diumenge, 11 de maig de 2008

Ricki i Bob Marley, dos aniversaris

La música es la llengua universal per excel·lència, que aglutina gent de diferents cultures i idiomes, tothom a una. Es podria dir que cada estil musical n’és un dialecte d’aquesta llengua i, de tots els dialectes que existeixen, sens dubte el més parlat és el reggae. El seus ritmes amb els baixos oposats a la resta d’instruments van guanyar adeptes arreu del món, de fet diuen que no hi ha lloc que no hagi rebut la influència dels sons de Jamaica.

El ritme sincopat del reggae combina molt bé amb la majoria d’estils musicals, per això hi ha moltíssims artistes que l’han incorporat a la seva música. A pesar de ser ballable no és la raó principal per la qual se’l coneix, el reggae ha estat un instrument de lluita política i social.

En Jimmy Cliff va ser un dels primers exponents a donar-se a conèixer mundialment, però va ser Bob Marley i la seva gira internacional qui estengué la popularitat del reggae per tot el món, de manera que Marley, apart d’ésser considerat un sant en molts llocs, va esdevenir missatger d’esperança i revolució.

Em va impactar saber que Bob Marley havia patit un atemptat dos dies abans d’un concert gratuït per la pau a Kingston, Jamaica. Uns pistolers van entrar a casa seva i van clavar trets a ell, a la seva dona Rita i a dues persones més, entre elles el mànager Don Taylor que s’interposà en el camí d’alguna bala. Van ser hospitalitzats amb vàries ferides, però afortunadament se’n van sortir i un Marley embenat va pujar a l’escenari per dur a terme el concert. Després del concert i per por a patir un altre atemptat, Bob Marley deixà Jamaica i començà a fer gires pels Estats Units, Europa i Àfrica.

Vaig relatar aquest episodi als meus fills no fa gaire mentre escoltàvem plegats No woman, no cry i la veu se'm tallava i els ulls se'm negaven.

Els singulars temes de Bob Marley van omplir la meva oïda a casa del subministrador oficial de música del grup, en Ricki. Els dissabtes al matí els seus pares el deixaven a casa dels avis per passar el cap de setmana, al primer pis de l’edifici on vivíem nosaltres. Ma mare tenia la perruqueria al segon i en Ricki arribava molt d’hora a la porta, que era oberta, s’esmunyia entre les faldilles de les senyores que eren al rebedor i es plantava a l’habitació on dormíem el meu germà i jo, ens despertava i nosaltres, mandrosos, ens llevàvem i esmorzàvem. El cap de setmana el passàvem jugant plegats, com tres bons germans.


Avui mateix en Ricki fa els quaranta anys –de mica en mica van arribant tots- però ara en fa vint-i-set que l’atzar va fer coincidir aquesta alegre data d’aniversari amb la mort del mite: Bob Marley. Tan sols teníem tretze anys, feia pocs anys que havíem descobert el reggae i ens va saber molt greu aquell fet, des de llavors no hi ha dia que escolti reggae i no el relacioni amb en Ricki.






Amb l'esperança que us agradi i dedicada al nostre germanet adoptat:


No woman, no cry.

No woman, no cry (x4)
'cause I remember when we used to sit
in the Government yard in Trenchtown
oba, observing the hypocrites
as they would mingle with the good people we meet
good friends we have had, oh good friends we've lost
along the way
in this bright future you can't forget your past
so dry your tears I say
no woman, no cry
no woman, no cry
little darlin' don't shed no tears
no woman, no cry
said, said, said I remember when we used to sit
in the Government yard in Trenchtown
and then Georgie would make the fire light
log wood burnin' through the night
then we would cook corn meal porridge
of which I'll share with you
my feet is my only carriage
so I've got to push on through
but while I'm gone...
ev'rything's gonna be alright (x8)
so, no woman, no cry
no, no woman, no woman, no cry
oh, little darling, don't shed no tears
no woman, no cry
no woman, no woman, no woman, no cry
no woman, no cry
oh, my little darlin' please don't shed no tears
no woman, no cry, yeah.


En resum la cançó diu el següent:

No ploris dona, recordo quan sèiem al jardí del govern de Trenchtown observant com els hipòcrites es barregen amb la bona gent amb la que ens trobàvem. Bons amics hem tingut i d'altres bons amics que hem perdut pel camí. Enmig d'aquest futur brillant i clar no pots oblidar el teu passat, així que eixuga les llàgrimes dic no ploris dona, estimada meva, no deixis caure més llàgrimes. Recordo quan sèiem al pati del govern de Trenchtown i llavors Georgie feia un foc a terra, llenya cremant en la nit i cuinàvem farinetes de civada que compartia amb tu. Els meus peus són el meu únic mitjà de transport, així doncs haig de seguir endavant, però mentre jo sigui fora tot anirà bé, així que dona, no ploris.




Per molts anys Ricki!!!

Benvingut al club.



3 comentaris:

La Martona ha dit...

Una música on la base vagi a contratemps només pot portar textos com aquest. Gràcies a en Marley per encomanar-nos el reggae i el seu esperit de llunita!

La Martona ha dit...

*lluita... encara que també podria colar... ;)

sergi m. ha dit...

Ai Martona... gràcies per posar la correcció, ja estava pensant en buscar informació del significat de llunita en el rastafarisme :)
Salut companya!

Què hem fet els del PiT darrerament?