La meva estimada cunyada Sílvia m'ha enviat aquest vídeo i crec que mereix un espai al bloc.
Moltes de les imatges, per no dir totes, representen el nostre creixement. Aquells temps en els que teníem pocs canals i poc per veure (jugàvem al carrer), però a l'hora dels "dibujosanimados" tots a casa.
Moltes de les imatges, per no dir totes, representen el nostre creixement. Aquells temps en els que teníem pocs canals i poc per veure (jugàvem al carrer), però a l'hora dels "dibujosanimados" tots a casa.
Signifiquen molt per molts...
2 comentaris:
hola sergi,
quins records que ens porta aquest video, eh?
em va fer molta gràcia, hi sèries que m'enrecordava perfectament, però d'altres més llunyanes que les havia oblidat, o potser per no ser-ne espectadora.
Això no és el cas de Verano Azul, Dallas o el coche fanástico, eh!! Aquests si que els veia i intentava no perdre-me'n ni un.
Una abraçada.
Sílvia.
Potser d'aquest vídeo el que no em lliga és la cançó, a pesar que la lletra és ideal, el grup i l'estil no és d'aquella època i costa ficar-te al 100%. Potser hagués esta bé posar-li les músiques autèntiques, no sé, avui estic espès, ha estat un dia molt dur.
Petons.
Publica un comentari a l'entrada