Els corbs han tornat

Aquest és el relat que m'ha inspirat el quadre d'Alekséi Savrásov que proposa el blog: Relats Conjunts. És una iniciativa que desconeixia totalment. Sovint passejo amb l'avi per molts d'altres blogs susceptibles de ser visitats i em trobo amb coses interessants com aquesta proposta. Animeu-vos a participar! (Que és de franc... Crec).

-Ai! Que t'has trencat alguna coseta noi?

-No avi, crec de creure...

-Ah! Ets creient tu? No deies que se t'...

-Nooooo... És a dir, bé... Deixem-ho estar, que el que toca avui és el relat i no una discussió amb vostè de creences religioses.

-Està bé, està bé... No cal que et posis així, home! Només volia participar d'aquest escrit que has fet, ja que no m'has deixat ajudar-te en el relat...

-Vostè mateix, faci'n un... És ben lliure de fer-ho, prengui paper i llapis i comenci...

-Uuuiiixxxx, però és que ara m'estic preparant per veure el "derby" i, a més, em fa molta mandra noi, estic cansat!

-Res, excuses...

-Apa noi! Què dius?!? (Recoi com l'ha clavat el nano... Justa la fusta! Perquè a mi no m'agrada el futbol, hi hi hi...)

* * *

Funeral a Quissapon

Els dies s’allarguen amb la claror. Els vilatans, abillats acuradament, es dirigeixen en processó cap al temple. No hi ha cares llargues, tampoc plors d’infants. Els corbs han tornat amb el funeral. L’hivern agonitza, darrer sospir, l’últim alè glaçat de la vida que expira. L’hivern ja és cadàver i les campanes abandonen l’obligat emmudiment al que han estat sotmeses mentre regnava la neu. La primavera s’atansa al llit de mort per besar els llavis del difunt. Cada any segueix el mateix ritual, mai recorda que els llavis són freds. El bes és traïdor. Les dagues de sol que l’acompanyen es claven en els darrers esculls nevats. Els corbs han tornat, cap gest de dolor entre els congregats, tan sols el gest del finat.

Regnen els corbs altius les branques encara nues. La neu es fon. Camí de l’església, els feligresos saluden els corbs. No hi ha pena, tampoc consol, els corbs retornen amables la salutació. Ha tornat la primavera i els corbs amb ella. La terra resplendirà i els regalarà colors de vida. Amb el ressò de l’última campanada, els somriures dels quissaponencs acomiaden el fred. Reben joiosos la nova reina amb els braços alçats, perquè els corbs han tornat.

La primavera escolta cants de joia i observa jovial els jocs dels nens amb la neu fangosa. Els crits s’esvaeixen com la tarda més enllà del camí. Per uns instants i amb respecte, els corbs guarden un breu silenci sepulcral. Els corbs han tornat a Quissapon i són ben rebuts.

Escrit per Sergi M. Rovira
No tot, eh? Que jo també faig feina... (Avi Gres)