Humor familiar

Lectores i lectors que llegireu això des d'una barra de xiringuito de platja (o no):

Una de les premisses bàsiques que és interessant de tenir en compte a l’hora de conviure en família és l’humor. Aprofitar cada petit detall que pugui alegrar el dia a dia dins d’una llar és donar un pas endavant en les relacions tan sovint difícils (hi ha maldecaps diversos, obligacions feixugues i lloguers o hipoteques que ens treuen la son).

A casa ho fem i no vull dir que sempre hi hagi un clima de hi hi ha ha, però són moltes les ocasions en les que veig la meva família (gossa, canari-pokemon i avi Gres inclosos) com si estigués actuant en un episodi de sèrie humorística a l’estil “sit com” (acabo de dir “sit” i la Tora no ha fet ni cas, potser és que ella no entén l’anglès i que nosaltres li diem “seu, si us plau”, és molt senyorona...).

Ara que hi penso, i perdoneu que fugi d’estudi un instant, la nostra veïna sí que li diu “sit” a la seva gossa. Això era una moda antiga de quan la gent no tenia ni punyetera idea d’anglès ni d'alemany (que no és que ara s’hagi millorat gaire), però coi, es feia perquè el gos no pogués rebre ordres d’estranys, que dius: Fes-ho en català que ni tu l’entens després de trenta anys de viure aquí i no dius ni “muny la vaca...”.

—Es que el alemán es más fuerte, más duro!

Ah sí? Doncs entre “platz!” (que és com li diu ella perquè jegui) i “jaaaaau!” (com li dic jo a la meva) no hi veig gaire diferència (amb l’avantatge afegit que no haig de pensar en fregar cada cop que vull que la gossa s’espatarri a terra, a més ella ja ho fa sola quan li rota).

Tornant al tema principal i agraint la vostra paciència infinita, aniré al gra:

Fa unes setmanes vam assistir al lliurament de trofeus de l’aula esportiva d’enguany. En Joel havia de recollir una "copa” per haver quedat 3er. classificat en una cursa (cros). El cros ja el feia jo a escola de petit i odiava córrer si no era per fugir d’alguna entremaliadura perpetrada, que no et tocava més remei. L’Ariadna també l’odiava i així ho va demostrar cada cop que hi participava per obligació arribant entre el grup dels destacats (per no dir ressagats...).

Resum:
Joel recollint copes i medalles als mèrits d’equip en diverses activitats i finalment la "copa” que no era més (i està molt bé) que una figura com aquesta (de fet és aquesta):

A l’hora de dinar, la meva filla (i per això parlava de l’humor familiar) es presenta amb el trofeu del seu germà en una mà:

—El trofeu al tercer classificat del cros és per... Joel! —i li lliura entre somriures, llavors afegeix— I finalment, aquest altre trofeu del cros és per Ariadna! —i ens mostra això que duia amagat a l’altra mà...

Adoro que la meva fill tingui aquest sentit de l’humor i sobretot que sàpiga riure’s d’ella mateixa, amb en Joel haurem de treballar una mica aquest tema...

Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...