Del Collell mare i reginaaa...

Vaig passar cinc anys de la meva vida al Collell. De fet hi vaig anar per tornar a gaudir del fet de fer el vuitè curs (ja que amb una vegada se'm va fer poc i no havia cobert les meves expectatives).

El cas és que, a una setmana de començar les classes, jo no tenia col·legi on anar. Fou llavors que ma mare parlà amb la mare d'en Pablo Canas (vell conegut de l'antic col·legi Belloch) i ens adreçaren al Collell (on ells hi durien també el germà petit: en Marquitos, amb qui el darrer any al Belloch ens havíem fet molt amics). També em digueren que hi aniria en Johnny (company també del Belloch).

Acompanyat del meu pare, anàrem a visitar el col·legi. Havíem de parlar amb el director, Mn. Jaume Reixach. En el moment que vaig baixar del cotxe i em trobà al davant d'aquell edifici majestuós, em vaig acollonir literalment. L'entrada, el pati interior, les escales, el Sagrat Cor, el despatx de Mn. Jaume...

Esperàvem veure un monjo ancià i en sotana i aparegué ell amb texans, sabatilles esportives, polo, fumant tabac ros i, això sí, les ulleres de cul d'ampolla. (Foto).

De l'acolloniment vaig passar a la tranquil·litat, tot i que em presentava amb un currículum que deia que havia de "millorar" en "Mates" i en...Religió! Difícil tasca entrar en un col·legi diocesà amb un bagatge així, però m'hi acceptaren i vaig passar a formar part de la gran família del Collell.

Em passà gairebé de tot. Era un col·legi internat a prop de Banyoles. Hi arribàvem el dilluns al matí i marxàvem el divendres per la tarda.

Delegat de curs el primer any per votació popular (amb catorze anys ja feia metro vuitanta i calçava un quaranta cinc de peu). També vaig intervenir en un conflicte entre el "Schwepping" (un professor de francès clavat al de l'anunci de la tònica...) i un alumne de Roses que el volia estomacar. Curiosament el mateix alumne, que alhora fou l'objectiu d'un llançament de ganivet (d'untar mantega...) al menjador per increpar un altre alumne (jo era just al seu costat i vaig veure venir el ganivet en la nostra direcció). No hi hagué cap ferit a lamentar (com no va fer diana...)

A banda d'aquest petit incident, poca cosa del tipus "trapero".

Quan em deixaven, tocava la guitarra a l'habitació d'en "Pere de la pinça" i l'apreciat Jaume Tarradas (en Tamma per nosaltres, que descansi en pau). Allà vaig fumar el primer cigarret d'amagat darrera l'església, al lavabo o als camps. Els que duiem bata no podíem fumar, imagineu com eren les bates per nosaltres (després de tres anys de no dur-ne a l'antic col·legi, vaig tornar a lluir-la un any més...). Només es podia fumar a partir de 1er. de BUP.

Recordo la música que posaven per llevar-nos de les lliteres abans que sonés el timbre; les habitacions dels primers anys plenes de lliteres i amb els cursos milloraves l'estatus (anaves reduint els inquilins fins que arribaves als darrers cursos, on tenies una habitació per tu solet); els esmorzars, dinars i sopars compartits amb companys; els camps d'esports, envoltats de natura; el cine dels dimecres al vespre (quan acabava la pel·lícula havies de pujar quatre o cinc pisos per arribar al llit i si t'havies adormit, com la majoria, es feia eterna l'escalada a l'habitació); totes les partides de "futbolí" del bar (el del "memo") i també les partides de daus al mentider; mirant el Paris-Dakar amb en Martí B. a la tele; que jo et dono el croissant del divendres i tu em dones el donut del dimarts (com fèiem amb en Lela); les parelles que anaven a "caçar bolets al bosc"; Lluís Llach i "Amor particular"; el despatx de Mn. Jaume i els seus discs; els sorrus; el Ping Pong; les escapades de festa a Girona amb el mini (foto); Dire Straits i l'amic Jordi Thomas... (D.E.P.)

Ara ho deixo aquí, m'he emocionat. L'altre dia vaig amagar les llàgrimes davant dels meus fills mentre escoltàvem "Tunnel of love" tot recordant en Jordi...

De moment amb això crec que cobreixo una petita quota collellenca en el bloc, no? Salut per tots i una abraçada. Prometo seguir...