dimecres, 16 de gener de 2008

Del Collell mare i reginaaa...

Vaig passar cinc anys de la meva vida al Collell. De fet hi vaig anar per tornar a gaudir del fet de fer el vuitè curs (ja que amb una vegada se'm va fer poc i no havia cobert les meves expectatives).
El cas és que, a una setmana de començar les classes, jo no tenia col·legi on anar. Fou llavors que ma mare parlà amb la mare d'en Pablo Canas (vell conegut de l'antic col·legi Belloch) i ens adreçaren al Collell (on ells hi durien també el germà petit: en Marquitos, amb qui el darrer any al Belloch ens havíem fet molt amics). També em digueren que hi aniria en Johnny (company també del Belloch).
Acompanyat del meu pare, anàrem a visitar el col·legi. Havíem de parlar amb el director, Mn. Jaume Reixach. En el moment que vaig baixar del cotxe i em trobà al davant d'aquell edifici majestuós, em vaig acollonir literalment. L'entrada, el pati interior, les escales, el Sagrat Cor, el despatx de Mn. Jaume...
Esperàvem veure un monjo ancià i en sotana i aparegué ell amb texans, sabatilles esportives, polo, fumant tabac ros i, això sí, les ulleres de cul d'ampolla. (Foto).


De l'acolloniment vaig passar a la tranquil·litat, tot i que em presentava amb un currículum que deia que havia de "millorar" en "Mates" i en...Religió! Difícil tasca entrar en un col·legi diocesà amb un bagatge així, però m'hi acceptaren i vaig passar a formar part de la gran família del Collell.

Em passà gairebé de tot. Era un col·legi internat a prop de Banyoles. Hi arribàvem el dilluns al matí i marxàvem el divendres per la tarda.

Delegat de curs el primer any per votació popular (amb catorze anys ja feia metro vuitanta i calçava un quaranta cinc de peu). També vaig intervenir en un conflicte entre el "Schwepping" (un professor de francès clavat al de l'anunci de la tònica...) i un alumne de Roses que el volia estomacar. Curiosament el mateix alumne, que alhora fou l'objectiu d'un llançament de ganivet (d'untar mantega...) al menjador per increpar un altre alumne (jo era just al seu costat i vaig veure venir el ganivet en la nostra direcció). No hi hagué cap ferit a lamentar (com no va fer diana...)

A banda d'aquest petit incident, poca cosa del tipus "trapero".

Quan em deixaven, tocava la guitarra a l'habitació d'en "Pere de la pinça" i l'apreciat Jaume Tarradas (en Tamma per nosaltres, que descansi en pau). Allà vaig fumar el primer cigarret d'amagat darrera l'església, al lavabo o als camps. Els que duiem bata no podíem fumar, imagineu com eren les bates per nosaltres (després de tres anys de no dur-ne a l'antic col·legi, vaig tornar a lluir-la un any més...). Només es podia fumar a partir de 1er. de BUP.
Recordo la música que posaven per llevar-nos de les lliteres abans que sonés el timbre; les habitacions dels primers anys plenes de lliteres i amb els cursos milloraves l'estatus (anaves reduint els inquilins fins que arribaves als darrers cursos, on tenies una habitació per tu solet); els esmorzars, dinars i sopars compartits amb companys; els camps d'esports, envoltats de natura; el cine dels dimecres al vespre (quan acabava la pel·lícula havies de pujar quatre o cinc pisos per arribar al llit i si t'havies adormit, com la majoria, es feia eterna l'escalada a l'habitació); totes les partides de "futbolí" del bar (el del "memo") i també les partides de daus al mentider; mirant el Paris-Dakar amb en Martí B. a la tele; que jo et dono el croissant del divendres i tu em dones el donut del dimarts (com fèiem amb en Lela); les parelles que anaven a "caçar bolets al bosc"; Lluís Llach i "Amor particular"; el despatx de Mn. Jaume i els seus discs; els sorrus; el Ping Pong; les escapades de festa a Girona amb el mini (foto); Dire Straits i l'amic Jordi Thomas... (D.E.P.)
Ara ho deixo aquí, m'he emocionat. L'altre dia vaig amagar les llàgrimes davant dels meus fills mentre escoltàvem "Tunnel of love" tot recordant en Jordi...










De moment amb això crec que cobreixo una petita quota collellenca en el bloc, no? Salut per tots i una abraçada. Prometo seguir...

11 comentaris:

Àlex Saez ha dit...

Enhorabona sergi per l'iniciativa... esperem veure aquestes fotos! Et visitaré el teu bloc, jo fa un temps que també hi estic posat http://alex-saez.blogspot.com.
dimarts, gener 15, 2008 10:39:00 PM

RAFI ha dit...

ARA AMB EL BLOC NO TENS EXCUSA L'HAS DONAT A CONÈIXER AL MÓN EXTERIOR I HAS DE CONTINUAR, JO T'HE AFEGIT A LA BARRA DE PREFERIT, AIXÓ VOL DIR QUE CADA DIA ET PASSARÉ REVISTA A VEURE T'HAS ACTUALITZAT O T'HAS APALANCAT.

ESPERO ALGUN DIA VEURE ALGUN ESCRIT SOBRE "LES EXCURSIONS NOCTURNES" QUE FEIEM AMB EL MINI.


SALUTACIONS I RECORDS PER LA PENELOPE.


RAFI.
dimarts, gener 15, 2008 10:42:00 PM

Sergi M. Rovira ha dit...

Gràcies Àlex!

Hola Rafi, massa temps sense veure'ns, prometo penjar una foto del mini al bloc!
Una abraçaaaaada!
dimarts, gener 15, 2008 10:45:00 PM

Marcos Canas ha dit...

Que ilusión !!!
Lo cierto es que no me esperaba empezar el día con un mail tan reconfortante, me he leído partes del bloc , está genial, bueno no he visto ninguna dedicada a mi(je , je),
Graciaspor conpartir parte de tu vida con migo,
Que sepas que sin bloc , vosotros formáis parte de la mía!!!
Per cert, estuve en el collell hace dos semanas!!!!vaya tela!!

Un millon de besos para ti, a para toda tu genial familia!!!

Marcos
dimecres, gener 16, 2008 8:59:00 AM

conrad planellas ha dit...

Home bones a tots i bon any!!!

Sergi ets un catacrack! La veritat és que ja t’aplanyo si has de mantenir al dia tot això. Li he donat una ullada per sobre i del Collell no he trobat res, a veure si hi penges alguna cosa, que sempre és agradable lleguir quelcom d’aquella època.

Aquest any ens hem quedat sense soparet, crec que ens hauríem de mobilitzar per intentar fer-ne un per tornar-nos a veure i passar totes les fotos de la trobada.



Una abraçada a tots/totes!!!

Conrad
dimecres, gener 16, 2008 9:01:00 AM

Francesc Batlle ha dit...

Bon dia Sergi,

M'alegra molt rebre noticies vostres. Felicitats per el bloc (molt currat), ara tindrem una nova via per estar al dia de les teves inquietuts, ...
Per descomptat deixarem algun comentari per allà mig.

Una abraçada i fins aviat (records a la Peni)

dimarts, 15 gener, 2008
dimecres, gener 16, 2008 10:59:00 PM

Sergi M. Rovira ha dit...

Lapsus corregit Francesc, saluda a l'Albert de part meva. Ja faré una segona part del Collell, no tenia molt més temps avui...Una abraçada per vosaltres de nosaltres!
Gràcies per avisar-me de l'error del nom, però vaig rebre de cop un munt de mails de gent del Collell i encara em falten.

dimecres, gener 16, 2008 11:02:00 PM

Sergi M. Rovira ha dit...

Para Marcos: A ver si te dejas caer algún día cachopeeerrooo!
Un fuerte abrazo, recuerdos a la familia, aunque a tu madre no hace mucho que la vi.
dimecres, gener 16, 2008 11:05:00 PM

Sergi M. Rovira ha dit...

Per Conrad PlanellAs: Penjaré les fotos que tinc del sopar, però crec que són les que tu em vas enviar, així que ja les coneixes...Una abraçada i records a la família?

roger i montse ha dit...

És un bloc boníssim.
He reconegut moltes coses com el Mini, la casa on vivieu, quan parles del Jonnhy, dels Cañas, els New Trols, l'Elvira de jove...
Una abraçada,
Roger

Sergi M. Rovira ha dit...

Moltes gràcies Roger, records a la montse.
Una abraçada!

Què hem fet els del PiT darrerament?