Carta enviada in extremis a les principals llibreries de Quissapon.
Quissapon, dilluns 13 d’abril de 2009
El motiu de la present no és altre que demanar-vos que tingueu a bé acceptar un oferiment que us faig. Sabent que per Sant Jordi planteu paradetes amb llibres a la plaça i vist que la majoria d’escriptors mínimament coneguts sempre estan massa ocupats signant a les ciutats més importants, no per això més boniques, em faria especial il·lusió veure el nano del PiT participar en la signatura de llibres el proper dia de Sant Jordi. Us el recomano perquè és capaç de signar tota mena de llibres de qualsevol gènere: des dels totxos més descomunals fins els contes per a canalla, d’aquells que són més prims que el paper de fumar, tot i que, aparentment, canalla i paper de fumar sigui una comparació lletja de combinar, no tothom ni totadona que compra paper de fumar ho fa per fer-se porros.
Sé que pot semblar precipitada aquesta petició de darrera hora, però he estat víctima dels preparatius que aquests dies fan les principals floristeries de Quissapon pel dia dels amants de Catalunya, en Jordi i la Rosa. Es veu que van de cul a pintar les roses mentre les engreixen a base d’aspirines i aigua. Els nervis d’haver de concentrar tots els esforços en un sol dia han fet que les floristes quissaponenques em comuniquessin amb molt de retard el rebuig taxant a que el nano del PiT signi pètals de rosa a les seves paradetes.
El nano signarà de manera neta i polida qualsevol exemplar que se li posi pel davant i sense prejudicis. Com ell aspira algun dia publicar una novel·la que fa mesos que escriu, he pensat que aquesta seria una bona manera de fer-lo reflexionar, qui sap si potser s’ho repensa i es dedica a pencar més pel PiT i menys per la novel·la. En el suposat cas que, malgrat l’experiència d’estar un dia sencer signant llibres de sol a sol, parant deu minuts per menjar una amanida verda dins d’una carmanyola (això sí, regada amb aigua de la font de la plaça), el nano no s’ho repensés i s’entestés a continuar deixant-me la major part del blog a mi, penso que l’experiència li pot servir d’entrenament pels anys que puguin venir.
Sense altre motiu que em mantingui escrivint aquesta carta quan s’acosta la sagrada hora de dinar, resto impacient tot esperant la vostra ràpida resposta abans que la mort se m’endugui d’aquest món.
Atentament:
Avi Gres i Tip
Personal i Transferible
* * *
Resposta única de l’Associació de Llibreries Quissaponenques Unides i Liberals:
Senyor Gres:
Rebuda i analitzada la vostra petició, no podem fer més que desitjar que aquest Sant Jordi ni vostè ni el nano, el del PiT, no us claveu gaire espines de rosa en les parts anatòmiques més febles i alhora sensibles.
Rebeu la nostra forta abraçada de la manera més cordial.
Atentament
A. L. Q. U. L.
Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...
19 comentaris:
Vinga! El "nano" a signar llibres sense parar!!
Tinc uns quants llibres per casa als quals s'ha de treure la pols… Potser els portaré cap a Quissapon!
OoooooH! Quina resposta! que antipàtics! és que també, la gent! I jo que ja em veia venint a comprar llibres de tota mena i tots, tots, signats pel nano!
Home! abans que me'ls signi un autor que no conec de res, només per què es dóna la casualitat que ha escrit el llibre que jo vull llegir, preferiria que ho fes el nano, que al menys a ell ja li tinc. carinyo!
I a vos, avi, també, també!
Una abraçada.
Aviiiii!! Ara mateix li envio el llibre de les memòries de l'Asnar (Anser als EEUU) perquè el nano me'l signi! Torni-me'l que vostès se'l queda!
A veure si de passada podeu signar també el tema del finançament , que ens aniria molt bé , asta podriem abaratir el preu de les roses i aixi poder estimular molt més a les nostres estimades esposes , que ho tenen ben marescut .
Encara estic pensant quin enviar!
Mira que en són, de barruts, els de l'A.L.Q.U.L.; quines penques de resposta!
Avi, tenint-lo a vostè el nano es pot dedicar més al llibre, per molt que diguin els de l'A.L.Q.U.L. Que no fan un bon equip? Cadascú amb les seves coses, que déu n'hi do com participa el nano aquí també.
Bona carta Avi! Jo no sé encara quin llibre enviaré perquè el nano el signi... Però aquesta resposta... que desconsiderats aquests del ALQUL!!!
Jajajajajajaja perdó, perdó... jajajajaja és que... Avi, té cada idea, vostè. Ara bé, ja pot estar content el nano amb algú que es preocupa tant per ell, eh? Ja li ha regalat algun llibre en Sergi? :-))
Ah, declaro comentari genial el de la Carme: "Home! abans que me'ls signi un autor que no conec de res, només per què es dóna la casualitat que ha escrit el llibre que jo vull llegir, preferiria que ho fes el nano, que al menys a ell ja li tinc. carinyo!.
Si senyora, Carme, tens tota la raó :-))
Puc confirmar, com a Quissaponenc de pro, que ahir em vaig patejar totes les paradetes de llibres, per si hi veia al nano signant llibres, i totes les de roses, per si estava signant pètals, i no el vaig veure per enlloc.
De fet, ningú no te'ls signa els llibres a Quissapon. Haurem d'esperar a que el nano acabi el seu (2015? 2016?...) per a asseure'l al bell mig de la plaça i així desgasti el canell en coses productives.
Salut!
Doncs sí que són pocasoltes els A. L. Q. U. L. i sense gaire atenció, per cert. Jo et posava a signar el que convingui perquè a Quissapon passa el mateix que al meu poble, no en veiem ningú signant cap llibre! I això que també tenim escriptors!
Quina barra, avi, t'han fotut un moc...
Amb el teu permís he vingut a visitar el teu blog. Molt amè i interessant. Bolgs amb sentit de l'humor m'agraden. Seguiré venint...
vaja! m'hagués agradat veure una foto teva a Quisapon signant llibres, però mira, ho pots fer per Sant Joan. Inventarem una nova tradició. I si als d' ALQUL no els agrada, a la foguera! Primer l'avi els faria la tortureta de les espines per ells comentada, però de manera lenta i continuada, espina 1, espina 2... espina 100
Els que he comprat jo te'ls hagués portat perquè me'ls signessis.
Que antipàtics!!
Aquest home té unes ocurrències...
Ara entenc per què em va donar festa al blog des de dimecres!
Em va dir sospitosament: “Tranquil nano, dedica’t a descansar que ja me n’ocupo jo del PiT” i va acabar amb allò seu tan característic: “Hi hi hi...”
Miraré de contestar-vos jo mateix:
Gràcies Patricia, quines ganes que tenies de veure’m pencar tu, eh?
;-)
El que tu volies P-CFACSBC2V és que et tragués la pols dels llibres, eh? Gràcies, gràcies...
;-)
M’ha emocionat el teu plantejament Carme, no tinc paraules i si molt de carinyo, gràcies!
:-)
T’ho agraeixo molt Jordi, però de paper de vàter anem sobrats i l’avi es va equivocar si pensava que jo signaria indiscriminadament qualsevol cosa, abans signaria amb Ròtring una dedicatòria al llom d’un tigre albí emprenyat de Malàisia que estampar res damunt d’aquest de l’ase que dius...
;-)
Si de mi depengués garbi24, ja et dic que amb un “pim pam fuego” quedaria enllestit el finançament per una qüestió de paciència... (Sembla que les roses aquest Sant Jordi sí han estat un xic més barates).
;-)
Envia’m qualsevol que tinguis perdut Cesc, segur que podrem fer alguna cosa! (Per e-mail, eh?)
;-)
No em diràs que no era per menys Ferran, jo estic amb els de l’A.L.Q.U.L. on vas a paraaar, és que ens hem tornat micos?!?
;-)
Gràcies XeXu per reconèixer la meva tasca al PiT, aquest home sempre es queixa, però ja veus que l’he deixat encarregat del blog des de dimecres i només ha postejat aquesta bajanada (des de dijous!)
;-)
Et dic el mateix que he dit al Ferran Ma-Poc, no li donis la raó a l’avi que aquest cop s’ha passat! (Tot i que ara que hi penso, no hagués estat pas mala idea... Ho he dit jo això?!?)
;-)
Doncs sí Assumpta, estic pensant que a l’avi li regalaré aquell de:
“El iaio que somniava amb un llumí, un petardo i un bidó de Vim Clorex Verde Sin Clorofila” d’Estic Ambson (des de dijous).
(Jo també et tinc carinyo, eh?)
:-)
Tens raó Martí, a Quissapon no s’hi veuen autors signant (bé jo aquest any no he pogut veure ni una trista paradeta de llibres...)
Em comprometo a signar si per aquestes dates el tinc enllestit i publicat, eh?
No sé si això del canell ho dius pel ping pong, pel tennis o per allò que fan tan sovint els micos albins en determinades situacions de calor corporal, com es diu... Gratar-se les puces?
;-)
Amb això, estimada Cèlia, no es pot competir, les figures sovintegen les capitals i d’altres grans ciutats, penso que cadascú és lliure de fer-ho (tot i que de ben segur que hi haurà autors que s’estimarien més poder estar al poble...)
;-)
I jo li fotré un altre aviat zel... Has vist quines penques? Res al PiT des de dijous!
;-)
Molt benvinguda Gaia! Permís no cal donar-lo, la porta és ben oberta (fins i tot algun cop se’ns ha colat gent com el senyor Polacos Demerda...)
Procurarem seguir mantenint aquest humor malgrat tot.
:-)
M’agrada pensar en inventar tradicions khalina. He manifestat algun cop el meu desig de celebrar-ho tot la nit de cap d’any i així ens queda la resta de l’any lliure per disposar plenament de cada minut...
:-)
Moltes gràcies kweilan, ets molt tendre, te’ls hagués signat amb molt de gust (això sí, amb dedicatòries curtetes, que tens molt per llegir tu, eh?)
;-)
No t’enfadis bajoqueta, fan la seva feina i l’han fet molt bé (no vull ni pensar que podien haver acceptat l’esbojarrada proposta de l’avi...)
;-)
"Vim Clorex Verde sin Clorofila" JAJAJAJAJAJAJAJA
Noooooooooooooo sempre dic que no he d'entrar a aquestes hores a casa teva!!!
Publica un comentari a l'entrada