xantal em va durar més de quinze dies i amb les mans ja ens enteníem, el vaig anar a tornar! Hi hi hi...
—Quines penques!
—Més que tu he pencat, eh?
—Ah sí! El seu conte... però d’això ja en parlarem més endavant, que aquí ja no hi ha espai, eh?
—Malandando...


* * *

Bé, doncs demà... més (això si no tinc agulletes als bíceps digitals, que ja podria ser...)

3... 2... 1... 0!!!

—Fins aviat, xiquetones i bucaneros! Hi hi hi...



Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...

27 comentaris:

Rafi ha dit...

Ben tornats!!!!!!!!!!!, Jo crec que heu aprovat l'examen de setembrei ens veiem en el nou curs que ja comença, per cert la tal Amanda "Peet" la podeu fitxar per fer algun escrit al PIT.

Salut i Peles

Nymnia ha dit...

Que bé que, poc a poc, tothom vagi tornant... és una pena perquè vol dir que s'acaben les vacances, però bé, trobant-hi la part bona, aixi tornem a tenir més actiu tot aquest món! I veig que han sigut unes vacances ben productives, almenys literàriament! Deu ni dor quanta feina feta!!! Jo no he tingut massa temps per llegir, però a poc a poc i bona lletra jo vaig fent. en fi, que bentornats i un petó!

Assumpta ha dit...

Jjejeje veig que haveu enganxat de nou la primera i la segona part de la segona part de "Els pilars de la Terra".

Haveu estat tant de temps sense escriure i ara heu volgut recuperar l'espai?

Per què l'avi i en Sergi parlen amb la mateixa veu? l'avi no parlava en negreta i en Sergi en normal?

Per cert, avi, per aquí hi ha una granota que diu que es seva!!
Demà, el relat es meu... també surt un animaló molt dolcet :-))

Benvinguts i bona nit.

sargantana ha dit...

benvinguts a la realitat, macos

molts petons retrasats, que no caducats..jejejej

au revoire avi!!

Carme ha dit...

Jo ara sóc de les de la pressa.... me'n vaig a treballar... tot i així he llegit el teu post.

M'alegro de llegir-vos i ja t. ornaré.

I jo treballant pel diable! Casum l'olla!

garbi24 ha dit...

Ben tornats , i ojo amb les agulletes als dits , tant de teclat després de tants de dies .......

òscar ha dit...

molt bentornats sergi i avi!!!

bentornats i benllegits. especialment l'avi que, amb aquest aprenentatge express de la llengua gal.la, a més d'estretar els llaços amb els pais veí ha aconseguit arrimar-se a la xantal que, també, és una excelent forma de fer pais. :)

Kudifamily ha dit...

Homeeeeeee!!!
Ja era horaaaa!!!!!

A mi, de tota l'explicació que ens dónes, Sergi, el que em té més intrigada és que no parles dels vostres amics "japos" que han estat comentant el vostre últim post... On carai vas anar de vacances, noi?

:-D

Molt bé pels llibres... jo ja no sé què és llegir més de dues pàgines seguides... :-(
Dels que poses, Auster genial, com sempre, Boyne dur però preciós, i Zusak el vaig començar a llegir però no em va enganxar... hi tornarem quan poguem.

Bé doncs, bentornats als dos!!!

(Avi, una foto del moreno post vacacional, no?...)

Jesús M. Tibau ha dit...

tornem-hi

P-CFACSBC2V ha dit...

Que bé que hagueu tornat! Ja patia que l'estiu no us hagués anat massa bé i no us tornéssim a veure!

(Cada vegada que veig aquest llibre del Ken Follett mutilat… snif…)

Marti ha dit...

Sergi, Avi,

Ja us trobava a faltar, i molt!

Sergi, això que t'adones que els nens creixen quan deixes d'esriure al blog espero que sigui una metàfora. Així no m'animaràs mai a començar el meu...

Sayonara per a tots els nous lectors i seguidors Japos que he vist que has guanyat durant les vacances. Crec que hauries d'anar pensant en traduïr el PiT al Japonès per tal de no perdre'ls.

I segur que el Sr. "Ket Foll..." t'agraïrà que hagis disposat les dues parts del seu llibre en l'ordre correcte per a simular un "reenganxament natural"

Apa, ben tornats!

Asimetrich ha dit...

Fantàstic tenir-vos per aquí de nou. Les abduccions expliquen moltes coses!

XeXu ha dit...

Home(s), no calia fer tota la feina que no heu fet en un mes en un sol post! Ben tornats tots dos!

Només una cosa, recordar que els llibres de la biblioteca no es poden partir per la meitat per facilitar-ne la lectura. Era per si no quedava clar.

Cèlia ha dit...

Genials com sempre! que dic com sempre, millor que mai! (però a mi el pijama de ratlles... no em vaig creure que el nen, que ho narra com un adult no s'adonés de res, no em quadra, vaja!
I l'abducció no està malament. Un títol que crida l'atenció per dir que has descansat del bloc perquè... un diable?

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Caram, quina feinada que heu fet, quina pila de llibres!
Clar, ja ho té això: la gent que fa vacances té temps per llegir. Espero poder fer el mateix a l'octubre.
Com diuen per aquí, bentornati!

kweilan ha dit...

Benvinguts!!! Ja us trobàvem a faltar!

Anònim ha dit...

We owe it to someone else's achievements in health and thus feel joy, depending on the success of others as if their achievements, and this is the Buddha mind. Always hold the interests of all sentient beings of the heart, we can not leave the joy forever.
www.cosmifilm.com.tw
www.cosmifilm.com.tw/index.htm
www.cosmifilm.com.tw/pro1.htm
www.cosmifilm.com.tw/product2.htm
www.pandora-mall.com
www.pandora-mall.com/default.asp
www.pandora-mall.com/info/guide.asp
www.pandora-mall.com/info/view.asp?id=1

Cris ha dit...

Benvinguts a tots dos.... Un plaer tornar-vos a llegir i que continueu arrancant-nos somriures.... Per cert, se us ha colat algú xinès o del japó, potser que el proper llibre d'idiomes no sigui el francès, i ens diuen què cony escriuen :) Salutacions cordials!!

Anònim ha dit...

Information and knowledge exchange to share their life and hopes that these high quality web site allows you to enjoy!!!

Information et échange des connaissances à partager leur vie et espère que ces sites Web de haute qualité vous permet de profiter!

Information und Wissen auszutauschen, um ihr Leben zu teilen und hofft, dass diese qualitativ hochwertige Web-Seite, die Sie zu genießen! Erlaubt!

信律隔熱紙
簡善琳瑜珈
畯富包車旅遊
三泰保健食品
104法拍屋
信律隔熱紙
禾雅堂乳酪蛋糕
潘朵拉日韓服飾
優質行動網
網路行銷
旅遊達人
旅遊資訊
日光花園
瑜珈天地
小蝸牛
潘朵拉服飾
建炳整形
新彩整形
不孕症達人
優質網
新彩整形
建炳整形
郭鴻璋婦產科
網路行銷
隔熱專家
actionone
機票旅遊
汽車旅館天地
日光花園
瑜珈天地
法拍屋達人
清潔達人
行動百分百
優質天地
百分百
aoone
actionone
首頁網路行銷
新彩整形
建炳整形
嘉俞瑜珈
actionone

khalina ha dit...

Bentornats tots dos. Sempre va bé desconectar.
Sergi, me'n alegro que hagis llegit tant. Jo també he aprofitat per fer-ho, clar que no amb tan nivell, que tu fins i tot en anglès.

Avi, me'n alegro que hagi lligat tants dies amb la Xantal. Jo no he lligat perquè ja estic emparellada, però vostè amb nivell i amb francès.

khalina ha dit...

Per cert, què fareu amb els nous col.laboradors japonesos?

GAIA ha dit...

Benvinguts. Ara ja torna haver-hi moviment pels blogs però ha estat bé desconnectar una mica

Anònim ha dit...

Do you want a change for the love nest to re-shape do! You want to purchase furniture for the sweet nest re-do!

Welcome to all of Taiwan's largest kitchen decor net ^ ^

室內設計 歐化廚具
系統櫃 系統傢俱
傢俱 廚具 歐式廚具
裝潢 室內設計作品
抽油煙機 廚具工廠

Ferran ha dit...

Heavy, eh, el llibre? Uns quants nusos a l'estómac, se't posen a mesura que t'atanses al final i intueixes...

Bentornats!! A la catosfera us trobàvem a faltar; ai, aquesta desaparició à la française...! :) Però bé, segur que ara veniu amb empenta per explicar-nos muntaaaanyes de coses, així que ja podeu anar-vos-hi posant!!

Abraçades virtuals!

bajoqueta ha dit...

Jo ja donava per fet que vos havia abduit el xinès-japonès-coreà que corre pel blog i que deixa missatges en una altra llengua :)
Benvinguts!

I a continuar escrivint! I llegint i de tot.

I corro que tinc el pollastre al forn i no és broma jajaja

Ma-Poc ha dit...

Tot i que crec que ja t'ho he escrit més amunt... et trobàvem a faltar per aquí!!! L'avi encara ens va enviar aquella postal per el nano... En fi, recordes bé que el llibre de Markus Zusak fou el que vaig triar pel 100è joc. Gràcies per l'enllaç, tot i que crec que com que el bloc estava tancat per vacances poca gent hi haurà tret el cap... jeje ;)

Els del PiT ha dit...

Hi hi hi... Mira que en sou de bona gent tots plegats, eh?
:)

Què hem fet els del PiT darrerament?