Aquesta és la meva participació en el 95è joc literari d'en Jesus M. Tibau.
A migdia ningú havia trobat encara el premi concedit a la mare per escriure la millor novel·la eròtica del any. A mi no m’agradava que la mare escrivís aquest tipus de literatura, els companys d’escola en feien mofa. Fou per aquest motiu que la nit abans em vaig colar per la porta de la biblioteca i amb sigil vaig prendre la preuada estatueta de coure. Després de compartir la nit amb ella, la vaig deixar al balcó. El servei de la mansió havia anat tot el matí d’escorcoll escoltant crits de reprovació de l’avi, convençut que el furt provenia d’algun servent. A l’hora de dinar sonà el telèfon, era la mare. L’avi la posava al corrent de la desaparició quan, de manera inesperada, se’m dibuixà un somriure sospitós al rostre que l’avi interpretà. S’acomiadà de la mare i penjà el telèfon.
-On l’has deixat? —preguntà amb gest sever.
-El què, avi? —vaig dissimular sense saber-ne.
-No és una joguina... On has amagat l’estatueta?!? —cridà mentre em sacsejava el cos.
-És a la meva cambra, prenent el sol damunt de la barana. Aquesta tarda vénen massa convidats a casa i he pensat...
-Però si els convidats vénen precisament a veure l’estatueta...
Escrit per Sergi M. Rovira
No tot, eh? Que jo també faig feina... (Avi Gres)
17 comentaris:
gràcies a tots dos per la participació. Si guanyeu el sorteig haureu de compartir el premi.
Així li faré saber al nano, Jesús, la idea ha estat meva.
Ara s'ha dutxat i s'està preparant per veure el Barça... Està amoïnat perquè no troba els calçotets de la sort, hi hi hi... També són a la barana de la balconera, hi hi hi... És que em pixo al damunt...
ja ja, idees que tenen els nens
Estimada khalina:
Si t'animes a participar, ja ho saps, segur que pots fer un bon relat tu, eh?
Au bonica, bona nit.
Veritablement el trobo MOLT bo... I, tot i que tu i jo moltes vegades ens parlem en broma, ara ho dic de veritat, eh? Trobo que has estat original, que t'has posat en el lloc del nen en una reacció absolutament creïble. Et felicito.
------------
El canvi dels "calaixos" per "cajas" és una qüestió de ritme i estètica... la traducció literal em semblava que sonava fatal.
Per això no poso mai un "traductor automàtic" si no que em torturo fen-t'ho jo mateixa... aisss :-))
Moltes gràcies Assumpta, de debò t'ho dic.
Ens parlem fent broma sovint i m'agrada mooolt, eh?
_________
Aclariment pels qui no entenguin això dels calaixos:
L'Assumpta es refereix a un bell poema que ha penjat al seu blog on traduïa calaixos per cajas. Cajones sona fort, sí, però, si em permets, et suggeriria usar la forma canaria: gavetas. (Ep, que és teu, eh?)
Una abraçada de debò!
Com que l'avi ja dorm no el desperto. Com que has vingut per allà si vols saber el de la clotxa jo hi he posat uns quans trenets que ja et donen idea.
la url que jo possava era
http://www.riberaebre.org/clotxa/
Soc novato en tot això.
.................
En quan al conte o relat, si tens un home tant bo com l'avi no es estrany que arrassis. ja s'esclama, Hauré de tornar una nit quan no prengui aquestes medecines que em lliguen als llençols i dir-li que et possi la traveta, que ell ja es queixa que també fa feina,pobre infantó. Anton.
Gràcies Anton, ho tornaré a provar perquè no sé què és això de la clotxa.
Novato o no, te'n surts molt bé!
______________
L'avi fa més feina de la que li reconec, però no vull que se li pugin els fums, que llavors em demanarà més i li hauré de pujar el sou abans que me'l fitxi algun equip gran de la lliga...
;-)
Bona nit!
A prendre el sol està ella... i per què no hi està d'acord avi gres?
Ben comprensible l'acció del nen! I ara que ho dius, sí que sembla una estatueta d'aquestes que donen com a premis! Bona :)!
Amic Cesc:
Compte que jo estic totalment d'acord en tot (i en res en absolut), l'avi del relat és un altre a qui no tinc el gust i sí la sort de no conèixer (suposo que queda clar, oi?) Avui han marxat tots de calçotada i m'han deixat sol i espès... Però sincer, eh?
Amic Ma-Poc:
Agraeixo el teu comentari de part del nano, ja li faré saber, però sense afalagamentes, eh?
Apabondia als dos!
Tu tracta'l a l'avi i no li facis estalviar les pomes, si convé te'n enviaré d'unes que els hi diuen del ciri, que han anat de cap a menys, que a l'octubre les poosavem en portadores de fusta i els espas que deixaven replens de sorra i s'aguantaven fins... que s'acabaven, Que eren bonísimes, també encara em sembla que en queda alguna de gelada - verdeta i amb unes psoriasis que li sortien que semblaven gel,,, que per això som vells i ens recordenm de coses que teniem habans del DONUT o DONUTS, que deu ser dones que son uts,... nafres que surten de boques que no porten mel ni cera d'abella o d'abugot... No et vindria de gust a tu una feixina de mel d'abugot... Que ens posem pesats ambn el dictionari, clar l'avi i jo hem uedat retreasats amb aixo de l'impor´`atica, jo em creia que era un imforme dels mestres del temps del cop de regla a les mans. Si t cança la butifarra dis-li al apuntador que calli. Au a la feina que tinc clotxa per tres dies. ni hi un xicot simpàtic ell que se li ha posat al cap d'arreplegar, esclopest,tisores de tallar el pel a les mules,... Ja ho veuras si vens a mirar, N'hi ha un que li deien retorcedor, que era un bastó i al cap un lligam que es col·locava al llavi del ruc que no volia creure i li devia sortir un sangtaït,que ja ja... Deixe-m'ho que el Pau, el petit de clase em diu que la semana que v´w jugarà el Gud jon son. Dio que abans no servia per res i ara això de GUD, sembla que l'han fet bo, no,li he mirat el forro del pantalos...
Molt bo, eh?
Clar que entre dos, ja podeu!Una abraçada per a cadascú, que això no cal compartir-ho.
Jejeje, molt bo. Si és que els nens tenen unes idees. Molt bona la col.laboració de l´Avi Gres. Vigila que no et prengui el bloc.
Antoooon!
Para el carrooo!
El nano està sepultat sota una pila de diccionaris intentant cercar un munt de paraules per entendre tota la informació que dónes. A mi m'és impossible de païr tanta paraula plegada, m'ho aniré menjant tot de mica en mica...
Les pomes, les espero.
Donuts res, que fan malbé les dentadures.
Mel: una mica i pel mató.
Mestres a cops de regla als dits gelats feia molt de mal, crec recordar.
Et vindré a veure això de la Clotxa, ja em vaig informar.
Del Gud et diré que m'han fet fora de l'acadèmia d'anglès, però sé que gut és bo, eh? hi hi hi...
Apafinsaviat que ja començo a estar millor!
__________________
Molt apreciada Carme:
Disculpeu la demora en respondre el vostre comentari, però la culpa és del nano (que va atabalat amunt i avall desxifrant els comentaris que deixa el meu amic Anton)
Com que el noi ara no hi és, permeti'm quedar-me les dues abraçades per mi solet, que me les mereixo per estar de guàrdia.
Servidor vostre.
______________________
Estimada Cristina:
Disculpi també el retard de resposta. Com veig que a vostè no la coneixia, li dono la meva benvinguda i no passi pena, que abans de prendre-li el lloc al nano en el seu espai, potser me'n faré un de blog, ja li demanaré consell a vostè per posar-li un nom que sigui almenys tan original com el vostre.
Servidor de vostè.
Nois, m'ha agradat molt el vostre text!
No l'havia volgut llegir abans, perque volia participar també i no volia interferències.
Vaig a llambregar els altres...
Petonets als nassos!
-Aviiiii!!! Que el seu amor platònic diu que vostè és una interferènciaaa!!!
-Què dius? Que no et sento res de res amb aquests taps a les orelles!!!
-Millor...
Espero veure el teu relat en breu "Kudifamily", però sense interferències mediàtiques, eh?
Un petó a la galta dreta!
;-)
Publica un comentari a l'entrada