L'home que va anar a la platja amb la família i esperava que passés alguna cosa per poder marxar

Ahir em va tocar anar a la platja en família.

Vaig deixar la meva dona i el nen al peu de l'escala que baixa a la platja abans que jo iniciés el meu particular "calvari" en solitari de trobar aparcament. La resta de la família ens trobaríem allà i hi arribarien per mitjans diversos. No és que em molesti fer unes deu voltes per aquells dos carrers (el sostre de la furgo em protegeix del sol i l'aire condicionat em manté fresc i estalvi), és l'excusa perfecta per arribar força més tard a la sorra i per gaudir d'aquestes vistes excel·lents.

Quan finalment un cotxe marxa i tu aconsegueixes encabir el teu no et queda més remei que aparèixer a la platja amb cara d'esgotat, estressat i rebufant mentre recordes la fresqueta que t'acompanyava instants abans (fresqueta no té a veure amb cap senyoreta, eh?).

Protegia la meva pell amagat sota el para-sol mentre llegia "plàcidament" un autèntic llibre de butxaca de pes inexistent (literalment parlant) "City of Thieves" de David Benioff a prop de familiars diversos com els meus sogres, la meva cunyada, la meva neboda, la meva dona, la meva filla i el meu fill (tots meus, eh?) bé, el meu fill no, vull dir que no parava gaire a prop nostre, té aquesta fal·lera jovenívola d'allunyar-se tan bon punt creu que ha de cridar l'atenció o demostrar que és prou gran.

Si algú es pregunta: Per què no et vas endur la primera part de "Un Mundo sin Fin" a la platja? Contestaré que després de l'Home que volia llegir Un Món Sense Fi sense acabar amb una luxació als canells, l'estic llegint en la intimitat per temor que els integristes literaris em pengin de les nectarines d'una plaça pública qualsevol... i per evitar que es faci malbé la pàgina 584 amb la sal i la sorra.

Deia que mentre llegia (o ho intentava entre converses familiars...) recordava un video d'en Rémi Gaillard que vaig trobar fent l'orni per internet. D'aquest paio ja he tingut ocasió de visionar algunes de les seves trapelleries i trobo que ha de ser divertit que algú amenitzi així un dia de platja familiar, malgrat tot...

Hagués estat una bona excusa per fugir d'allà, oi? (Perquè, malgrat tenir la furgo a l'ombra i ben aparcada, no m'hagués costat gaire fotre el camp a Normandia, per posar un exemple...)


Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...