No sé com titular això... Em sap greu, eh? Però tot mastegat no té gràcia...

Ahir després de dinar vaig anar a treballar amb la bicicleta.

Dic “amb” perquè vaig tenir la brillant idea de ficar-la dins de la furgo després de desmuntar un seient del darrere. Entre la calor que feia i el pes del seient, abans de carregar-la em penedia d’haver tingut la brillant idea. El cas és que cada cop em costa més aparcar i, tenint en compte que a un quilòmetre escàs de la feina existeix una zona on pots triar i remenar, vaig pensar que la idea podria brillar.

Lluït i brillat, arribava a la feina en bicicleta, m’estalviava els 20 minuts de rigor per trobar aparcament i també l’excés d’exercici que faria minvar les meves facultats (7,8 km no són misèria a quarts de quatre si tenim en compte que anava vestit de carrer i lluïa un sol corrosiu i abrasador). Creieu-me si us dic que vaig dir la veritat als companys de feina (entre altres coses per l’absència de suor general del meu cos).

Avui a Quissapon, 20:35h (PM) Residència dels del PiT.

I amb l’experiència d’ahir a l’espatlla, aquesta tarda ho he fet de debò, he encabit les meves parts sensibles en les calces curtes amb protecció contra morenes agressives (no de carretera, eh?), m’he posat el mallot gris núvol esperant que el teixit tapés el sol i m’he embotit la bicicleta entre les cames. Anar, treballar i tornar: 15,6 km (comptant que a la feina no he pedalat gens). El sol? Què dir d’ell que no s’hagi dit ja? Ha passat completament del mallot i dels meus cants asfàltics...

—Ai nano, ja ets aquí?
—Avi, què fa tan abrigat?!? Li agafarà el xarampió!
—Calla, calla... No te m’acostis que encara t’ho encomanaré això que tinc...
—Què té, home de déu? Ja ha anat al metge?
—No em cal anar-hi, ja sé el que tinc...
—Ah! És clar home, no recordava que veient el Dr. House s’aprèn molta medicina...
—Tinc la grip dels porcs!!!
—Ah sí? —d’un salt em faig enrere com aquell que ha vist una rata— Com és això?
—Doncs els símptomes són ben clars, després de dinar un parell de plats de cigrons he fet una migdiada de dues hores (pijama i gibrelleta com deia aquell), a l’hora de berenar notava la panxa regirada, però per tal que el teu fill no berenés sol, l’he acompanyat amb el pambimbomnocilla i, quan era ajagut al sofà mirant els dibuixos, m’ha vingut un calfred seguit de suor també freda, he vist com m’empal·lidia la pell dels dits i he esternudat més fort que mai. En fer-ho, se m’ha escapat un pet... No cal ser en Haus per saber que això que tinc és la grip dels porcs, oi nano?!? Per cert, amb l’esternut s’ha trencat el gerro amb les cendres de la teva sogra...
—Però avi, si la meva sogra és viva i encara cueja!
—Ah sí?!?
—Sí home, afortunadament i per molt temps... Al gerro li dèiem el de les cendres perquè ella l’utilitzava de cendrer!
—Oh! Doncs el teu fill i jo les hem escampat a la riera, amb cerimònia, ritual i lectura de poemes inclosos... Ara entenc la cara que feia en Joel de no entendre res, hi hi hi...

Escrit i dibuixat per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també he fet i el dibuix t'ha quedat massa pujolià, jo sóc molt més guapo...