L’home que es queixava del iaio, es vestia de dona per un aniversari i visitava la traumatòloga

Quissapon, després de gairebé una setmana sense publicar res...

—Me l’ha tornat a jugar!!! —exclama el nano indignat.
—Per què ho dius això?!? —respon el iaio exaltat.
—Doncs perquè li vaig dir que aquesta setmana no podria estar pel PiT i vostè s’ha gronxat com una tortuga albina panxa amunt! No ha penjat res de res!!!
—Oh! Que no he penjat res de res dius? I on et penses que són els meus calçotets?!? —s’escapoleix el iaio.

—Vull dir al blog!!! —torna a exclamar l’indignat.
—Però nano, si no he pogut... M’he preocupat dels teus fills jo, eeeh?!? —s’espolsa les puces del damunt.
—Sí home, una micona noméees, eeeeh? Perquè la nena no ha parat gaire per casa i el nen, entre que ha anat a casa del seu amic o que l’amic ha vingut aquí, sempre ha estat ben distret...
—I tu, tanta història amb la guitarra amunt i avall per acabar vestit de dona i cantant la cançó de l’anunci de cervesa a Formentera a la festa del teu amiguet en Pep, eh?
—Home, és que 40 anys no es fan cada dia, oi? ... Miri, ja té un estudi nou per fer: Saber si cada dia de l’any hi ha algú del planeta que en faci 40!
—Ui em fa més mandra que anar a cal metge, hi hi... Per cert nano... I com estàs dels dolors? —diu el iaio canviant de tema amb subtilesa.
—Doncs força bé avi, quasi tan bé com la visita de la setmana passada amb la Dra. Sabaté. La sala d’espera és compartida pels pacients que van a diferents especialistes, em vaig distreure molt escanejant de dalt a baix tothom i totadona que sortia d’una consulta on figurava un cartellet que resava: “acupuntura”, fins que em va tocar entrar a mi en aquella saleta d’acupuntura, es veu que l’estava usant la traumatòloga (en aquell moment vaig entendre que no trobés agulles clavades dels que en sortien...). Em va tranquil·litzar saber que la Dra. Sabaté, malgrat el seu cognom, no tingués res a veure amb el president del govern espanyol perquè m’estalviava de crear-me falses expectatives davant les promeses de millora en la meva salut i, per extensió, en la de la resta dels catalans...
—Hi hi hi... —somriu el iaio amb sornegueria.

—La meva dona em va dir: Aprofita per explicar-li tot el que et fa mal, que t’ho miri tot, eh? (Farta d’escoltar els mals que assoten la meva desgastada anatomia...).
—És que sembles un iaio tu, eh?
—I tant, ja diuen que tot s’enganxa, menys la bellesa, oi? —respon el nano mirant d’esquitllentes el iaio.
—No et passis nano, que fa massa que no deixo anar clatellots a mà oberta i ho trobo a faltar, eh?
—No, no...
—I li vas explicar tot, tot a la doctora?
—Home, tot, tot... Quin concepte... Em fa pensar en quan vas al mecànic amb el cotxe... Sí, això! Em vaig comportar com un vehicle, miri el llistat de dolors a comentar:

Tema genolls
Les bicicletes que ens venen en l’actualitat duen un element complementari adjunt a l’equipament: el llibret d’instruccions. Com sempre he seguit meticulosament les recomanacions dels fabricants abans d’usar qualsevol aparell susceptible de ser usat per mi mateix o pels que m’envolten, vaig filar prim a l’hora de regular el seient de la meva bici i la vaig cagar sobrecarregant els genolls. Això és el que m’ha dut a haver de deixar almenys durant un mes l’activitat ciclista...

—Ui, justament quan estem a punt de veure passar el Tour de França per davant dels nostres morros, hi hi hi...

Tema espatlla dreta
Es tracta d’un dolor agut que m’ataca només quan faig moviments com: sacsejar l’esprai matamosques o una ampolla de cava després de guanyar una cursa (cosa que no em passa gaire sovint darrerament...); també em molesta quan haig de desar els plats i els gots a l’armari alçat que tenim destinat a tal efecte i per agafar el matamosques (manual) de damunt de la nevera.

—Ah! Per netejar les rajoles de la cuina o passar el motxo també et fa mal, oi malandando? Hi hi... I per què et compares amb un cotxe que va al mecànic?
—Perquè normalment davant d’un mecànic qualificat el cotxe s’acolloneix i amaga allò que realment li fa mal...
—Estaves acollonit davant de la doctora?
—No avi, vull dir que em vaig oblidar del colze dret. M’hi vaig donar un cop fort fa uns quatre anys i només me’n recordo quan el faig servir...
—Com el paraigües, eh? Només te’n recordes quan plou, hi hi...
—Diria que quan més me’n recordo és quan faig el quatre al lavabo mentre cavil·lo (per no dir que cago mentre penso...) o quan m’hi dono un nou cop i veig les estrelles a plena llum del dia... Total, que quan vaig anar a fer-me les radiografies de l’espatlla vaig demanar la infermera que almenys una la fes esbiaixada per tal que arribés al colze, però, malgrat riure, la senyora no em va fer cas... No va colar ni amb l’home de les ecografies, que no va riure. És curiós, un paio capaç de veure la tita minúscula d’un petit fetus i incapaç de fer una trampeta amb un colze de res... Ara hauré d’aprofitar la propera visita amb la Dra. Sabaté per mostrar-li el colze i el dit gros del peu dret...
—El dit gros? Ui, ja veig que el tens infladet, però si fins i tot t’has pintat una miqueeeta l’ungla! Tant vestir-se de dona, hi hi hi...
—No avi, això és que dissabte, mentre muntàvem els instruments abans de tocar, el meu germanet em va demanar que li aguantés el teclat per tal que ell pogués remenar el suport de tipus tisora... I la tisora es va plegar de cop acaronant-me el dit...
—És que aquests dits teus no són normals nano...
—Amb això s’assemblen al meu germà...
—Si et tallessis els dos dits grossos a l’alçada dels següents, calçaries dos o tres números menys de peu, hi hi hi...
—Aixx, avi! Quina angunia!
—Bleda!


Nota d’un dels autors del PiT, que podreu reconèixer sobradament:
Com el PiT ha estat força proposat als Premis C@ts en la modalitat de "Blog Divertit", us planto un acudit per no decebre als visitants i perquè això d’abans no fa punyetera gràcia...

“Un matrimoni de coloms prenent la fresca en una branca, al seu costat una granoteta... De sobte la granoteta fot un saltiró i cau entre branques fins a quedar espatarrada al peu de l’arbre. La coloma li diu al colom: No creus que ja comença a ser hora de dir-li a la nena que és adoptada?”

Hi hi hi...

Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...