113è Joc. (El gamarús que, després de rebre carabasses, es va voler matar.)

113è Joc l terar d’en Jesús M. T bau del blog Tens un racó dalt del món.

La nova proposta cons ste x a fer un relat sense ncloure la lletra que probablement trobareu a faltar s sou un x c espav lats, o que ens entenem?

—No entenc bé de què va... Pots donar alguna nd cac ó? H h h ...
—Només donaré una p sta: La lletra que no es pot fer serv r, és una vocal!
—Jo en d ré una altra: La lletra que NO es pot fer SERV R, no és una consonant, eh?
—Bona aquesta, senyor Gres!
—Moltes mercès, nano...

* * *

(Text basat en aquesta foto, no en fets reals, eh?)

El gamarús que, després de rebre carabasses, es va voler matar.

No vol pedalejar cap amunt. El menut es desplaça veloç sobre dues rodes carrer avall. Ho fa amb les forces que donen un parell de cames febles. El vent esvalota els seus cabells. Per un moment tanca els ulls, malgrat que va a tot drap pel carrer entre voreres.

—Compte, que prendràs mal! —exclama un passejant.
—No vull, vell de merda! —respon el babau.
—Carallot! —conclou l’home alçant el bastó.

Només té onze anys. S’ha quedat sense parella, la mossa per la qual el seu cor ha bategat tot el curs no en vol saber res d’ell. Ara no pot pensar amb claredat, el cervell no treballa com cal. El cor tampoc, és massa jove. La rauxa l’esperona amb força abans d’encarar la topada amb el cotxe que travessa el següent carrer. El gamarús no es vol aturar, sap que es vol matar...

Els següents tres segons són claus: Sona l’alarma del rellotge del pallús. Per què? —es pregunta— Ah! —recorda que és l’hora del club súper 3. Clava els frens a dos pams del cotxe que, de manera sobtada, rep una pluja de verdures. El nano dóna la volta amb els ulls ben oberts.

—Ets foll, nen?!? —exclama el conductor mentre veu com s’allunya el gamarús sense vergonya.

Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...