Lectores i lectors que llegireu això després de visitar un caixer automàtic i comprovar, amb estupefacció, que sempre hi ha algú que té més diners que vosaltres:
Benvinguts al món real!
Des d’aquest modest blog, anomenat PiT...
—Que rima amb divertit, hi hi...
—Sí avi... i amb el de La Roca.
—Això no rima pas, nano...
—Castellfolliiit...
—Ah! Que n’ets de malparit, hi hi hi...
Com anava dient, des d’aquest humil blog vull endegar una campanya adreçada al buscador més utilitzat i, fins i tot canonitzat, en incomptables ocasions: Google.
—Com dius?
—El que sent, avi.
Sovint m’he trobat al davant de la nevera oberta de bat a bat, amb cara de babau i processant la informació que m’ha donat la dona respecte d’on puc trobar un tomàquet per sucar el pa... i he estat incapaç de veure’l fins que la dona m’ha etzibat allò de:
—Esperes que et salti a la mà? Obre el calaix home!
És clar que de vegades he obert la nevera sense saber per què, però això seria un altre tema...
—Explica nano, t’escolto...
—Doncs és allò del per què els homes casats ens engreixem amb més facilitat que els solters...
—No sé on vols anar a parar...
—El solter obre la nevera, veu el mateix de cada dia i se’n va al llit i el casat obre el llit, veu el mateix de cada dia i se’n va a la nevera...
—Ui quina poca-soltada!
—Sí avi, això no s’havia dit mai, eh?
—Noooo, jo no ho havia sentit mai a la vida...
El cas és que no només ens passa a la cuina, els armaris són aquells enemics gegantins engolidors de roba preferida.
—No hauràs vist per casualitat la meva samarreta d’estar per casa, amor meu? —preguntes amb innocència i remates amb unes paraules tendres pel que pugui venir, ella no usa la casualitat ni per pentinar-se, sap sobradament on és tot i et torna a etzibar allò tan bonic de:
—Els homes no trobaríeu aigua a mar! —frase que ja utilitzava ma mare estimada.
—Hi hi hi...
—Ja pot riure avi, que gràcies a això he arribat a la conclusió que els homes (altrament anomenats gènere masculí) som els éssers del planeta amb menys capacitat per trobar res que estigui davant dels nostres morros (o això és el que vull creure prenent-me a mi mateix com a mostra de població...).
—Cert com hi ha aigua al mar, nano...
—Per contra, les dones (altrament anomenades gènere femení) demostren tot el contrari (o això és el que vull creure prenent com a referència una mostra de població prou significativa: ma mare i la meva dona...).
—Significativa i activa, just el contrari que tu, hi hi... I què vols dir amb tanta palla?
—Doncs que no entenc per què diem “el buscador Google”, o “sant Google”, quan en realitat hauríem de dir “la buscadora Google”, o “santa Googlesa” (per fer-ho més palès). És per això que deixo sobre la taula aquesta proposta... qui la prengui que no s’empatxi, eh?
—Calla, calla, ves per on que no en faci un grup al feixbuc...
—Home no estaria pas malament avi, de grups inútils al facebook n’hi ha una bona pila... ja el sabré trobar jo?
—Ho dubto, nano...
Benvinguts al món real!
Des d’aquest modest blog, anomenat PiT...
—Que rima amb divertit, hi hi...
—Sí avi... i amb el de La Roca.
—Això no rima pas, nano...
—Castellfolliiit...
—Ah! Que n’ets de malparit, hi hi hi...
Com anava dient, des d’aquest humil blog vull endegar una campanya adreçada al buscador més utilitzat i, fins i tot canonitzat, en incomptables ocasions: Google.
—Com dius?
—El que sent, avi.
Sovint m’he trobat al davant de la nevera oberta de bat a bat, amb cara de babau i processant la informació que m’ha donat la dona respecte d’on puc trobar un tomàquet per sucar el pa... i he estat incapaç de veure’l fins que la dona m’ha etzibat allò de:
—Esperes que et salti a la mà? Obre el calaix home!
És clar que de vegades he obert la nevera sense saber per què, però això seria un altre tema...
—Explica nano, t’escolto...
—Doncs és allò del per què els homes casats ens engreixem amb més facilitat que els solters...
—No sé on vols anar a parar...
—El solter obre la nevera, veu el mateix de cada dia i se’n va al llit i el casat obre el llit, veu el mateix de cada dia i se’n va a la nevera...
—Ui quina poca-soltada!
—Sí avi, això no s’havia dit mai, eh?
—Noooo, jo no ho havia sentit mai a la vida...
El cas és que no només ens passa a la cuina, els armaris són aquells enemics gegantins engolidors de roba preferida.
—No hauràs vist per casualitat la meva samarreta d’estar per casa, amor meu? —preguntes amb innocència i remates amb unes paraules tendres pel que pugui venir, ella no usa la casualitat ni per pentinar-se, sap sobradament on és tot i et torna a etzibar allò tan bonic de:
—Els homes no trobaríeu aigua a mar! —frase que ja utilitzava ma mare estimada.
—Hi hi hi...
—Ja pot riure avi, que gràcies a això he arribat a la conclusió que els homes (altrament anomenats gènere masculí) som els éssers del planeta amb menys capacitat per trobar res que estigui davant dels nostres morros (o això és el que vull creure prenent-me a mi mateix com a mostra de població...).
—Cert com hi ha aigua al mar, nano...
—Per contra, les dones (altrament anomenades gènere femení) demostren tot el contrari (o això és el que vull creure prenent com a referència una mostra de població prou significativa: ma mare i la meva dona...).
—Significativa i activa, just el contrari que tu, hi hi... I què vols dir amb tanta palla?
—Doncs que no entenc per què diem “el buscador Google”, o “sant Google”, quan en realitat hauríem de dir “la buscadora Google”, o “santa Googlesa” (per fer-ho més palès). És per això que deixo sobre la taula aquesta proposta... qui la prengui que no s’empatxi, eh?
—Calla, calla, ves per on que no en faci un grup al feixbuc...
—Home no estaria pas malament avi, de grups inútils al facebook n’hi ha una bona pila... ja el sabré trobar jo?
—Ho dubto, nano...
Que no ens dormir al llorer, eeeeeing? Hi hi hi...
Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...
—No tot, eh? Que jo també faig feina...
34 comentaris:
Deu ser que en diem buscador en masculí perquè busca; si fos femení, no caldria que busqués, ja ho trobaria directament :-) El programa et trobaria el que busques abans d'escriure res, en mode telepàtic.
huas! m'apunto al comentari anterior :P anava a dir: en femení no cal buscar que trobes directament :P
Parlem de coses importants, i per aquest estudi ja heu cobrat?
Tota la raó del món. La trobadora Google sona a una altra cosa... ja està bé que sigui un buscador! (m'alegra veure que això passa a totes les famílies...)
Jajaja, jo et recolze, visca la buscadora Google! :D
對於想要讓自己變美的您，建炳診所提出以下建議：
1.整形前一定要選擇合法的醫療院所及合格專業的整形外科專科醫師，不要以價錢為依據，拿自己的身體當試驗品。
2.整形手術前一定要與醫師充分的溝通，因為美是主觀的，所以表達什麼是你想要的型態是讓整形成功的重要因素。
3.整形手術前如果未達法定年齡18歲，就需要徵求父母的同意，由爸爸媽媽陪同一起接受諮詢及診療。
本診所提供最完整的整形各項手術如：微整形、雙眼皮、隆乳、隆鼻、抽脂、五爪拉皮、眼袋、除疤、自體脂肪移植、玻尿酸整形…等。歡迎進入網站瀏覽或親洽建炳整形外科診所洽詢。
整形、拉皮、電波拉皮、抽脂、雙眼皮、玻尿酸、脂肪移植、除疤、隆乳、隆鼻、眼袋、果凍矽膠>>>參考網站
tu tens armari propi, sergi?
vaja sort! a mi m'ha deixat un raconet testimonial (zulo li valdria com a denominació) en el que amuntego roba sense massa criteri. allà no hi tinc problemes (tot s'ha de dir) en trobar les coses.
La meva mare també ho deia això del mar i l'aigua... però és que és veritat.
Si la campanya lafas al Facebook a mi no m'hi busquis, però em sembla molt bona idea!
És una idea ha tenir en compte però jo no li buscaria els tres peus al Google, no ens trobessim amb alguna sorpresa :-DD
una bona iniciativa. Vés que no et donin un premi Nobel i tot, que estan de rebaixes
Que consti que estic d'acord en "no trobaríeu aigua al mar".... ejem.... Amb el que us costa demanar un carrer quan sou fora de casa, i el poquet que us costa demanar on és un tomàquet quan hi estéu.... Això, que sou tremendos, eh? (Avi, res de feisbuc, millor el bloc, que així riem TOTS)
He rigut molt i una mica de veritat hi ha en què no trobaríeu aigua al mar. La buscadora google...no està gens malament.
jajaja. Totalment a favor de la proposta!. vaig a buscar el meu vot i torno de seguida ... ... ...
En defensa dels buscadors mascle, hauriem de palesar que una buscadora Google podria ser-ho només en el cas que no necessités un mapa. Buscadora + mapa = escassa probabilitat d'èxit, no?
Ep, que no ho dic jo!
Ferran! que te vi a dà! :P
Anava a deixar un comentari, però després de llegir l'aportació de l'Anònim, crec que ja està tot dit...
Doncs a mi em passa justament al revès. Sempre ho trobo tot jo i em demana ajut! Increïble, oi?
Jo no trobaria aigua al mar ni la resposta a la peregunta... :)
De fet, quan obres la pàgina posa Google i prou, ningú ha dit que hagi de ser masculí. Si a partir d'ara diem la Google ho podem normalitzar i tot. Busca-ho a la Google. Què tal sona?
Jajajajajajajaja La Google!! De veritat que he rigut molt!!!
Doncs a casa meva som com a cal Jordi de la Banyera... jo sempre ho perdo tot i en Josep Lluís és molt ordenat.
La de vegades que abans de sortir de casa perdo "minuts" perquè no sé on he deixat el rellotge (és que per casa me'l trec, que em molesta) o les claus...
P-CFACSBC2V:
Ben vist... estaria bé saber la teva opinió respecte l’aspiradora o la rentadora...
;-)
Clidice:
Hehehe...
Rafi:
Si cobrés per escriure al blog t’ho diria, encara tenim pendent de cobrar la factura de l’estudi de mitjans...
Els de l’Otis:
No us trauré raó, però no em ve res al cap respecte a “trobadora”... (estic espès, eh?)
Toni:
Gràcies maco!
Anònim:
Prometo que m’apuntaré a classes, però pensa que és difícil, aquí ja tenim prou problemes amb les llengües com per afegir-vos a vosaltres a la llista... pero que sàpigues que et dono suport en el vostre intent de promoure i lluitar per tal que no s’extingeixi el vostre idioma, eh?
òscar:
Sí noi, en tinc un de gegantí fet a mida que em vaig trobar a la casa, però com pots imaginar, el repartiment de cossos no és equilibrat. La gràcia és tenir poca roba...
Carme:
Ta santa mare ho era tant com la meva!
Al facebook ho farà l’avi si hi pensa, darrerament no hi va gaire per allà i només farda amb els seus companys de petanca dient que té “feixbuc”...
McAbeu?
Per què he vist de vegades MacAbeu?
Hauríes de fer alguna cosa per normalitzar-ho definitivament, oi?
Jo mateix estic pensant a canviar-me el nom per “nano”...
Jesús:
hehehe... bona aquesta, eh?
Cris:
Ens costa demanar un carrer per pur ego, nosaltres ho sabem tot, i si no ens ho inventem, com fa la gent que t’explica com anar al lloc que busques i no ho té clar.
De tota manera és qüestió de temps, l’evolució de l’espècie farà que els nens mascles neixin amb un dispositiu GPS incorporat amb actualitzacions disponibles i USB al dit del mig...
Només caldrà aprendre on s’ha de connectar aquest ditet i llestos!
kweilan:
Una miqueta de veritat només?
hehehe...
Asimetrich
...
...
...
Encara t’espero...
Ferran:
“No hase falta que tú dises nada más”
T’ho he escrit en alemany, que sé que el parles de nassos, eh? hehehe
Clidice:
Ui ui ui...
captaire:
Ja veus que li he contestat amb molta educació, eh?
Jordi:
Haurem de buscar la teva part femenina doncs, que no està gens malament, eh? Però deu ser a causa del domini d’aquesta part que tots tenim a dins...
Ma-Poc:
Quina llàstima... no som res... i mira que ets jove, eh?
XeXu:
A mi em sona prou bé, potser santa Gloogle S. A. és massa mercantilista...
Assumpta:
Ui! Ara recordo que no t’he donat les gràcies per l’avís del teu mail (allò d’en Cesc)... Gràcies!
Buscant la teva part més masculina?
hehehe...
i els solters i solteres que tornem a casa els pares per les raons que siguin, també ens engreixem amb facilitat!
buf, com costa fer dieta amb lo bona que està la truita de patates de la mare!
el masculí genèric encara està a l'ordre del dia!
Estimada rits:
Has de dir la teva mare que, en comptes de "truita de patates", et faci "fruita en pastetes"!
I que la truita ens la faci a nosaltres, hi hi hi...
Un petó a la galta, bonica!
Des de que sóc a Blogger el meu nom és McABEU (a l'escocesa) si has vist algun comentari meu signat d'una altra manera és que no sóc jo.
A veure si m'estan suplantant la identitat que això ara està de moda (només cal veure l'embolic que s'ha muntat amb els C@ts) ;-DD
Per cert, me'n guardaré prou de dir-te que has de fer però no has pensat en activar la verificació de paraules als comentaris i així fer desaparèixer els teus comentaristes orientals? :-DD
Sergi, com a víctima d'invasions orientals, vaig trigar temps a fer-ho, però al final vaig haver d'activar l'antipàtica 'verificació de paraules'. Això ni la Google ho arregla.
Salut!
La google, home, és clar que sí!
McAbeu:
L'activació de la verificació de paraules no m'agrada gens i el que no vull per a mi no ho vull per als altres, però...
Però res nano! Que a mi sí que m'agraden els comentaristes orientals... em fa l'efecte que són bonics separadors, sanefes de colors amb textos indesxifrables, hi hi...
Bé, no m’hi ficaré pas amb vostè... ni amb tu McAbeu, que ja sé que sempre signes així, però em va semblar haver vist el teu nom de color blau i així MacAbeu...
Ja ho diuen que de vegades fins i tot els majors de 40 anys comencen a patir al•lucinacions...
PS: He pillat la indirecta... “Per cert, me'n guardaré prou de dir-te que has de fer...”. Això és per tots els cops que et vaig comentar que el wordpress era molt carregós, oi?
Puigmalet:
Bé, com li he dit a McAbeu, a mi em costa molt desxifrar les verificacions, penso que és un tema de cervell: aquest processa una informació errònia, és a dir, omple una paraula amb l’experiència com el dibuix inacabat que la ment entén que ha d’omplir.
Exemples de comprovació:
“mrda”, jo escric “merda” i la cago (ups! perdó...)
Això quan vas restret, perquè si no et surt això altre: “cagrrines”, hi hi hi...
No ens arreglarà ni la Google, no...
Salut maco!
Mireia:
Ooooi taaant! Hi hi...
Petons bonica!
:)
Vols que et digui una cosa, el format que tenia al meu antic bloc se'm feia carregós a mi i tot. Però és allò de que és el que hi ha i et fa mandra fer el canvi, per tant els teus comentaris en aquest sentit (que tampoc van ser tants) em van ajudar a fer el pas i he de reconèixer que el meu blog va guanyar molt venint a aquesta casa gran. No sé si te'n recordes però el primer blog on vaig fer saber el canvi de format va ser en aquest vostre i per això vosaltres vau ser els primers "seguidors" del meu. I això és d'agrair i jo ho faig, per tant en aquest sentit no hi ha cap indirecta (almenys aquesta vegada ;-D)
La frase s'ha de prendre en el sentit literal, no vull dir-te que has de fer però t'ho dic a continuació :-DD
Dues coses més, la primera és que em sembla que tindrem xinesos per estona que si a l'Avi li agraden poca cosa hi podrem fer :-DD i la segona és que jo no crec que pateixis al·lucinacions per tant: Podries dir-me on vas veure això de MacAbeu i en color blau?, que ja començo a patir :-P
McAbeu, curiosament aquesta "Casa Gran" a alguns se'ns comença a quedar petita, com per exemple per la limitació de les 2.000 etiquetes per blog. I potser haurem de fer com tu, i cercar una altra casa, gran de veritat. :-)
subscric això de " no trobaries aigua al mar", a casa passa....
McAbeu:
No n’era conscient d’això que dius de l’avís, és tot un honor, no tinc per costum callar-me les coses que no m’agraden de la gent que estimo i aprecio, potser això m’ha fet ser massa directe en algunes coses, sort que tinc l’avi que em fot clatellots de tant en tant...
També m’agrada saber la opinió dels altres i fer el que em roti després, sempre tenint la plena llibertat de fer-ho.
Certament, a l’avi li agraden aquests dibuixets...
Respecte al cas del teu nick, he revisat comentaris als pocs blogs que he visitat darrerament (c@ts, bàsicament per una qüestió de temps, volto poc aquests dies), però no ho he vist allà, potser m’ha traït la meva ment, però hagués posat la mà al foc... de tota manera, no has de patir per res, doncs el comentari Macsignat no era pas fora de to, eh?
vpamies:
Ui, però si fa un moment parlava una mica de tu en l’escrit d’avui...
Ostres quina sort que jo etiqueto poc i malament...
zel:
Subscrit queda, àpala!
Sergi, no oblidem que hi havia els rentadors (o safarejos), on s'havia de rentar a mà. La rentadora ho fa tot molt més fàcil!
Sobre l'aspiradora… Bé, l'aspiradora et permet passar-t'ho bé a l'estil vídeo I want to break free.
ai, que feia dies que no passava per aquí.
És que el primer cop que vaig llegir "trobadora" em va sonar als trobadors, dels medievals que cantaven cançons... i clar, per cantar, molt bé, però per trobar coses que no saps on són...
P-CFACSBC2V:
No oblido els rentadors, però tingues en compte que aquests no són aparells electrodomèstics inventats pels homes...
Sobre l’aspiradora... sí el vídeo d’en Mercury és molt simpàtic, però no sé per quins set sous (o setze ous...) cada cop que sento la paraula aspiradora em ve al cap la màquina i quan sento aspirador veig Maradona...
;-)
Vosaltres de l’Otis:
Sí, la paraula trobadora et du als trobadors medievals “canta manyanes” que no serien exemple de trobar res com bé dius... o almenys m’ho imagino jo, eh?
;-)
Publica un comentari a l'entrada