L’avi Gres i la rabiosa actualitat (eleccions al Parlament Europeu i altres coses...)

Quissapon, residència dels del PiT. 9:45h AM (Abans del Migjorn). L’avi Gres torna de fer un tomb setmanal pel mercat també setmanal, obre la porta i crida:

—Bon diaaaa, que hi ha algúuuu?!?

No respon ni la gossa que, com ahir va anar de festa fins a quarts de cinc de la matinada, jau panxa enlaire i espatarrada. Si la veiés en Lassie* se li tiraria al damunt per procrear el molt malparit! Els famosos ja ho tenen això...

*Nota del narrador: He dit “en Lassie” en masculí, perquè la gossa "súperintel·ligent", més que qualsevol dels dolents de la pel·lícula, la mateixa que feia les delícies de grans i petits, allà per la nostra infantesa: Era un mascle!

Sí, tothom la coneixia com “la Lassie”, però en realitat era un mascle amb un parell de raons sobrades i dissimulades sota la seva llarga manta de pelatge natural —per no dir que sota aquella llarga cabellera del cul hi tenia amagades les nectarines. Ui! Espero que no us vingui de nou això, a veure si ara crearem traumes des del PiT...

Vist que ningú corre per casa, l’avi Gres decideix pensar una estona (verb que no utilitza des de fa uns qua... [Plaaafffsss!!! Auuu! Segueix el guió, nano!] Veeerb que utilitza soviiint com a bon gat vell i lliure pensador que és...).

És ben curiós... —es diu— Tothom i totadona que he trobat pels carrers de Quissapon em jura i em perjura que ahir va anar a votar, però això no representa l’alt grau d’abstenció que juren i perjuren els mitjans de comunicació-barra-informació que tinc a l’abast com la ràdio-barra-tele (un 37,6% aprox. de votants a Catalunya —afegeixo jo, el narrador). Hauré d’investigar a fons el tema... —es torna a dir i continua cavil·lant— Sempre s’ha dit que les paraules són com allò que el vent s’endugué, no serà millor anar a buscar el diari, on les coses queden escrites, lligades signades i empaquetades? —s’auto-pregunta sense esperar auto-resposta (el mateix que li passa al Fernando Alonso, però a l’inrevés: Pregunta a l’auto esperant que l’auto li respongui).

Tres minuts més tard, l’avi torna a casa amb un diari sota el braç: La Vanguardia sense accent a la segona A, perquè és en castellà...

—Hoooolaaaa?!?

Vist que la situació a la residència dels del PiT no ha canviat gens ni mica, el gat vell i lliure pensador fulleja pàgines per empapar-se d’actualitat.

Portada: "Aviso a Zapatero"
Coi! —s’exclama— Ara recordo que haig d’anar a buscar unes sabates que vaig deixar fa cosa d’uns mesos...

Pàgina 3: Hongria.
Família hongaresa de Jaszfenyszaru disfressada d’hússars com en la revolució de 1848. Depenent de si t’agrada el jazz o no, viuràs al nord o al sud d’Hongria, perquè segons el meu amic del feixbuc Màrius Serra, l’anagrama del nom del poble és: “Jazz fa surenys”, hi hi hi...

Pàgina 4: Gran Bretanya.
Aquest en Gordon Brown (Gras Marró segons en Mathew Tree, també amic meu del Feixbuc) no es va recordar d’anar a votar ni de despertar-se en tot el dia.


Pàgina 6: Itàlia.
Noemi vota (diu el peu de foto, però no ho sé veure). Es veu que aquesta mossa és molt amiga d’en Berlusconi i les ulleres fosques són per dissimular les ulleres fosques de la nit i matinada del dissabte, nit fosca també...



Pàgina 9: França.
Carla i Nicolas voten. Perquè si ho diu La Vanguardia serà veritat, oi? S’amaguen perquè ningú vegi què votaran? Francesos... Que extravagants! Ella amb els mateixos pantalons que quan va visitar el país veí i ell amb xancletes...


Pàgina 10: Alemanya.
Angela vota. Perquè ho torna a dir La Vanguardia que si no juraria que és en Tibau darrere un exemplar gegant del seu darrer llibre ”A la barana dels teus dits”, hi hi...

Pàgina 14: Eeeeecs! La foto no se'm carrega...
Títol: “Zapatero, primer aviso”.
Senyors de La Vanguardia: Aquest és el segon avís, no el primer, eh? No patiu que aniré al sabater, que la crisi no és culpa meva!

L’avi, de l’actualitat política en treu conclusions...

De què es queixen a Europa? Si els que han sortit millor retratats són els disfressats i la novieta del capo suprem? (Amb l’excepció del Primer Ministre Britànic, que el van enxampar clapant, és clar...)
Les pròximes eleccions aniré amb barretina, espardenyes i faixa castellera per copar les portades! Només La Vanguardia m'assegura que els altres han anat a votar, perquè qui sap si eren ells?
Política... Millor anar per coses interessants:


Pàgina 60:
Els tres descartats ja s’estan preparant per marxar i entrenen molt dur...


Entrenen dur per fitxar per la USAP (pàgina 68), recent guanyadora del Campionat de França... De rugby, és clar! Quina felicitat veure tantes senyeres pels carrers, hi hi hi...

Pàgina 63:
Juraria que aquest noiet, en Federer, ha guanyat... Ah! Deu plorar perquè no hi era el seu amic de l’ànima, en Rafa Nataimerengue...

Contraportada:
Interessant aquest noiet... L’operen, li extirpen un tumor a prop del ronyó i el dia que rep l’alta, surt de l’hospital i l’atropella un cotxe... Diu que el paio, per decidir si omplir el formulari del concurs televisiu que el catapultaria a la fama, va tirar una moneda a l’aire... No entenc com després d’haver comprovat la seva mala sort encara li quedaren ganes de jugar amb l’atzar... El món és ben boig! Hi hi hi...
Ui! Sembla que ja arriben...

—Aviii?!?
—Sóc aquíiii!!!
—Hola avi! La veïna m’ha preguntat si hem vist la furgoneta del repartidor de diaris aquest matí, es veu que troben a faltar el seu...
—Quina veïna, la del madrit?
—No, l’altra, la de més avall...
—Dooooncs, ara que ho dius... Mmmmnnnooooo pas...

Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...

El blog que mai rebrà un premi de fotografia...