Lectores i lectors que llegireu això pensant que “la saviesa és l’enginy d’un que pren el sol i ens diu proverbis a tots”:
Lamento decebre-us afegint que, en realitat i segons fonts fideu-dignes, la frase és la següent: Un proverbi és l'enginy d'un de sol i la saviesa de tots, com digué Joan Rossell, president de la Patronal Catalana Foment del Treball.
Diuen que a qui matina Déu l’ajuda... i qui matina acaba a Déu pregant amb el maç donant, és per això que jo m’he posat mans a l’obra.
Diuen que a qui matina Déu l’ajuda... i qui matina acaba a Déu pregant amb el maç donant, és per això que jo m’he posat mans a l’obra.
No voldria passar per alt que l’amic Víctor Pàmies i Riudor, l’afamat col·leccionador de blogs amb ànim de lucre i d’altres espècies rares, avui ha arribat a la xifra total de 300.000 registres (riu-te’n tu d’en Garzón i les investigacions!). Aquesta xifra està disponible de forma totalment gratis, i de franc, a la xarxa de xarxes que es fan i es desfan, com els llacets de les sabates.
Donat que sóc home previngut de mena i valc per dos comptant amb l’avi Gres, m’he currat aquest homenatge amb prou temps, andi jo calent i que se’n rigui la gent, no voldria pas que el merder aquest m’enganxés amb els pixats al ventre...
Com hauran pogut comprovar els ulls més observadors, aquest escrit està fet sense consultar cap dels blogs del curiosament malnomenat Parèmies, ja se sap que qui molt abarca poc apreta, eeeeing?
L’ocasió la pinten calba i la cabra tira al mont, així que estimat Víctor: des del PiT i amb la mà a l’ídem de cadascú, el iaio i el nano et feliciten pels 300.000!
I acabo demostrant que la gran tasca que realitzes dóna fruits: "el bou no és d’on neix, sinó d’on peix", eh?
I jo, com el nano avui no m’ha deixat garlar gaire, et faré un regal extraordinari noi: aniré al refranyer i faré clic als anuncis, hi hi hi... Ah! M'oblidava d'una coseta, canalla: que si feu clic i tic a la imatge podreu teletransportar-vos a can Pàmies, eeeeeing? Apadéu, hi hi...
12 comentaris:
Uaaaaaaaaalaaaaa!!! Boníssim de principi a fi!!!
Amb els fideu-dignes ja he començat a riure... amb els registres d'en Garzón he anat seguint i res... que em sortiran arrugues d'expressió per culpa vostre!!
Feina doble aquesta setmana però molt productiva, si senyor!
I amb això de l'ànim de lucre doncs en Víctor ho té fàcil: 300.000 parèmies a duro, 300.000 duros! Que ja són duros! :-DDD
Genial! Pobre Parèmies, ell que voldria fer-se ric a base de blocs... en fi, el Millet li haurà de fer un curs de com fer-se milionari!
Un homenatge estil milènium! No tens esgotament! Genial!
Amb permís del germà anglès del Joan Rosell, miraré cap una altra banda i no tindré en compte els barbarismes (que no barbaritats) que han fogacitat el teu escrit com si d'un virus qualsevol es tractés.
En Millet no pot ser exemple de gaire coses i jo no aspiro a fer-me ric, que llavors em faria mandra fer feina. :-)
Gràcies vallesans!
Doncs, que sí, que sí, que a mi també em sortiran arrugues de riure com a la Assumpta...
Molt bo el post!
Pensant en tu i en que no sabia ben bé si t'havia vist a la llista dels mails ni si jo t'havia avisat, vaig i li poso Sergi al Víctor, mira si em feu perdre el cap!!! Fins al cervell crec que em surten arrugues.
Un altre gran exemple de paremiologia sàvia, que diria el mestre. Pit i ...!
Mooooolt bo! I bon homenatge!
Què original que eres, xè! :)
naucil veliko
Molt bon homenatge :)
Assumpta:
:-) Hehehe...
:) Hihihi...
McAbeu:
Pots creure que he fet la següent conversió?!?
300.000 duros = 50.000.000 Ptes.
Necessitem vacances, eh nano??
Galderich:
Haurà d’esperar la següent vida aquest en Pàmies, eh?
Què diu que en Millet fa classes?
No avi, és una fina ironia...
Ah! :)
:-)
Cèlia:
Lamento decebre’t, però t’equivoques, realment estic esgotat... ;-)
Víctor:
Un omen atge moool merescut. Qè siríem nossaltros sen se’l cor•rector del World i els tevus blokcgs?
Sí que deu fer mandra pencar quan ets ric del cagar, eeeing? :)
Carme:
No t’amoïnis que més o menys ja en vaig treure l’entrellat de tot allò que et va passar.
;-)
Puigmalet:
Cuixa!
Pota!
No avi, és cap i pota, pit i cuixa!
N’estàs segur?!?
No gaire... o potser sigui pit i collons?
;-)
Ma-Poc:
Mooooltes gràcies!
:-)
Toni:
Ep! Gràcies, pero... un moment...
Avi... per què s’ha quedat paralitzat de sobte?
Per aquest noi que ens vol fer una foto... Lluiiiiiiiiiiiiiiiiiiis...
Ui!
:-)
Anònim:
Deu ser extraterrestre...
No diguis bajanades..
Contesto amb anagrama:
E KILLU, CON IVA!
Cesc:
Gràcies maco! Hi hi...
Publica un comentari a l'entrada