Ha estat un "annus horribilis" (que no té a veure amb patir morenes... O potser sí) en molts aspectes, però en d'altres ha estat un bon any el 2007.
He hagut de tancar un negoci a finals d'octubre que només tenia quatre anys i mig i és una gran pena.
Ah! La foto és del Montseny, no vaig poder estar-me'n, passava sovint per aquesta carretera per anar-hi.
Confio que tirarem endavant l'estat crític actual més per convenciment que per capacitat. Desitjo que aquest nou any vingui carregat d'alegria, feina i bon rotllo. Penso que el fet d'haver vist morir una empresa a finals d'any ajuda molt a estar baix de forma i a posar aquest adjectiu d'horribilis a l'annus (sona una mica malament, això).
Per tant alegrem-nos que s'ha acabat el 2007 i afrontem amb esperança el 2008. Obrim-nos de bat a bat al nou vingut i desitgem-nos mútuament salut i peles!
4 comentaris:
Hola Sergi: Sóc el Micki he estat veient el teu blog i m´intriga lo del negoci tancat. Ánimo noi aquestes coses pasen, ja veuràs com surts d´aquesta i un dia ens riurem de tot plegat. Per cert quan farem la propera reunio, en teoría havia de ser el passat novembre, però al final no hi va ser. Digues alguna cosa, Vale?
I sobre tot animo i recorda aquell refrán espanyol que diu: "Al mal tiempo buena cara"
Fins aviat.
Hola Sergi,
sóc la teva cunyaaaaa!
Ehorabona per aquest blog, tens molta traça per escriure i les teves paraules emocionen. Escrius amb molta sinceritat i tal com penses.
Respecte a l'any 2007, estic d'acord amb tu, que ha estat una mica desastre, (parlo també per nosaltres), però tinc l'esperança i gairebé et podria dir que la seguretat, que aquest any que acabem d'encetar estarà ple de felicitat, salut, amor i feina.
Si més no, això és el que desitjo per a tots nosaltres.
Una forta abraçada a la família.
Marc, Jan i Sílvia.
Hola Micki, gràcies per haver dedicat una estona a visitar el bloc, he tancat un despatx que vaig muntar a Vilamajor fa quatre anys i mig. Hem tancat per manca de vendes en els darrers vuit mesos d’existència.No sé res de la propera reunió de la colla, però se m'acut que podríem penjar algun post al bloc en relació a això i així tenir una via de comunicació comú. Gràcies company pels ànims, rep una forta abraçada i no deixis de comentar qualsevol cosa sobre el bloc. Una abraçada!
Gràcieees cunyàaaaa!
Penso que les veritats són més fàcils d'explicar perquè són paraules plenes de vida, les mentides són plenes de vuidor i només tenen vida en la ment del que les diu, al final cauen pel seu propi pès. Petons.
Publica un comentari a l'entrada