(DDT) Disciplina Domèstica Transferible

La frase que hem repetit més a casa els dilluns al vespre és: “Si no... (aquí afegim qualsevol cosa que volem que facin els nens, bàsicament deures...), no veureu el Crackòvia, eh?”.

Estem d’acord que no s’ha d’amenaçar els nens i han de créixer en un entorn de calma, pau i tranquil·litat, però, si l’harmonia que hauria de regnar a casa es veu trencada per pròpia voluntat o deixadesa de les criatures, quins mitjans tenim els pares a l’abast per mantenir les regnes? El diàleg “suau de l’amenaça” sense violència física? No ho sé, potser una "supernanny" m'ho contestaria això...

Val a dir que els hem “amenaçat” amb més de mil “senses” que resumiré en quatre punts per no ser titllat de pallissa...

—És que si les persianes tinguessin nom i cognoms començarien per “S” i acabarien per “ergimrovira SL”, hi hi...
—Quatre punts només, avi:

1. Sense raspallat automàtic de dents nocturn (amb la gràcia i les pessigolles que això els provoca...).
2. Sense endreçat general d’habitacions (cada cosa al seu lloc i un lloc per a cada cosa, com deia mon pare).
3. Sense Messengers que valguin (tot i que això no els fa gaire efecte, perquè els amics veuran Crackòvia...).
4. Sense “lliteratura” (que és la que llegeixen còmodament al llit abans de dormir).

Res d’això funciona tan bé com el programa dels crackòvius i mira que en són de divertides les aventures del cavaller Esquixot i en Xanxu Panxes, eh? Però no, el Crackòvia és el rei, gràcies al tema Barça d’aquest any.

Ja sé que potser comença a ser hora d’aparcar el futbol i precisament aquest vespre ens hem assegut a veure tots el darrer episodi del programa, Joel inclòs (malgrat que diumenge al vespre el vaig castigar “sense”, per recordar-se que encara li quedaven deures per fer després de passar un cap de setmana gratant-se les olives...).

—De mantega nano...
—Vostè no digui res, eh? Que va ser el primer a dir que la culpa era meva per no haver revisat i comprovat l’agenda del nen!
—No, no, vull dir que de mantega anem malament, que se m’ha acabat “tota sola” esmorzant!
—Si no fes estudis absurds de lleis de Murphy això no passaria, avi!
—Què diiiius nano? Si no n’he tornat a fer d’aquests...
—Vol dir que aquest matí a la cuina no estudiava la manera de fer volar una torrada en forma d’avió de paper?!? Vol dir que no jugava amb les coses de menjar mentre el nen es pixava de riure i la Tora feia anar el cap d’un costat a l’altre amb les babaies penjant que semblava un aspersor del Camp Nou?!? Quin exemple avi, no m’ho esperava això de vostè...
—No hi veig res de dolent que passem una estona agradable esmorzant, a més, la torrada amb mantega no vola bé, per més que t’esforcis a doblegar-ne les puntes, hi hi hi...
—Per arribar a aquesta conclusió no calia fer proves, tothom i totadona ho sap això!
—Sí, però la teva gossa no... I li ha fet una il·lusió veure la torrada amb el PiT de gall d’indi estavellar-se, hi h...
—Després no vol menjar pinso!
—Ni jo...
—Ja ho veu avi, està convertint aquest escrit, que pretenia ser curtet, en capítol! Les queixes per vostè, eh?
—Ja caaallo doncs...

Tornant al tema “futbolero”, aquest matí abans d’anar a l’escola en Joel estava capficat...

—Papa, aquest d’aquí qui és? L’ALVES? —m’ha preguntat mentre m’ensenyava aquests cromos “samarreteros” del Barça.

—No fill, no veus que aquí diu HLEB?
—És que no el conec aquest, surt al Crackòvia?
—Doncs no en tinc ni idea fill —he contestat—, però no t’amoïnis gaire, que a la realitat tampoc surt...

Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...