dilluns, 7 de desembre del 2009

El sòmines que es trobava encallat davant d'una cruïlla perquè se li havia girat feina

Lectores i lectors que llegireu això pensant: Aquest sòmines del PiT pretén fer veure que no passa res després de deixar el blog penjat tants dies?!?

Ho sento, em sap greu, demano disculpes per no haver estat a l’altura de les circumstàncies, però és ben sabut que la vida és la que és i cadascú l’ha de viure com li roti o pugui... jo només en tinc una i força avançada, i l’avi ja va camí d’acabar la seva...

—Caram nano, vols dir que no en fas un gra massa?
—No home, vull dir que vostè ja està de tornada de tot, eh?
—Ah! Ja ho diuen...

Estic aturat davant d’una cruïlla a Quissapon.
Tot i que la conec i crec saber on em duria cada camí, no sé quin haig de prendre...

Escriure sobre coses que has viscut és fàcil si tens memòria suficient; si ho fas sobre coses que et passen quotidianament també, només cal fixar-te, però... què passa quan estàs sotmès a la pròpia pressió d’escriure coses que sovint formen part de la teva imaginació? Has de crear, inventar, utilitzar el cap i canalitzar el poc enginy que tinguis si és que això és possible. Aquesta part és la que més necessito pel meu projecte personal.

Aviat farà dos anys que vaig començar a publicar coses meves al blog, personals bàsicament, amb un interès catosfèric gairebé nul, com era d’esperar, però d’alt interès entre familiars i amics, modèstia apart.

Posteriorment vaig anar aparcant el tema personal per fer una cosa que no m’ocupés gaire temps, per això vaig fitxar l’avi Gres, ell havia de ser qui portaria les regnes del blog i jo em podria centrar en altres temes com: la família, la feina, els amics, la novel·la que fa més d’un any que vaig començar a mode de repte/projecte personal... però em vaig equivocar.

L’avi solet (o en companyia) cridava l’atenció i començava a rodar pels blogs amics arrossegant-me a mi també per donar-li el suport tècnic. Això va fer que dormís poc i descansés menys, una cosa que a la nostra edat no ens podem permetre, o “permetir”, com diria aquell...

Escriure quan tens alguna cosa a dir va bé, només s’hauria d’escriure quan així fos (això crec que ho vaig llegir a cal Salvador, el BloGuejat) és una cosa que em volta pel cap i em trobo massa sovint que descarto escrits o idees.

Hi ha blogaires que no volten, no deixen ni contesten comentaris, no juguen al joc establert i no pactat de la reciprocitat. Potser és el camí a seguir quan el teu món ja està ple de coses fantàstiques que et pots perdre. Publicar parides al PiT d’aquelles que rebem sovint per correu electrònic o buscar coses curioses per penjar també ho podríem fer, però no és exactament el que em motiva i d'això ja en va tothom ple...

Aquest any 2009 hem rebut el premi al blog divertit (cosa discutible tant com es vulgui) i m’ha fet especial il·lusió per l’avi Gres, perquè és gràcies a ell que el tenim, ho ha aconseguit amb una mínima participació al PiT (encara no fa ni un any que el vaig fitxar!) i vaig estar temptat de seguir el savi consell d’en Ronaldinho quan em digué que el millor que podia fer és deixar-ho en el moment que el llistó fos ben amunt, però vaig continuar com el savi, a mig gas... curiosament ni ell ni jo recordàvem el consell...

Ara fa un parell de mesos que ens hem retrobat, vint-i-dos anys després, els components del grup musical de la nostra infantesa (i un parell de noves incorporacions) per tocar cançonetes d’ahir, d’avui i de sempre i això també m’omple, però m’ocupa les nits dels dimecres. Abans de començar ja deixàrem ben clar que ens trobaríem sempre i quan no jugués el Barça, fins i tot se m'acudí proposar un nom pel grup que no va prosperar: SNJEB (Si No Juga El Barça)... a hores d’ara alguns ja ens hem perdut algun partit.

Cada cop em costa més seure davant de l’ordinador a escriure coses al blog perquè temo la vostra reacció i encara temo més no poder seguir el joc de la reciprocitat. A més, l'avi es gronxa sovint i ha après a comportar-se prou bé i deixa de ser font d'inspiració...

Ai, ai, ai la cruïlla...

ESC: Correspon a una tecla que es troba normalment a la part més alta del teclat, al costat esquerre. Convida a escapar independentment del camí que es prengui.

RIURE: És una bonica paraula que es pot formar amb les tecles disponibles combinant-les amb molta o poca destresa. Si la mirem fixament potser acabarem somrient en funció del nostre estat d’ànim.

ESCRIURE: Escapar per riure o tan sols escriure per fer riure?

ESC: En Sergi a la Cruïlla o El Sòmines és un Cagadubtes? Hi hi hi...


Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...

32 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Ai, que aquesta cruïlla em sona, em sona molt!! Em sembla que molts blocàires ens hi trobem, de tant en tant, i quan hi som no sabem mai com l'hen d'encarar.
Francament, tenir un blog hauria d'estar subvencionat, s'hauria de cobrar per escriure, llegir i comentar; és una currada!

SNJEB? M'agrada.

Garbí24 ha dit...

Una elecció que només pots fer tú i l'avi...de temps malauradament no en podem tenir més, d'altre banda tot dura el que dura i res no s'ha de fer per força....i menys un blog, que es on un es buida i pot dir la seva, jo tinc clar que el dia que em sigui un problema, ho deixaré, mentre i gaudeixi...ho mantindrem.
Tothom i totadona ha de fer sempre el que pugui i vulgui. Se'n diu llibertat.

Jesús M. Tibau ha dit...

replantejar-se el camí sempre és bo, i cal seguir endavant per un itinerari si realment ens motiva, sobretot quan només depèn de nosaltres mateixos i som els amos del nostre destí, que és el cas dels blogs.
Ens ocupen molt de temps, és cert, però les compensacions són moltes. No et deixis la novel·la, però aneu escrivint de tant en tant en aquest blog fresc tan necessari.
Ah! et copiaré la desdefinició.
Una abraçada

McAbeu ha dit...

Ho he dit altres vegades però es que n'estic convençut, un blog no pot ser una obligació.
T'ho has de passar bé fent-ho i així és la manera que la gent s'ho passi bé llegint-ho. Jo no t'hauria votat pel Premi C@t si els teus apunts haguessin sigut només un recull de parides de les que volten per Internet, per tant m'estimo més anar llegint un post "dels teus" de tant en tant que no que publiquis cada setmana només per fer bulto.
S'ha de prioritzar i per davant del blog hi ha moltes coses que tu mateix cites: la família, la feina, els amics, la novel·la...
No ens deixis del tot, però ves venint (aneu venint) al vostre ritme.

kweilan ha dit...

Jo trobo que si vas actalitzant de tant en tant no és tanta feina...el que pot arribar a ser agobiant és pensar que has de publicar per obligació perquè llavors el que és una distracció passa a ser com un treball. Sort!!!

Sergi ha dit...

Et deixes un espècimen a l'hora de catalogar els blogaires, els que simplement gaudim dels escrits i no només juguem el joc de la reciprocitat, que també en som uns quants d'aquests.

Llegeixo el teu escrit i veig els dubtes, són moments de prioritzar. Davant d'això no es pot dir massa cosa, tu mateix sabràs el que et convé ara, si la importància està en un altre lloc, allà és on has d'anar tu. El blog no deixa de ser una teràpia, independentment de per què el fem servir. Si t'agrada escriure coses en clau d'humor, t'animaràs a fer-ho, i a la gent probablement li agradarà. Gràcies a això vas guanyar el merescut premi. Però també per la proximitat i per ser agradable per allà on passes, i sobretot aquí. Si necessites parlar de coses teves, perquè escriure-ho et serveix, rebràs el suport de qui et llegeix, ja que per davant de blogs encasellats, sabem que hi ha les persones, i les persones són el que importa, encara que no les coneguem.

Però arriba un moment que altres temes absorbeixen més i requereixen més atenció. Si el teu fos un blog més personal (en l'actualitat), i la feinada que puguis tenir t'afectés negativament, potser ja trobaries moments per escriure aquí, encara que no anessis a comentar d'altres. Però potser és que no ho necessites. És una fase. Sortosament, aquest món d'internet el tenim molt a l'abast a dia d'avui, i més que l'anirem tenint. No ets pas tan gran com perquè d'aquí a un temps no tinguis ganes i temps d'escriure altre cop (ni tant sols l'Avi Gres és tan gran). Així que si t'he de dir alguna cosa, no un consell, déu me'n guard, és que donis importància a les coses que la tenen en aquest moment de la vida. La salut n'és una, per exemple. No et quedis sense dormir per estar per aquí. Això ja ho faré jo.

Per acabar, dir-te que no cal ni marxar del tot, ni quedar-se del tot, ni ser-hi cada dia, ni un cop per setmana ni el que sigui. Gràcies als lectors de rss com el Reader, sempre sabre si has escrit una cosa nova, i podrem venir cap aquí, triguis el que triguis. És una sort.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Jo cada vegada que em trobava en una d'aquestes cruïlles... obria un nou blog. És la meva teràpia. I ja en tinc 12!

Això vol dir que m'he plantejat deixar d'escriure als blogs, almenys dotze vegades. :-)

Pensa que em faràs saltar pels aires l'estadística dels blogs del 2014... tu mateix, eh!

Bromes a part, cada cosa té el seu temps i el temps acostuma a ser bastant elàstic. Tindràs dies que podràs escriure, que podràs fer música, que podràs voltar pels blogs... i haurà dies que no podràs fer cap d'aquestes coses. Cal intentar trobar un equilibri, Sergi, però no és fàcil.

Per cert, la setmana del 25 al 30 de gener hi ha Catosfera 2010.

Potser no és el que era, però sempre és una bona excusa per saludar quatre coneguts a Granollers.

rits ha dit...

Ei, estic sobretot amb el McAbeu, el blog no és una obligació. És un espai teu, per deixar-te anar, passar-t'ho bé escrivint i gaudint d'una estona.
Hi ha moments per tot, moments que el món blogaire és molt present i moments que necessites no estar-hi tan present. No t'amoïnis per res.

Als que et seguim ens agraden els teus escrits, ens fas riure i poses un toc d'humor en moltes coses quotidianes. Fes-ho quan vulguis, puguis o en tinguis necessitat. I si ara et ve més de gust tocar amb els vells amics, doncs endavant, a gaudir de la música!!!

una abraçada!

JJMiracle ha dit...

No em digueu que esteu pensant deixar el blog… Vosaltres no!!! :´-(

Això sí, no us deixeu influir gaire per la meva opinió i feu el que hagueu de fer (ningú no ho sap millor que vosaltres).

Clidice ha dit...

Fes el que et faci més feliç, a mi em farà feliç si, de tant en tant, et veig dalt de tot del blogroll :)

Tramuntan del Nord ha dit...

Ja tenim masses obligacions imposades en el dia a dia, per obligar-nos voluntariament per tant com diu el mestre Johan, quan et possis davant de l'ordinador que sigui per disfrutar, pots estar segur de que la gent que et seguim sabrem apreciar la qualitat davant la quantitat, si acceptes una recomenació podries penjar un parell de videos del grup musical que heu recuperat segur que disfrutem tant com fins ara.
Salut i Peles

khalina ha dit...

Sergi i avi, vosaltres decidireu.

Amb egoisme us diria que per què no escriviu cada quinze dies? eH? Jo tampoc puc escriure sovint, però em sap greu deixar-ho del tot. Clar que de vegades un necessita una parada.

I entreu a llegir altres blogs quan pugueu, sense obligació de res, llegiu l'últim post, o no hi entreu jeje

Thera ha dit...

ESpero que de tant en tant ens deixis una o altra cosa per llegir. Com algú abans ja ha dit, el blog mai ha de ser una obligació, ha de ser un entreteniment, un lloc agradable, amè,... Segur que ho aconsegueixes. I no deixis la novel.la!!! Però, de fet, cadascú fa el que vol o el que pot...
Jo, per part meva, de tant en tant aniré passant per casa teva... això segur!! Salut!!!

Cris (V/N) ha dit...

diuen que lo bo si breu dos cops bo.... a mi m'agrada passar tant si veniu com si no veniu per casa, aquí ric amb les "vostres" ocurrències i m'ho passo bé, però escriu quan en tinguis ganes, pel bé de tots plegats, jajajajaa :) Un gran petó per a tots dos!

Kudifamily ha dit...

En aquesta cruïlla també m'hi he trobat jo (o m'hi trobo), però m'agrada massa escriure i escriure-us. Passar pels altres blocs? Arriba un moment en que és molt complicat, però els que t'aprecien saps que ho entenen.
Fa molt que no us escrivia, però us segueixo llegint... no vull perdre'm aquests moments.
Va, xino-xano...

Kudifamily ha dit...

Ai, m'oblidava:

Dolços petonassos als nassos pels dos!
;-)
:-*

Toni En Blanc ha dit...

Què identificat em sent amb tu, jo estes últimes setmanes m'he salvat per dos o tres post que tenia ja escrits i guardats, que si no...

Ànims i salut! :)

Els del PiT ha dit...

A tots:
Vull agrair molt especialment quasi tots els vostres comentaris d’ànims i suport, dic quasi perquè encara estic intentant desxifrar un d’ells, però no me’n surto...

Ferran:
Tu ho has dit, és una “currada” que costa de mantenir i hauria d’estar subvencionada, però què hi farem? Posar anuncis al blog?

SNJEB té un aire força europeu, oi? Llàstima que no colés, tot i que en tinc un de proposat que potser m’agradi més...
:-)

garbi24:
Estic d’acord amb el que dius, però de vegades ets sents obligat sense voler-ho i el propi tarannà t’arrossega. M’agrada escriure al blog, però em costa molt seguir el ritme de comentaris que tenen altres blogaires.
:-)

Jesús:
És evident que compensa, potser no ho vaig saber fer d’un bon principi i em vaig llençar a comentar a tort i a dret... quan la gent s’acostuma a veure’t arreu suposo que et troba a faltar amb més facilitat.
Ah! La desdefinició... ja hi pensava amb tu mentre ho feia, però com el cap el tinc repartit... copia tant com vulguis, eh?
;-)

McAbeu:
Que xulo!
Precisament això és el que penso i de ben segur que no deixaré el PiT, potser intentaré convèncer l’avi que s’hi posi més sovint...
:-)

kweilan:
Uf! I tant que pot arribar a estressar-te, així ho aniré fent, gràcies!
;-)

XeXu:
Caram, gràcies!
Em costa centrar-me amb tants de fronts oberts i allò de “veure la vida en forma de post” (pensament que vas escriure a casa teva i que compartim molts) ja no em passa tan sovint... potser tornarà aviat, o potser necessiti més temps, però està clar que la vostra opinió m’ajuda, i molt!
:-)

vpamies:
Un blog nou cada vegada?!? Ara ho entenc tot... :-D

No pateixis per l’estadística, tan sols expresso una sensació que em remou per dins, però no penso deixar-ho definitivament, buscaré l’equilibri malgrat tot. Gràcies pel consell!

Pensaré en això de la Catosfera 2010, eh?
:-)

rits:
Tens raó! “moments que el món blogaire és molt present i moments que necessites no estar-hi tan present.” m’agrada com ho dius!
Em ve de gust fer-ho tot, però no arribo i haig de repartir el temps de la setmana...
Una abraçada també per tu!
:-)

P-CFACSBC2V:
No, no!!! Només expressava el dolor que sento per no poder dedicar-vos el temps que us dedicava, però gràcies pel suport!
:-)

Clidice:
Quina guapada de comentari!
Que ningú s’enfadi, eh? Que quasi tots són guapos, però mira, aquest l’he visualitzat...
Gràcies!
:-)

Rafi:
El mestre Johan és tan savi com tu mateix, però n’estàs segur d’això de penjar uns vídeos?!? Si són per plorar!
:-D
Tan incisiu i punyent com sempre...
Una abraçada!
:-)

khalina:
No fa gaire un amic em va dir en veure’m atabalat que podia escriure un post a la setmana... i li vaig fer cas, però després s’allargava el termini per una cosa o altra...
És important el concepte de no obligació.
Gràcies!
;-)

eda:
Ho sento, però no me’n surto...

Thera:
D’això ja en pots estar segura, gràcies pel suport!
Salut!
:-)

Cris:
Moltes gràcies per la confiança, m’agrada el que dius!
Si és pel bé de tots plegats...
:-D
Dos petons!

Kudifamily:
Sí que és complicat... calculo que per llegir-ho tot cada dia i comentar-ho necessitaria almenys un dia de 82 hores i 28 cafeteres!
Petonassos a les galtes per vosaltres, tots plegats!
:-)

Toni:
Si els has pogut aprofitar està bé, però quan no t’agrada el que has escrit i ho aparques o ho llences...
Gràcies maco!
;-)

Ma-Poc ha dit...

Hi ha èpoques amb més temps i d'altres amb menys. A mi, no fa gaire m'ha passat alguna cosa semblant a la que expliques (només cal veure quin dia he tingut temps de venir a comentar el teu bloc...). Tria allò que creguis millor per tu (jo espero gaudir encara de molts dels teus apunts!!!) I ànims amb la novel·la i el grup!

Assumpta ha dit...

Holaaaaaaa!!! :-))

No pateixis, de veritat, jo penso en tancar el blog un promig de 3,78 vegades per setmana (càlculs de l'Estudi General de Mitjans) però vaig arribar a la conclusió que algú capaç d'obrir els tetra-briks de llet de tap de rosca a estisorades no pot mai tancar el blog (ho diu el Binomi de Newton)

Si no et venen temes per parlar, no pateixis que jo m'estic aguantant de fer un post per dia per no fer-me massa pesada... I si em llogues el blog per una temporadeta? Així podria posar un promig de 34 posts mensuals (17 al teu i 17 al meu) (els de punt de creu ja els posaria al meu, no pateixis) (No dormir mai ajuda a una altra producció de posts) ;-)

Tothom et diu (i és cert) que tenir un blog no és una obligació i tal... així que ja ho saps... no és cap obligació... tu torna de tant en tant, però no per obligació, home!! fes-ho perquè ens enyores una mica!! :-)))

Assumpta ha dit...

(Si faig un post com el teu, en P-cfacsbc2v també em posarà un comentari tan maco?) :-))

Assumpta ha dit...

Jajajaja "no dormir mai ajuda a una ALTA producció de posts... i a equivocar-se teclejant també" jajaja

Els del PiT ha dit...

Ma-Poc:
Ja tens raó, ja... el temps fuig!
Fa cinc dies del teu comentari i m’hi poso ara a contestar...
Gràcies maco!
;-)

Assumpta:
Caram! 3,78 vegades per setmana? Això supera la meva mitjana de 2,5, però ja se sap que si Newton deia això, Murphy deia que el dia que menys ho esperes succeeix, oi?

:-D M’has fet riure amb això de llogar-te el blog! :-D Quina barbaritat! Ara que... ben pensat tot té un preu, eh? :-)

Penso molt en la colla d’amics catosfèrics, en veritat us dic que això no es pot deixar com si res, sou part de la meva vida i us enyoro, però m’estimo més enyorar-vos a vosaltres que enyorar els meus fills i com diuen que hi ha més dies que llonganisses, aniré preparant el pa amb tomàquet.

PS: En P-cfacsbc2v sempre fa coses així, és un fenomen que es fa estimar miraculosament... ;-)

Altra o Alta, tot té relació, ets tremenda, de bona, eh? ;-)

Asimetrich ha dit...

Ep noi, cap problema. Crec que tothom per aquí, que mantenim un blog esgarrapant temps al temps, sabem molt rebé de què parles. En quant al joc de reciprocitat, jo continuaré visitant aquest blog tant si deixeu els vostres sucosos comentaris al meu com si no (tot i que sempre em feu riure un munt i se us trobaria a faltar) perquè m'encanta.

Laia ha dit...

Iep!! cap problema!! Com han dit per aquí, estarem atents a les vostres aventures/comentaris/experiències/elquesigui! A cuidar-se i gaudir del que teniu! Tampoc cal creuar la cruilla ara, no? Podeu dubtar tot el temps que vulgueu... ;)

Els del PiT ha dit...

Asimetrich:
Suposo que hauré de trobar l'equilibri en tot el que estic fent ara mateix i potser destinar un temps a llegir els vostres blogs serà un bon propòsit pel nou any. Gràcies maco!
:-)

Laia:
Tens raó que no cal creuar-la, a més sempre puc tornar per allà on he vingut. Gràcies bonica!
:-)
Això ho havia de dir jo!
El què?!?
Aixó de bonica...
Ah, digui-li-ho...
Di-gui-li-ho, di-gui-li-ho... per què ets tan enrevessat, nano?!?
Oh!

jomateixa ha dit...

Això ens passa a tots i quan s'acaba l'any encara sembla que ens hi posem més a pensar...
Però també hem de pensar en si el bloc deixes d'existir... que en fariem d'aquesta petita buidor, no l'enyorariem?

Ferran Porta ha dit...

Que no postegis darrerament no significa que no vulgui desitjar-vos molt bones Festes; quedi constància :)

Bon Nadal, Sergi, avi Gres i resta de la família.

Els del PiT ha dit...

jomateixa:
Fixa't que l'enyoro tant el blog que fins i tot acabo de penjar una parida/felicitació ara mateix després de... de... aviiiii! De set a vint-i-quatre quans van?
Tdes quadts de sset!
Gràcies! Doncs ja veus que l'avi ha començat a beure abans d'hora...
:-)

Ferran:
Moltes gràcies maco i igualment! Queda constància de tot en viu i en directe.

De fet, gràcies al teu comentari s'ha despertat l'esperit nadalenc en la fera que duc amagada cada Nadal...
Ui sí, guaita com tdemolo nano, hi hi hi... Bion Naddal Ferran!!!
Molt bones festes per tots els teus també, eh?
Un petonàs a cada galta maco!

Anònim ha dit...

BON NADAL I BONES FESTES, SERGI!
et desitja...
el teu o la teva.... amic o amiga... invisibl@.
No mengis massa torrons, ni descansis massa...

Assumpta ha dit...

:-)))

Els del PiT ha dit...

Ferran i Assumpta:
:-) :)

Ooh! Aviiii!!!
Eeeeing?
Miri qui ha vingut també... el/la/lo/it nostre/meu/meva/me@ amic/amiga/friend@ invisibleee!

Com dius?!?

És allò del blogaire/blocaire invisible/invisiblesa!
Ah, moolt bé, és només per tu, oi?
Sí avi, jo en sóc el titular...
I jo només el peu de foto eh nano?
No s'amoïni avi, ja li arribarà el torn...

Des del PiT et saludem, tant el iaio com el nano amic/amiga invisibl@, i també et desitgem bones festes, no entenc per què em desitges que no descansi massa...
És de ser "mala persoooona" eeeeing? Hi hi hi...

Què hem fet els del PiT darrerament?