El Personal i Transferible (PiT) ha rebut un premi de l'Anna, la mirada del blog: Coses i altres coses. El guardó (per no repetir la paraula premi) és anomenat Premio Symbelmine i guarda relació amb el món Tolkien (per mi tan desconegut com el sistema de reproducció assistida dels catxalots albins, si és que en tenen, perquè jo els desconec aquests...). Segons hem extret de fonts totalment fiables (copiant directament del post de l'Anna, no cal donar-hi voltes...) es basa en les flors que creixen damunt les tombes dels Reis Rohirrin (que si la hac es pronuncia, aquests reis molt de dretes no serien, oi?).
-I què vol dir "simpelmains"?
Pel que sembla, les normes diuen que els premiats han de fer el mateix amb set blogaires (per descomptat, no han de tenir ja aquest premi en les seves vitrines).
-Com ho veu, avi?
-Bé noi, crec que això pot ser divertit, hi hi hi...
-Doncs endavant, avi, faci els honors:
-Gràcies nano!
Lectores i lectors del PiT, de tota la col·lecció de blogs que seguim, hem triat els següents (amb el convenciment que si fos possible ho lliuraríem a tots):
-L'incombustible Víctor Pàmies del Raons que Rimen!!! Per la gran tasca en favor de la llengua catana realitzada des de tots i cadascun dels seus blogs (tot i que això sigui un Premio), per ser com és (apa que aquí em llueixo, però com que el conec en persona...) i per ser indirectament responsable que faci gairebé cinc mesos que escric una novel·la de ficció (espero que em trobi editor després d'acceptar ser el meu agent literari, un cop li hagi proposat seriosament...)
-El següent lliurament és per un home que és el blogaire hiperactiu i més organitzat que he conegut des que sóc entre vosaltres, jovenets catosfèrics, i el nano està totalment d'acord amb les meves paraules (es veu que també es coneixen en persona), vagi aquest premi també per... Jesús M. Tibau de Tens un racó dalt del món!!!
-Per la seva manera de dir les coses tan a la clara (espero que no ens el foti pel cap), respectant sempre la varietat lingüística que la caracteritza el nostre reconeixement per: la cuinera bajoqueta de L'Hort de bajoqueta!!!
-Per la quantitat de coses que aprenem sovint (generalment de centreuropa... tirant a Berlin), les vegades que el nano s'ha ficat amb ell (amb carinyo, diu) i per la seva simpatia, què caram! Volem lliurar-lo també a: Ferran de In varietate concordia!!!
-Perquè va confiar en mi des d'un bon principi per tal que participés en un projecte certament cultural com el Racó de les impressions i la memòria (tot i arriscar el prestigi personal que el caracteritza) i, malgrat tot, encara em manté en "nòmina": En Jordi del Rent-a-Chair!!!
-A la Zel, de l'Ara mateix!!! Perquè diuen que quan visites algú convalescent a casa seva és convenient dur-li algun regalet i nosaltres sempre hi hem anat amb les mans buides, hi hi hi...
-Finalment, last but not least... Per la seva participació involuntària i indirecta en el canvi de nom d'aquest blog, per la mala estona que suposo li vaig fer passar amb allò del meme del set i perquè crec que mereix aquest reconeixement del PiT (malgrat la seva insistència a veure una foto de l'avi en banyador...): la Khalina d'Aventures i pensaments de la Khalina!!!
* * *
Doncs fins aquí la petita gala de lliurament dels "Premios Symbelmine" d'aquesta edició, ara només caldrà que els escollits facin allò que els sembli més adient amb el premi, ja sigui lliurar-lo a altres set companys blogaires (companyes incloses) o llençar-lo per la borda esperant que surti un catxalot albí que tiri per terra (o esvaeixi) la teoria de la seva extinció per manca d'assistència copulativa.
Petons i abraçades per tothom i totdona (la revista més femenina que està de moda...)
Escrit per Sergi M. Rovira
No tot, eh? Que jo també faig feina... (Avi Gres)
25 comentaris:
moltes gràcies, i'm very hapy.
Si ho arribo a saber em poso l'smoking per passejar-me per la catifa roja del teu blog.
UNa abraçada a tots dos
Pedroooooooooooooooooo!!!!!!!
(surt la Pene-Ferran a l'estrada, amb cara d'emoció. Les paraules no li surten fàcilment; la sorpresa del moment quan ha llegit el seu nom l'atura, físicament i no només. Finalemnt, la Pene-Ferran aconsegueix desenganxar els seus llavis segellats i, entre plors, expel·leix uns quants sons que miren de formar paraules entenedores):
Avi Gres, Sergi, estimada audiència...
(Pene-Ferran es mira el premi, com no acabant de creure's que li ha estat atorgat i se l'endurà a casa; per sempre! Mira de continuar):
Estimats tots... Mai no hauria pensat que viuria prou per viure (degut als nervis, Pene-Ferran repeteix el mateix verb) un moment com aquest. Han estat molts mesos de relats en català i en altres llengües, molts enfocs sobre assumptes punyets, ...
(Pene-Ferran sembla haver posat la directa; l'emoció continua a flor de pell, però les paraules emanen dels seus llavis sense que els costi gaire esforç; ja tocava! Continua):
... molt de temps intentant provocar debat, fer pensar, fer enfadar -si convé- i ara, oh joia!, veig recompensada la feina de 28 mesos amb un Symbelmine d'or, com aquest que em lliureu. De debò, sense més paraules que les que he estat capaç de pronunciar fins ara (repeteixo "sense més paraules... gràcies a Déu"!) un lacònic però sentit... GRÀCIES, JO TAMBÉ US ESTIMO!
(Pene-Ferran s'endú el Premi, però només en el seu cor perquè puguin disfrutar-lo la resta de lectors del PiT, que se'l mereixen igual).
Pedroooooooooo!!
Sergi, no sé, segueixo sense saber què tens darrerament, o què et prens...espero que quan arribin les meves vitamines de tauró se m'acudeixin posts tan ben parits com el teu.
I gràcies, perquè jo sí que sóc Tolkiana, me'ls he llegit tots, tots i tots...
M'assemblo al Frodo? M'assemblo al Bilbo? Nuzépaz... Pedo gdadazies!
Jajajajaja
El public aplaudeix enfervorit els guanyadors que, amb llàgrimes als ulls, enlairen els seus valuosos trofeus!! :-))
(Jo m'he posat molt mona per venir, eh? porto un vestit negre, llarg, amb uns tirants amples i una flor vermella en un dels tirants)
Un dels premis més enyorats pels Tolkians! I per a qui no ho és, és sempre bonic que et diguin coses de tu i, sobretot, si són maques!
Felicitats pel premi, plas, plas (aplaudiments!!)
Sergi, gràcies pel premi i pels elogis desmesurats.
Que jo t'he requetequeté? A poc a poooooooc, a poc a poooooooooc, que m'acoquino.
Això d'agent literari em sembla que t'ho hauries de repensar: vaig decidir fer-me el meu representant literari i encara no m'he estrenat, nano. :-)
Ho tenim magre si no trobem algú bo, bo, bo, de veritat en aquest camp. :-)
Tot i estar profundament ofès per no haver rebut el premi, diré que m'ha fet molta gràcia això dels reis poc de dretes, hehehe.
Això que deia al principi era broma.
Que algú li digui al Ferran que això de Pene-Ferran queda molt malament...
Òndia Jesús, he oblidat la catifa!!!
Sort que teniu prou imaginació tots plegats, eh?
Una abraçada!
Caram Ferran!
Quin guió! Boníssim pel discurs de la Penélope Cruz (no tenia ni idea que coincidís amb els Òscar aquesta gala...)
Aprofito per fer-me portaveu del bon gust general per dir-te que això de Pene-Ferran... (Com dirà segurament algú que passi per aquí una estona més tard), queda malament ;-)
Podries haver fet servir una fórmula més suau com: Pfe, Ferranélope o què sé jo, que ja tinc prou creu tenint una dona que es diu Penélope i les ha vist de tots colors (en quan a nom es refereix, vull dir... suposo...)
:-)
Zel:
De debò ho vols saber?
Només et diré pel matí de moment (no fos cas que ens passéssim...)
Una tassa de llet semidesnatada amb dues cullerades de nesquik i dues de sucre, dues torrades de pa del dia abans amb mantega i pit de gall d’indi a llesques, una torrada de melmelada de maduixa (també amb mantega) i una amb nocilla, si pot ser de la de color cru (per no dir blanca en els temps que corren i no ofendre els catxalots albins...).
També vaig prendre molt de temps pastilles de cartílag de tauró fins que em vaig adonar que se m’empetitien les orelles i respirava sota l’aigua. Frodo? Bilbo? Ar iú Tolkin txu mi? Si són paios aquests segur que no t’hi assembles
:-)
Assumpta:
No en tenim cap dubte que t’has posat les millors gales per venir (l’avi espera veure una foto teva amb aquest vestit, diu que la imaginació li falla de tant en tant, jo li dic que això forma part de la màgia catosfèrica, però què hi farem, ja té una edat...)
:-)
Cèlia:
Començo a sentir-me un xic desplaçat: ni he llegit res de Tolkien, ni he vist cap pel•lícula... (Penso que hagués preferit el Premio Simpletorrentemind, he he he... Que bàsic que sóc...)
:-)
Ma-Poc:
Gràcies pels aplaudiments enllaunats!
:-)
Víctor:
Ha ha ha!!!
No t’acoquinis home, que tot és una conya (excepte això del premi... I allò de l’agent... I la novel•la... I...)
Hem de mirar l’edició digital, suposo, he he he.
Una abraçada maco!
:-)
XeXu:
No t’ofenguis home, que estem pensant (per no dir tramant) muntar uns premis catosfèrics per blogs catalans on el teu tindria un lloc destacat (tipus Premiscat, saps què vull dir?), però a diferència d’aquests, ho tindríem tot amanyat, és a dir Premisamanyats...
;-)
(Ja veus que he fet de vident i li he dit això que proposes al Ferran...)
Ohhhh Moltes gràcies!
Es el primer premi que rebo... com a blocaira, i m'ha fet molta il.lusió.
Petonets i gràcies
(millor ser breu que pesada, no?)
Doncs ja repartiré premis, avui no que estic ben cansada, i és ben complicat decidir a qui donar-li. De nou gràcies, tot i que no oblido de cara l'estiu la foto de l'avi en bikini ;)
Bones tries xiquets! Avi jo sé que vosté sí que fa coses sí!
Estimada Khalina:
Ara tinc el nano voltant per la catosfera, però no pateixis que li diré que t'ha fet il·lusió el premi (ben mirat potser t'ha encomanat més feina que quan li vas passar aquell meme, te'n recordes? Hi hi hi...) Ep i la foto meva serà amb bikini, però a la mà i a punt de menjar-me'l (no posat, eh? Que jo faig servir "trajo de bany"...
Apamaca bona nit.
Amic Cesc:
Precisament el nano m'ha dit que t'aniria a veure fa una estona, quan torni li diré que has vingut. (Pssst, pssst: Ara que ningú ens sent, et diré que tu també estaves a la llista, però es veu que ja te l'han donat a tu, eh punyetero?)
Apamaco bona nit.
felicitats Sergi.
com diuem els catalans: PiT i collons!!!
Sergi, XeXu, amics tots... Pene-Ferran, és cert, no resulta un nom especialment decorós però, no es tracta d'això, de provocar somriues, llàgrimes o el que sigui, però provocar una mica? :))
Ok, accepto Ferranlope com a alternativa, hehe...
Avi, ja sé que Sergi és una mica sord i no s'entera... però vostè?? Què no sap que a mi los premis i los memes i les mandangues estes no me van!! Ja li pot dir a Sergi que li regale a un altra que jo me nego a posar-me un vestit d'aquells ridículs per passejar per la catifa. Hábrase visto!
:)
I tant, estrip, i si pot ser un xic més de PiT i menys de collons, millor per nosaltres!
;-)
Es tracta d'això Ferran i he rigut molt amb el teu speech, però aprofitant la conya d'en XeXu... (era conya, oi?)
;-)
El problema "personal" és el nom de la meva dona, vaig estar a punt de deixar-la si no se'l canviava (abans li dèiem Penny i sempre m'havia fet vergonya dir-ho, quan em preguntaven jo deia: Maria, es diu Maria...) Certament per mi és lleig sentir que algú l'anomena Pene, com aquell funcionari que va escriure Pene López en un document.
Però tu no t'amoïnis per això, que m'agrada molt que et deixis anar al PiT!
:-)
bajoqueta:
No no no no no....
Res de memes ni històries, eh? Això no és un meme (o sí?) Coi, me l'han colat?!? Annaaaaaa!!!
Em quedo amb el fet que nosaltres hem pensat en tu, mereixes el premi i no cal que el passis a ningú, ni que te'l pengis al davantal com el Màgic Andreu, només que com ens l'han donat a nosaltres i el tema oferia l'opció (voluntària) de passar-lo...
Vaig estar temptat de saltar-me les normes a la torera provençal (com els tomàquets) i repartir-lo a tothom (i totdona) perquè sí, però em va fer por rebre visita dels reis Rohirrins aquells (no fos cas que foren de dretes extremes...)
Ah! L'avi... Que et vol dir alguna cosa...
Si és que jo ja li deia, que la bajoqueta noooo, però ell sempre tan sapastre...
Un Petó "Bònica"! Hi hi hi...
Avi: este Sergi no sé que farem en ell...
Cuinar-lo!!! Tens alguna recepta que s'hi avingui amb aquest lluç? Hi hi hi...
avi: com és com és jiji. Jo és que tema peix no el toco... però jo encara confio amb ell, vol dir que no aconseguirà fer algo de profit en esta vida? ;)
Ai! Sergi, com em fas riure sempre! Teniu un premi ben merescut! ja feu un bon parell, ja! Una abraçada a tots dos!
Ai bajoqueta:
En tinc els meus dubtes xiqueta...Hi hi hi
Moltes gràcies apreciada Carme, per la part que em toca (del premi, és clar, no voldria ser groller, que jo procuro no ser-ho, hi hi hi...) Si no li fa res, em quedo l'abraçada per mi i els records pel nano, hi hi hi... Apadéu boniques!
Gràcies, gràcies (snif, snif...)...
Voldria aprofitar aquest moment per agrair a tots aquells que han fet possible el Rent-a-chair:
- tota la patulèia de l'Estat veí, polítics, periodistes, financers, bisbes, clubs de futbol i forces vives en general, que fan que cada dia em pugui posar les mans al cap de tant gamarussos com poden arribar a ser;
- a l'inefable poble català, per no saber defensar com cal el propi patrimoni lingüístic, històric i cultural, i deixar-nos trepitjar cada dia;
- als científics, estudiosos i gent del saber, en general, que ens obren els ulls a coses insospitades;
- als blogaires de tot arreu, per tot el seu esforç altruista poc reconegut i poc valorat, però molt aprofitat per altres mitjans;
- i finalment, a en Sergi, que del seu esperit sorneguer i burleta en surten moments deliciosos cada dia.
Gràcies, gràcies a tots per deixar-me seguir llogant cadires (sense treure'n un duro, òbviament). Sniff, sniff...
Molt bon discurs, sí senyor Jordi!
L'avi i jo et donem les gràcies pels moments de rauxa irònica que traspua el teu blog.
-Alguna cosa a dir, avi?
-Sí nano, és que n'hi ha per llogar-hi cadires, hi hi hi...
Ja ho veus, l'avi hi està d'acord. I no ploriquegis més, home què pensaran de tu els teus fills? Que ets sensible i humà? Doncs millor, que és molt agradable llepar-se les llàgrimes alegres i salades!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada